Quan el passat 16 de setembre es va anunciar a Madrid la creació Taula de Diàleg Interconfessional d’Espanya, impulsada per l’Església catòlica i per unes deu esglésies i institucions més de diverses confessions, el bisbe de Solsona, Francesc Conesa, va proposar a altres confessions cristianes presents a Catalunya impulsar una estructura similar a escala catalana. I així és com, dos mesos després, el dimecres 27 de novembre, representants de tretze confessions cristianes reunits a l’església de Sant Pau del Camp de Barcelona van constituir la Taula de Diàleg Interconfessional de Catalunya. Una de les vicepresidències d’aquest organisme orientat a oferir testimoni públic de diàleg i convivència va recaure en el pastor Francisco Javier García (Saragossa, 1960), vicepresident de l’organtizació de conviccions interconfessionals Agape a Europa, Rússia, Armènia i Israel.
Com van rebre la proposta del bisbe Francesc Conesa d’unir-se a aquesta Taula de Diàleg Interconfessional de Catalunya i quins van ser els primeres passos?
Ens hi vam voler afegir sense dubtar-ho gaire, ja que, històricament, el desig de dialogar interconfessionalment a casa nostra ha estat molt fort. Després ens vam reunir per consensuar els propòsits d’aquesta taula catalana i, més tard, ens vam posar d’acord per designar, mitjançant votacions secretes, els diversos càrrecs que la representen. Per a mi, és una nova iniciativa que se suma a molts altres projectes de diàleg interconfessional amb els quals he estat vinculat.
Vostè va créixer en un ambient catòlic i posteriorment es va passar al protestantisme. Per què?
Així és. Jo tinc les meves arrels familiars enfonsades en un catolicisme que catalogaríem de tradicional. Però a mesura que vaig anar creixent em van succeir dues experiències que em van fer veure que havia viscut la meva fe sense permetre que aquesta tingués rellevància en la meva vida personal: d’una banda, des de la universitat vaig entrar en contacte amb Agape, on vaig començar com a voluntari, que em va permetre descobrir millor la personalitat de Jesús, i, de l’altra, el coneixement de la meva dona, que és protestant, em va fer saber que es pot viure i entendre els contextos catòlics i evangèlics a la vegada.
Com definiria aquesta organització, amb la seva seu legal a la ciutat de València?
Agape és una organització de caràcter interconfessional que té l’objectiu de promoure els valors cristians. Va sorgir als Estats Units durant la dècada de 1980 i des d’allà es va estendre a altres països. En cada país, la seva estructura és independent, però, al mateix temps, mantenim una estreta col·laboració entre tots.
Es podria dir que hi ha un diàleg intern per promoure un diàleg extern?
Sí, exacte. Al món actual, el diàleg està trencat i enverinat. I no només en el context de la religió. Per això, és interessant que, amb pocs mesos de diferència, s’hagin constituït dues taules de diàleg, a escala estatal i a escala catalana. En el cas que ens ocupa, és important subratllar el tarannà que demostra tenir el bisbe Conesa, una persona molt convençuda de la importància d’aquesta col·laboració. Un dels primers objectius que ens plantegem és la creació d’un llibre, que veurà la llum el maig del 2025, en què cada confessió exposarà el seu punt de vista, des de l’actualitat, sobre el primer concili ecumènic de Nicea, el 325. Abans d’això, ens reunirem per abordar qüestions com ara la protecció a les minories perseguides.
La cap de comunicació d’Ajuda a l’Església Necessitada, Raquel Martín, deia en una entrevista a ‘Flama’ que la persecució per motius religiosos ha augmentat, així com la impunitat amb què es fa. Ho comparteix?
La impunitat i la falta de visibilitat, també. És una realitat que apareix poc als mitjans de comunicació perquè hi ha moltes altres notícies que l’acaben convertint en un tema residual. Això no obstant, cal parlar dels drets religiosos que es neguen en molts punts del mapa i que, des d’aquí, hem de defensar.
És un dret en caiguda lliure, el de la llibertat religiosa?
Aquest i altres, com el dret de la llibertat de manifestació, de reunió, de pensament o d’expressió; com a cristians, hem d’advocar per tots ells. L’Església perseguida és una realitat, però també ho és que volem treballar per continuar promovent els drets que tenen totes les persones al món, al marge d’on visquin. La unitat en la diversitat no existirà si no es pren la iniciativa, com hem fet amb la taula; així, es pot arribar a tenir línies de debat obertes amb el món polític, que té la clau per preservar i promoure aquests drets.
I, a Catalunya, on existeix un gran desconeixement de la societat vers les diferents confessions religioses, com evidencia la 4a edició del Baròmetre de la religiositat, creu que hi ha marge per conèixer-nos millor els uns als altres?
Sí. Aquest mateix estudi ens permet constatar que ens trobem en una societat en què cada vegada hi ha més desconnexió religiosa, malauradament, però també més generacions de joves que busquen, tot i amb dificultats per a trobar-les, noves experiències espiritualitats. Aquí és on també hem de posar el nostre focus d’atenció des de la taula de diàleg per poder comunicar-nos amb tots ells de manera clara i directa i oferir-los una resposta a la seva recerca. Crec que la realitat ha de ser amiga, i no enemiga.
És una taula tancada, aquesta iniciativa, o té les portes obertes per a l’accés d’altres realitats religioses?
Continua tenint les portes obertes. També vull destacar que els seus integrants, entre els quals figuren persones com ara la pastora Marta López, de l’Església Evangèlica de Catalunya, o un matrimoni que representa la comunió anglicana de Barcelona, anirem rotant en la nostra posició de representació.
