Irene Shashar, supervivent de l’Holocaust: “Somnio amb una pau duradora pels meus fills i nets al Pròxim Orient”

cropped-fav.png
Irene Shashar durant la seva compareixença a l'eurocambra. | Parlament Europeu

Amb només tres anys, i després que el seu pare fos assassinat pels nazis al gueto de Varsòvia, Irene Shashar, jueva polonesa nascuda el 12 de desembre de 1937 com a Ruth Lewkowicz, va aconseguir escapar amb la seva mare a través de les clavegueres a una altra part de la capital polonesa. Allà van romandre amagades fins a la fi de la guerra i van sobreviure als horrors del major gueto jueu establert a Europa per l’Alemanya nazi.

Shashar ha pogut explicar la seva història aquest dijous 25 de gener davant el Parlament Europeu, on ha manifestat la seva alegria per haver estat beneïda amb l’oportunitat de tenir fills i nets. “Vaig fer tot allò que Hitler va procurar evitar amb totes les seves forces. Hitler no va guanyar”, ha dit Shashar davant els eurodiputats, reunits a Brussel·les en una sessió plenària per commemorar les víctimes de l’Holocaust.

La dona, que actualment resideix a Israel, ha explicat que va sortir del seu país després dels atemptats de Hamàs el passat 7 d’octubre. En aquella data, en una onada de violència sense precedents en la història del conflicte, van ser assassinats 1.200 israelians i segrestats uns 240. En aquest context, la jueva polonesa ha demanat als eurodiputats solidaritat i suport perquè els ostatges puguin reunir-se amb les seves famílies.

“El ressorgiment de l’antisemitisme arran del 7 d’octubre demostra que l’odi del passat continua viu”, ha afirmat Shasha, que assegurat també que els jueus tornen a sentir-se insegurs al Europa. “Després de l’Holocaust, això és inacceptable. ‘Mai més’ ha de significar realment ‘mai més'”, ha clamat Shasha, que fa tot just un any va participar en el Senat espanyol en un acte d’Estat en memòria de l’Holocaust.

Durant el seu discurs, Shasha ha destacat que el Vell Continent va ser capaç de deixar enrere l’odi i unir-se per viure en pau. Una pau que, segons ha assegurat, somnia per als seus fills i nets al Pròxim Orient. “El meu somni és poder viure en un lloc lliure d’odi, sobretot cap a nosaltres, els jueus i que l’antisemitisme passi a formar part del passat”, ha relatat.

Amb la fam al gueto, els bombardejos i les botes dels nazis encara presents a la seva memòria, Shasha ha reconegut que si bé ella va aconseguir vèncer Hitler, els seus descendents hauran de lluitar per la seva pròpia supervivència. “Faig una crida al Parlament Europeu perquè contribueixi a fer realitat el meu somni. Junts, podem acabar amb l’antisemitisme i obtenir una pau duradora”, ha sentenciat per rematar un discurs després del qual els membres de la cambra han guardat un minut de silenci.

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia