Una serp va aconseguir persuadir Eva perquè tastés la poma prohibida i, sense saber-ho, l’animal estava sent protagonista del primer cas de fake news de la història del cristianisme. Des de la Bíblia fins a l’actual X (abans Twitter), la humanitat —i tota la fauna del planeta— ha utilitzat aquest recurs per motius molt diversos, “però principalment per treure’n un profit que sedueix a qui el posa en pràctica i deixa en una situació diferent qui acaba sent-ne perjudicat”.
I és que, per a Carles Llinàs (Barcelona, 1963), degà de la Facultat de Filosofia La Salle-Universitat Ramon Llull i autor d’aquesta reflexió, és una qüestió que no es pot eliminar de l’essència humana (tal com passa amb la postveritat), sinó que cal “preveure i destriar”. Aquest dijous, a les 19:00 hores, Llinàs participarà a la Biblioteca Sant Gervasi Joan Maragall de Barcelona en una taula rodona per debatre sobre aquestes qüestions amb pensadors com ara Joan Garcia del Muro, Rosa Maria Alsina i Joan Cabó. L’acte, a més, coincideix amb la celebració del Dia Mundial de la Filosofia.
¿Creu que la tecnologia comença a tenir una funció messiànica en un món governat per un poder tecnocientífic que, per al papa Francesc, esdevé una causa dels greus problemes que patim?
La tecnologia es pot convertir, per ella mateixa, en una mena de fals mite. Els falsos mites són una de les fake news més antigues i recurrents que hi ha al món. Aquesta falsedat la trobem, avui, per exemple, en l’ús que fem dels nostres telèfons mòbils. Sovint vivim i usem els aparells com si la tecnologia contingués una promesa de salvació, quan no és així. Com va dir el professor Francesc Torralba en aquest mitjà, la tècnica adquireix d’aquesta manera una funció messiànica. Bon exemple de fake new!
¿Un mite que legitima l’opció de convertir-ho tot en instrument? ¿Fins i tot les persones?
Sí. Redueix tot, fins i tot les persones, a mer instrument per obtenir uns resultats determinats. Tot s’hi val per un o altre benefici. Sant Agustí deia que vam ser creats per estar drets i poder veure els altres i la Veritat; però ens vam curvar sobre nosaltres mateixos (allò que deies de la serp!), de manera que ara només veiem el nostre melic, ens tanquem en nosaltres mateixos i ens acostumem a jutjar-ho tot des d’aquesta perspectiva tan reduïda, en comptes de mirar més enllà —a Déu i el món. Això ha passat en tots els terrenys individuals i socials, també al si de l’Església.
Ahir, quan el líder de Vox comparava al Congrés dels Diputats Pedro Sánchez amb Adolf Hitler tan obertament i sense escrúpols, ¿es va poder veure com les fake news, tot i ser tan ràpidament desmuntables com aquesta, no es poden arribar a desfer mai?
A vegades, les fake news són mentides descarades i obertes. Però també poden ser, en alguns casos, distorsions petites que, a la llarga, es van fent més i més grans. Això és el que passa, per exemple, amb una informació enganyosa que l’Església ha arrossegat durant segles: la radical oposició entre la fe i la ciència. Aquesta idea s’ha nodrit de tants prejudicis i malentesos, que s’ha convertit en una evidència per a molta gent, raó per la qual costa tant enviar-la directament a la paperera de la història.
¿La Intel·ligència Artificial (IA) és un cas de fake new?
En certs aspectes, totalment, des del seu propi nom. La intel·ligència, com a tal, només pot ser natural i espiritual. Quan s’hi posa l’adjectiu “artificial”, cal no oblidar que estem fent una metàfora, i que hem d’anar en compte de no acabar distorsionant l’ordre real. És el que succeeix quan determinats corrents socials i d’opinió fins i tot atorguen a la IA poders redemptors, cosa òbviament falsa i perillosa.
