Joan Salicrú i Maria Coll són dos periodistes mataronins que fa poc més de vint anys es van conèixer a la parròquia de Sant Josep de Mataró col·laborant altruistament en la creació dels fulls parroquials del temple. Poc després, es van embarcar en un altre projecte editorial —el d’una revista—, el qual, a parer del filòsof Francesc Torralba, no se sabria si acabaria arribant a bon port fins al cap d’un temps llarg.
Aquest octubre, aquella revista, que va rebre el nom de Valors, ha imprès el seu número 218 i continua apostant pel mateix enfocament amb què va començar: desxifrar els valors que hi ha darrere de les situacions humanes més esteses arreu del món. El número d’aquest mes, de fet, dedica un espai monogràfic a la postreligiositat.
Com es fa per explicar raonadament la postreligiositat?
Vivim enmig d’una societat on es té gairebé assumit que la fe religiosa es troba en un permanent declivi. Però no és ben bé així: si posem la lupa allà on s’ha de posar, és cert que podem parlar d’una assistència més minsa a les celebracions religioses que hem conegut des de petits, però també d’un auge d’altres codis religiosos que estan sorgint arreu del món. Aquí és on la religió està en transformació. O en transmutació. I aquí és on percebem que alguna cosa està passant amb ella, i no és la seva mort.
I han trobat valors i contravalors en aquest diagnòstic religiós de l’actualitat?
Així és. S’activen en funció dels criteris ètics, morals, polítics, econòmics i socials de cadascú, i en funció, també, de la comunitat amb què es conviu. Poden ser l’autonomia, la superació, la felicitat… Aquests valors, que a vegades venen acompanyats de contravalors, fan moure també els motors de les creences, que, per descomptat, tenen els seus corresponents fulls de ruta, tradicionalment acceptats.
No creu que aquesta filosofia de l’actualitat és la que fa, també, el papa Francesc constantment?
Sí, i és lliure de fer-la! Ell proposa unes pautes d’acció, en determinats casos, a partir de reflexionar-hi. Això no obstant, en una societat amb tants sistemes de pensament diferents també està bé que la gent sigui capaç de construir-se les seves pròpies respostes quan calgui, escoltant abans el Papa o no.
I creu que fins i tot l’alt càrrec més violent de Hamàs pot tenir valors en el seu pensament?
Sí, perquè també existeixen els valors negatius. No només n’hi ha de positius! Els valors no han de ser necessàriament els reflexos de les virtuts dels éssers humans. Allò que cal fer quan entenem aquesta realitat és conèixer les fórmules per treballar-los, per modelar-los; una acció necessària, però, és entendre que el bé comú és prioritari. I això no és el que passa precisament pel cap dels causants de les guerres.
Els valors (positius) tindrien la seva massa mare en la Declaració Universal dels Drets Humans, avui dia?
Avui dia i des de fa setanta-cinc anys, quan es va impulsar aquesta declaració per part de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). No podem parlar de valors humans sense tenir la mirada posada en aquests drets, que, com diu el filòsof Fernando Vallespín, són uns principis compartits universalment i que s’haurien de poder aplicar globalment, més enllà de la ratificació dels 195 estats que la van fer seva.
