Segons la tradició cristiana, al cim del mont Tabor (en hebreu, Har Tabor), ubicat a Galilea, és on va haver-hi la transfiguració de Jesús. Aquest nom, però, té una altra accepció des del passat 5 d’octubre, quan la localitat de Montmeló va acollir un miler de joves de tots els territoris de parla catalana (i, fins i tot, dels Estats Units) amb motiu de la primera edició del Har Tabor Worship Music, un festival de música i d’espiritualitat promogut per la Delegació de Joventut de Terrassa, formada per desenes de voluntaris.
Encara amb la necessitat de pair un esdeveniment que “va superar totes les expectatives inicials”, el delegat de joventut del bisbat egarenc, el sacerdot Alex Serra, valora notablement aquesta participativa celebració, considerada una porta per a tots els joves d’aquesta i altres diòcesis a l’hora de “formar part de la unitat que joves i adolescents hem aconseguit crear sota la mirada de la mare Església“, sosté.
La unió fa la força?
Sí, i aquí s’ha demostrat. Després d’un any i mig treballant perquè aquest esdeveniment sortís de la millor manera possible i per fer que els joves sentissin atracció per seguir el Senyor, estem molt contents amb el resultat obtingut. I, certament, penso que la unió de tots els joves va ser determinant per aconseguir-ho; va ser, en tot cas, un regal de Déu. Tot l’equip organitzador li donem gràcies per haver-nos-ho permès fer.
Van aconseguir que vingués des dels Estats Units el cantant de música cristiana Evan Craft, que té més de dos milions de seguidors a Youtube.
Va venir expressament i sí que va aprofitar que era a Catalunya per fer alguna altra actuació més perquè la seva música de lloança a Jesucrist pogués arribar a molta més gent en recessos i temples parroquials. Per a veure’l en carn i ossos va venir-hi, fins i tot, una família de l’Església evangèlica, de la qual un dels fills és un autèntic seguidor d’aquest cantant.
I, digui’m, com se’ls va ocórrer la idea de fer aquesta macrotrobada?
Doncs va venir una noia, Maria Vallhonrat, i m’ho va proposar. “Muntem un festival de música cristiana a Terrassa”, em va dir. I dit i fet: el bisbe Salvador Cristau ho va veure amb bons ulls després d’exposar-li la qüestió amb una mica més de forma i ens vam posar a treballar-hi. També neix de la voluntat que té qualsevol jove pròxim a l’Església, que no és altra que tenir-hi veu i sentir que el Senyor també té un espai per a ell.
Al bisbe, que també hi va participar, se’l va veure content.
Content i feliç. És conscient que totes les persones que formem part d’aquesta delegació juvenil, del primer a l’últim, dediquem molt temps i molts esforços per aconseguir i fer realitat grans propòsits, com aquest. Sentim els colors, realment, com qualsevol aficionat al futbol que també els sent pel seu equip preferit; això és el que està passant aquí, ja que tothom nota com aquesta i altres activitats els toca el cor.
Què s’hi podien trobar, els joves que hi van participar?
Tots van participar en una catequesi conjunta i, posteriorment, van gaudir de les cançons dels grups musicals cristians Tuyo, de Barcelona; Ruah, de Madrid, i, com dèiem, d’Evan Craft. Tres concerts a l’aire lliure que es van combinar —damunt de l’escenari, convertit en un presbiteri—, amb una adoració al Santíssim, amb una celebració de la missa, que jo i altres sacerdots joves van concelebrar, i amb la possibilitat de parlar amb un capellà per confessar-se. De fet, hi havia vuit capellans confessant a l’interior de tres tendes de campanya ubicades per tot el recinte.
Hi havia joves que no van mai a missa?
Sí. Molts! I això és el que volem transmetre, també; si no ens posem les piles i activem tots els joves, tant els que se senten pròxims a l’Església com els que no, estem cridats a morir. Nosaltres només som el llapis en les mans de Déu, que obra a través nostre, i, com més siguem, més gran serà el resultat. Trobades com aquesta són moments de gràcia, en què trobes la comunitat reunida celebrant l’eucaristia i un moment en què el Senyor regala clarividència en l’ànima dels joves. Per això, s’esperen pròximes edicions de Har Tabor, i no descartem que sigui més enllà de Catalunya, ja que s’ha arribat a orelles de molta gent.
Vostès noten un gir a la dreta entre els adolescents i joves actuals dins i fora de l’àmbit de l’Església, del qual va parlar el rector del Seminari de Barcelona, Salvador Bacardit, en una entrevista?
Aquí es viu tot molt diferent i el fet indiscutible que predomina a Terrassa és, sobretot, la unitat entre els joves. Hi ha una unitat que és un regal, fruit d’un treball de moltes generacions. La polèmica sempre sortirà, però el que convé és deixar els ideals a un costat per treballar pel Senyor. Els joves de Terrassa no entenen de polaritzacions, i aquest és un dels motius que ens permeten viure un moment important; un moment en què, malgrat els problemes de la vida humana actual, podem seguir el rumb de l’Evangeli.
