El sacerdot de Tivenys, Tomàs Mor, enviava missatges i fotografies per WhatsApp al de Deltebre, Joan Guerola, mentre tres embarcacions —dues barques i el llagut Lo Sirgador— sortides des del primer poble, riu Ebre avall, portaven una seixantena de feligresos i la talla de Sant Miquel d’un municipi a l’altre, on l’arcàngel també és patró. L’escena succeïa aquest passat dissabte a la tarda, i en algunes de les imatges que Guerola rebia al seu telèfon mòbil s’hi veia el bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, que recorria els prop de 40 quilòmetres sobre aigua dolça amb boina blanca, ulleres de sol i, fins i tot, portant el timó.
Minuts després, es contemplava l’escena esperada des de feia 250 anys, quan es va edificar l’església de Sant Miquel i Sant Benet de Tivenys (molt abans que es consagrés l’última de les quatre que ha tingut Deltebre, fa 75 anys), és a dir, la dels dos sants veient-se un davant de l’altre i compartint, després, romiatge pels carrers d’una mateixa població. En aquest cas, la de Deltebre, formada a partir de l’agregació de les pedanies de Jesús i Maria i la Cava, el 1977; deu anys després que nasqués el bisbe de Tortosa, que el pròxim 9 de setembre celebrarà el primer aniversari al capdavant d’aquesta diòcesi.
Un primer any com a bisbe diocesà que Gordo, interrogat per Flama en posar els peus damunt l’embarcador ebrenc, definia com “un any que ha estat viscut com si n’haguessin estat deu“. Aquesta sensació portava el també secretari i portaveu de la Conferència Episcopal Tarraconense a comparar l’experiència de dotze mesos amb una “exhalació”, la qual li ha permès escodrinyar parròquia per parròquia a còpia de festes patronals, visites pastorals i trobades puntuals, com la d’aquest dissabte. “Em sento, en aquesta diòcesi, com un peix a l’aigua“, hi afegia, demostrant que en aquesta terra envoltada d’arrossars i quilòmetres de riu és “un bisbe que ha sabut guanyar-se la gent”, com admetia Joan Guerola.
La mateixa gent que se sent “motivada” per a mantenir viva les tradicions eclesials, “tot i la davallada generalitzada de creients”, en paraules de Benjamí Navarro, un jove d’aquesta població acaronada per l’Ebre que considerava “determinant”, en aquest cas, l’actitud del sacerdot: “Ell [Joan Guerola] és qui ens empeny a tots i totes perquè l’església llueixi, i si és repintant els sants i les santes de tant en tant, també“, continuava.
Per aquesta raó, els alcaldes de les dues localitats, presents en aquest acte, aprofitaven la participació de Gordo per demanar-li que no els enviés a cap altra parròquia. “No ho faré“, els responia el bisbe, flanquejat per les dues imatges de Sant Miquel, cadascuna amb una llança a la mà.
