Durant les últimes dècades, la consecució d’una cultura de la pau des d’un punt de vista global compta amb un nou aliat, l’ús de la intel·ligència artificial. Això no obstant, esdevé una eina que també pot beneficiar la violència més descarnada quan arriba a les mans de qui no en fa un bon ús. Per reflexionar sobre aspectes com ara la regulació que caldria fer-ne, FundiPau celebrarà el pròxim 3 de febrer la quarta Jornada Alfons Banda, una oportunitat per sentir veus com la de Judith Membrives (Girona, 1986), responsable de polítiques digitals de Lafede.cat, una entitat que agrupa més d’un centenar d’organitzacions que treballen per a la justícia global.
Com creu que la intel·ligència artificial, a banda de convertir-se en un instrument cada vegada més utilitzat com a sistema d’aniquilació, pot fer passos en ferm per a la salvaguarda de la pau?
Posem un exemple: volem fer el recompte de la quantitat de morts que hi ha hagut a la guerra de Terra Santa. Com ho farem? En comptes d’anar a tots els enterraments que s’hi estan produint cada dia per fer-ne un recompte total —la qual cosa seria llarga i feixuga—, el que ens permet fer la intel·ligència artificial és tenir sobre la taula (i a l’instant) un conjunt de dades estadístiques que no es veuen a simple cop d’ull. Aquesta és una bona eina per comprendre l’abast real de grans tragèdies i, per què no, per desmuntar versions oficials que a vegades es volen fer passar per vàlides. Un altre: volem fer arribar medicaments a un punt determinat del territori al qual no es pot accedir físicament perquè, per exemple, poden haver-hi explosions. Amb un dron o amb un robot amb forma de gos, això, ho faríem molt més fàcilment.
La intel·ligència artificial ajudaria, per tant, a assolir abans una pau definitiva a Terra Santa, cada vegada més utòpica?
No m’agradaria transmetre un solucionisme tecnològic, com se sol definir; no crec que així hàgim d’assolir la pau definitiva, ni a Palestina ni enlloc. La tecnologia té una vinculació enorme amb la qüestió bèl·lica i és gairebé impossible imaginar-se-la en un context diferent, com ara el de la recerca de la pau. Internet va néixer, de fet, com una gran aposta per part de l’exèrcit americà. Amb això, crec, queda tot dit.
El Papa ha dit que la intel·ligència artificial connecta millor els pobles i fa més comprensibles els coneixements històrics, però també ha avisat que és un perill d’alteració de la realitat. Per què és així?
Ens ajuda a tenir un millor coneixement de les coses i ens connecta a persones que no parlem el mateix idioma, sí, però deixant al marge tot allò que no interessa gaire a la majoria de les societats, el menys representatiu. Per exemple, la intel·ligència artificial interpreta molt bé les llengües que són majoritàries, però en menysté força les minoritàries.
I què es pot fer per resoldre el problema que es té amb els deepfakes dels quals parla el pontífex?
Els deepfakes, és a dir, els vídeos falsos que semblen autèntics i reals, queden poc protegits en l’àmbit del reglament de la intel·ligència artificial per part de les potències polítiques mundials, com ara la Unió Europea —que aposta per regular-los, però cometent algunes equivocacions que, creiem, es podrien corregir. No sé realment quins mecanismes caldria impulsar per resoldre un problema que cada vegada serà més gros al món, en general, i a Occident, en particular.
Es pot parlar d’ètica i de valors, en el camp de la intel·ligència artificial?
No hi ha una ètica comuna i universal, en aquest camp, més enllà de l’únic document ètic i mundial que tindríem, com seria la Declaració Universal de Drets Humans. Quan parlem d’ètica, hem d’acabar parlant sempre de les intencions poderoses que neixen darrere de qui fa servir la intel·ligència artificial, i aquí és on hi ha, també, la manipulació. I de valors, et diria que, els que té, ara per ara, són ben diferents dels que, per exemple, el Papa ens demana que tingui la IA, com ara la misericòrdia, la inclusió, la transparència, la seguretat, l’equitat, la privacitat i la responsabilitat. Els que predominen són, en canvi, l’eficiència, l’optimització de recursos i l’extractivisme per aconseguir l’acumulació de capital.
“No m’agradaria transmetre un solucionisme tecnològic, com se sol definir; no crec que així hàgim d’assolir la pau definitiva, ni a Palestina ni enlloc”
Es podria crear intel·ligència artificial amb valors com els que reclama el Papa?
Sí, es podria. Potser ens hauríem d’esperar uns minuts més per a arribar a la resolució del procés que es desitgés fer, sense tenir la immediatesa que ens proporciona l’actual IA, però seria possible. A pesar de viure en un món que segresta constantment la imaginació i trobar-nos davant d’un escenari en què els grans poderosos dominen la IA hedonistament, en el camí cap a la pau també existeix aquest altre vehicle per poder circular.
Hi ha poderosos que es creuen déus, en aquesta cursa progressista de la ciència que comenta?
Sí. Però uns déus, com ara l’empresari i magnat Elon Musk, que no tenen cap mena d’amor al proïsme; s’interessen exclusivament pels seus beneficis particulars. Així les coses, hi ha poderosos que es creuen déus i fan ús de la intel·ligència artificial com si fossin les seves Sagrades Escriptures.
