El símbol d’un altaveu amb una barra a sobre —prohibint-ne la reproducció d’un so— es pot considerar la manera més clara i universal, sense la necessitat d’explicar-ho amb paraules, de com se senten les persones immigrades que es troben temporalment en un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), com ara el de la Zona Franca de Barcelona. Així ho ha fet palès aquest dimarts el Servei Jesuïta a Migrants (SJM), que, en un acte a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, ha presentat un nou informe anual —el catorzè— sobre aquesta matèria, i en què aquest distintiu ha adquirit tota la seva representativitat.
Amb un títol que evoca a aquesta convenció simbòlica —’Internament mutejat, patiments ocults a la societat’—, el document ha arribat a Barcelona, després d’haver-se presentat el passat dilluns al Congrés dels Diputats, per ser explorat des de l’òptica que, durant tot el 2023, va tenir la Fundació Migra Studium, membre d’aquesta xarxa jesuïta present en set CIE de tota Espanya.
Els encarregats de fer-ho han estat Josep Boades SJ, director de l’associació Claver-SJM; Maria del Carme de la Fuente i José Javier Ordóñez, directora i advocat de Migra Studium, i Cel Far, educadora social i voluntària de visites al CIE barceloní. I ho han fet corroborant una opinió generalitzada: “La xifra d’interns, a tot l’Estat, ha passat de 17.203 el 2009 a 2.085 el 2023, però no es pot considerar com a excepcional ni residual”, ha resumit Boades, coordinador d’aquesta nova radiografia d’uns centres que, per a ell, “no han d’existir“. Una opinió suportada en l’escassa capacitat d’aquests espais per preservar els drets bàsics dels interns.
Els CIE, llocs amb històries silenciades per la societat
Pel que fa al CIE de Barcelona, es tracta del que té més persones (589) —tot i que a Algecires aviat se n’obrirà un amb capacitat més elevada—, així com el que més dones conté (62). Algunes d’elles, amb un rostre i un nom, com ara en Haddou, en Mohamed, n’Abdelnabi o molts altres que han estat citats per Cel Far, van sol·licitar la visita dels voluntaris de Migra Studium (“mai en solitari, ja que és impossible sostenir aquesta fragilitat que hi trobem si no hi anem grupalment“, ha reconegut l’educadora), i unes altres, sense fer-ho, hi van continuar passant de manera temporal amb la incertesa de quin seria el seu destí. “Són interns que tenen històries de vida que no són escoltades i que són silenciades per la nostra societat“, ha advertit Far.
A més, cap dels interns del CIE barceloní va rebre una visita eclesiàstica, tal com ha explicat José Javier Ordóñez al final de la seva al·locució, “per bé que els podríem arribar a considerar com a veïns de la ciutat”.”Després de la pandèmia, hem deixat de veure capellans i bisbes interessats a visitar al CIE de Barcelona”, ha observat aquest advocat. Una realitat que abans de la crisi pandèmica era totalment diferent, segons Ordóñez, i que en l’actualitat podria donar-se, a més, amb més percentatge d’ocasions, ja que al centre de la ciutat comtal es té la durada d’internament més alta d’Espanya: “Mentre que la mitjana d’estada estatal és de 27 dies, aquí és de 35“, hi ha afegit. Les condicions d’accés de les visites, però, són les que existien durant la situació d’emergència sanitària.
