L’Escola Pia d’Igualada va acollir aquest passat dissabte 12 d’octubre la presentació de la imatge restaurada de la Mare de Déu de la Pietat en un acte que va estar precedit per un seguici d’acompanyament amb imatgeria i colles geganteres de la ciutat i una gimcana per als més petits.
L’alcalde d’Igualada, Marc Castells, i el provincial de l’Escola Pia de Catalunya, Jordi Vilà, van ser els encarregats de destapar la imatge després d’una representació de la llegenda del pelegrí que va portar-la a la ciutat a inicis del segle XV. “Es tracta d’una imatge d’un gran valor artístic i sentimental, de vincle i de veneració a Igualada on ara, restaurada, estarà per sempre”, va destacar l’alcalde de la capital de la comarca de l’Anoia en la presentació, que va coincidir amb els 65 anys de la coronació de la imatge.
Promoguda per l’Escola Pia amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada i de la Generalitat de Catalunya, la restauració de la talla ha anat a càrrec de Javier Chillida, que hi ha treballat al llarg dels darrers sis mesos al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, situat a Valldoreix. “Sembla que va ser restaurada en dues ocasions anteriorment, però no en un centre especialitzat”, explicava a Flama, abans de la presentació, l’escolapi Andreu Trilla, que ha acompanyat tot el procés juntament amb Aniol Noguera, l’altre membre de la seva comunitat a Santa Margarida de Montbui.
Des del cor d’Alemanya fins a Igualada
Fou gràcies a la investigació del professor Albert Velasco, historiador de l’art de la Universitat de Lleida, que es va poder saber que la Pietat d’Igualada, igual com altres de semblants que hi ha arreu d’Europa, va ser esculpida al segle XV —no es coneix l’any exacte— en un reconegut taller del sud d’Alemanya per algú a qui els experts anomenen el Mestre de Rímini. “Si comparem les fotos d’altres peces semblants, aquesta és probablement la més delicada”, assegurava Trilla.
Segons la llegenda, la Pietat hauria arribat a Igualada l’any 1420 portada per un pelegrí que l’havia sostret d’un monestir de Sevilla després de veure-la arraconada i sense culte. Posteriorment, l’home va iniciar un pelegrinatge que el va portar a Saragossa, Lleida i, finalment, a Igualada, on va fer nit al monestir dels agustins. L’endemà es va disposar a continuar el camí cap a Montserrat i, en agafar el sarró on duia la imatge, es va adonar que no el podia aixecar de tant que pesava. “Aquesta és una manera habitual en les llegendes de dir que la imatge es vol quedar perquè ha trobat el seu lloc. Així que el pelegrí va decidir quedar-se en el convent de frare i poder acollir, tal com ell havia estat acollit”, detallava Andreu Trilla.
Des d’aleshores, la imatge es va quedar al cenobi, que l’any 1858, amb la desamortització de Mendizábal, va passar a ser dels escolapis. L’orde religiós fundat per Josep de Calassanç va aixecar allà l’actual escola i, dècades més tard, amb l’arribada de la Guerra Civil Espanyola, van amagar-la en el jardí d’una família de la ciutat per evitar que fos destruïda enmig del fervor revolucionari contrari al culte de les imatges sagrades.
La vigència del plany de Maria
A l’Escola Pia, la Pietat no és només una talla, sinó que també protagonitza una unitat didàctica que, comparada amb imatges recents de conflictes en curs d’arreu del món, serveix per explicar la vigència que té del plany d’una mare en rebre el cos sense vida del seu fill. “Els alumnes —assegurava el teòleg escolapi— queden tocats en veure la imatge. Tenim un percentatge alt d’estudiants magrebins que tenen el present el patiment del poble palestí a Gaza; també n’hem tingut algun que ha arribat fugint de la guerra d’Ucraïna, per tant, la imatge els interpel·la”.
Restaurada i després de sis segles de peripècies, d’aquí poc temps la imatge quedarà exposada a l’Escola Pia d’Igualada. De moment, se li està buscant un emplaçament dins del centre, probablement en la sala d’actes, perquè es pugui apreciar sencera. “També s’està valorant la idea d’exposar-la amb la corona a part, perquè la imatge original no en duia. Ja veurem, de moment ho estem discutint”, finalitzava Trilla.
