“La històrica renúncia de Benet XVI com el febrer de l’any 2013 va obrir la porta no només a l’obligada elecció d’un nou cap per a l’Església catòlica, sinó també a una insòlita convivència de quasi una dècada entre el papa emèrit alemany i el seu successor, Francesc.
Inicialment incompresa per molts, la decisió de Ratzinger, que va adoptar després d’haver “examinat reiteradament davant Déu” la seva consciència i haver arribat a la conclusió que no tenia “forces per exercir adequadament el ministeri petrí”, va donar pas a l’entrada d’un pontífex que ja, des de les seves primeres decisions, va ser objecte de molestes comparacions que sembrarien discòrdies al voltant dels dos papes en els anys successius.
Com a resultat de tot plegat, durant aquell període es van consolidar tres reconstruccions que o bé reduïen el Vaticà a un niu de serps que lluitaven pel poder o bé a una cort de nostàlgics que lluitaven per frenar les reformes de Francesc o bé a una guerrilla de revolucionaris afanyosos en desmantellar tot allò que s’havia construït amb esforç durant segles. Així, la situació va acabar generant la falsa idea de dos papes que convivien enfrontats.
Per desmentir totes aquestes hipòtesis, Francesc ha parlat per primer cop d’aquells temps sense esquivar les polèmiques i les dificultats que els van marcar. Ho ha fet en una entrevista amb el vaticanista Javier Martínez-Brocal que ha quedat recollida en el llibre El sucesor. Mis recuerdos de Benedicto XVI (Planeta), en el qual Francesc revela de primera i mà i sense intermediaris la veritat sobre la seva relació amb Benet XVI, que sempre va estar marcada, assegura, per una profunda estimació.
El llibre neix del seu interès per conèixer de primera mà els secrets de la relació entre el papa emèrit Benet XVI i el papa Francesc. Quina és la seva principal conclusió sobre aquest tema?
La meva conclusió és que en aquesta història la realitat és superior a la ficció. Hores abans de la seva renúncia, el papa Benet XVI va prometre públicament lleialtat i obediència al seu successor, i Francesc em va dir que la va viure fins al final sense matisos.
Per preparar la seva trobada amb Francesc, es va documentar exhaustivament i va preparar un qüestionari de 50 preguntes. Va haver-hi marge per a la improvisació durant l’entrevista?
Més que a la improvisació, en l’entrevista el papa Francesc va obrir moltes línies de conversa que jo no m’esperava: els conclaves de 2005 i 2013, els preparatius per al seu funeral, el futur de l’Església. Francesc és un gran conversador.
Hi ha un moment de la conversa en què Francesc subratlla la “mansuetud” de Benet XVI. Creu que aquest tret del caràcter del papa alemany no s’ha tingut prou en compte a l’hora de jutjar-lo?
Crec que Benet va ser un papa incomprès. Francesc destaca que era un home humil i obedient. Això d’alguna manera va propiciar que semblés distant de les persones, tot i que Francesc està convençut que era un “autèntic pastor”. Penso que per a jutjar el papa Ratzinger cal llegir els seus escrits, que continuen sent completament vigents i obren horitzons impressionants als cristians d’avui.
Què ha significat per a vostè, professionalment i personalment, haver pogut cobrir de prop els pontificats de Francesc, Benet XVI i el part del de Joan Pau II?
Em sento un privilegiat. Estic molt agraït als meus caps. Són tres gegants del nostre temps, i sense ells viuríem en un món pitjor.
Com creu que serà recordat Francesc en el futur?
Sempre és arriscat fer previsions, i Francesc és un Papa de sorpreses i no descarto que estigui preparant alguna. El que més admiro és la seva capacitat de transmetre la humanitat de la fe.
El llibre porta per títol ‘El successor’. Vostè també és en certa manera un successor, en aquest cas, de Juan Vicente Boo com a corresponsal al Vaticà del diari ‘ABC’. Què destacaria d’ell o què el va ensenyar, amb la seva basta experiència?
Juan Vicente Boo té una capacitat impressionant d’analitzar l’actualitat i explicar-la remuntant-se a les seves arrels. No se li escapa detall i respecta la realitat, no l’ha usat per a transmetre les seves opinions. Però a tots ens impressiona sobretot la seva disponibilitat. Per a mi és un mestre i un amic.
