L’escriptor Javier Cercas (Ibahernando, Cáceres, 1962) es defineix com a “ateu, anticlerical, laïcista militant, racionalista contumaç i impius militant”. I, no obstant això, fa uns dos anys la Santa Seu li va oferir acompanyar al papa Francesc en el viatge apostòlic a Mongòlia i li va obrir de bat a bat les portes del Vaticà perquè hi pogués deambular amb total llibertat amb la finalitat que escrivís alguna cosa a partir de l’experiència viscuda.
El resultat va ser El loco de Dios en el fin del mundo (Random House), una novel·la de no-ficció en la qual el també professor de literatura a la Universitat de Girona torna a la seva línia més personal enllaçant obsessions íntimes amb una de les preocupacions fonamentals de la societat actual: el paper de la religió, l’espiritualitat i la transcendència en la vida humana.
Cercas va rebre la proposta per part de Lorenzo Fazzini, director de la Llibreria Editorial Vaticana, en una trobada a la Fira del Llibre de Torí. “No sé per què m’ho van demanar a mi, però estic convençut que cap escriptor amb dos dits de front hauria rebutjat un encàrrec com aquell”, va explicar el també professor de literatura aquest passat dilluns en la presentació del llibre a l’Institut Cervantes de Madrid.
L’obra, que és una barreja de gèneres com la crònica, l’assaig, el llibre de viatge, la biografia, l’autobiografia, intenta explicar què és l’Església a partir del viatge a Mongòlia i de la immersió de Cercas en el Vaticà, on durant més de vint mesos va poder investigar i parlar sense cap mena de filtre amb cardenals, treballadors, sacerdots, monges i tota mena de gent.
El primer que va fer Cercas quan es va posar a treballar va ser pensar en la meva mare. “Era una dona profundament catòlica que, quan el meu pare va morir, tenia la certesa que es retrobaria amb ell després de la mort, perquè allò era el que li havia promès l’Església”, va relatar el reconegut escriptor.
A partir d’aquell moment, Cercas va entendre que havia d’explicar la història d’un “boig sense Déu” que se’n va amb el Papa (“el boig de Déu”) fins a la fi del món per preguntar-li si la seva mare veurà el seu marit després de morts. “El Papa —va advertir Cercas— és la persona més autoritzada, o potser l’única, per respondre aquesta pregunta”.
En la roda de premsa, l’autor d’altres obres destacades com Soldados de Salamina, Tierra Alta o Anatomía de un instante, va expressar també l’opinió que, malgrat les tendències que marquen personatges “poc recomanables” com Donald Trump o Elon Musk, que “fan girar el món en una direcció contrària a les idees del papa Francesc, el pròxim bisbe de Roma “no podrà desfer per complet els canvis profunds” promoguts pel pontífex argentí.
