Gustavo Gutiérrez, sacerdot i teòleg peruà reconegut com el fundador de la Teologia de l’Alliberament, ha mort aquest dimarts 22 d’octubre a Lima a 96 anys. Centrada en la dignitat dels pobres i la lluita contra les estructures d’injustícia, la seva aportació ha marcat profundament la teologia i el pensament cristià a Amèrica Llatina. “La Província Dominicana de San Juan Bautista del Perú lamenta informar que el dia 22 d’octubre de 2024 ha partit a la Casa del Pare el nostre estimat germà”, han anunciat els dominics, ordre a la qual pertanyia des del 2001.
Gutiérrez va ser una de les figures teològiques més influents d’Amèrica Llatina i el seu treball ha continuat inspirant generacions de creients compromesos amb un món més just. L’Institut Bartolomé de las Casas, que ell mateix va fundar l’any 1974, ha confirmat el seu traspàs amb paraules de condol i gratitud, destacant que “la seva obra seguirà il·luminant el camí de l’Església per un món més fratern”.
El capellà i teòloeg Xavier Morlans, en declaracions a Flama, ha recordat que va ser en una reunió de la Conferència Episcopal Llatinoamericana a Medellín, l’estiu del 1968, quan Gutiérrez va presentar per primer cop el concepte de Teologia de l’Alliberament, que transformaria la teologia a partir dels principis del Concili Vaticà II. “Va preparar un document que havia de dir-se Vers una teologia del progrés, però ell el va titular Vers una teologia de l’alliberament, perquè ja eren conscients de les estructures injustes de dominació”, ha explicat Morlans.
L’obra més destacada de Gutiérrez, Teologia de l’alliberament en perspectives (1971), va definir clarament els nivells en què s’articulen les injustícies: l’econòmic, on es generen les desigualtats; el nivell moral, on les opcions egoistes provoquen pecat estructural; i finalment, el pecat personal. Aquestes idees van ser recollides posteriorment pel papa Joan Pau II, i van influir profundament en el pensament de l’Església sobre les estructures de pecat.
Sempre fidel a l’Església
Tot i que algunes interpretacions de la Teologia de l’Alliberament es van veure influïdes per ideologies marxistes, Morlans ha destacat que “Gutiérrez va acceptar les correccions tota la vida i sempre va mantenir-se en comunió amb l’Església”, fent evident la seva fidelitat a la institució, especialment amb el reconeixement del papa Francesc.
Per la seva banda, Josep Maria Solà, director de l’Escola de Teologia del Maresme, també ha recordat en una conversa amb Flama que teòlegs com Xavier Alegre han aprofundit en la seva obra des d’una lectura evangèlica que posa en el centre els pobres i la seva dignitat. “Benet XVI i Joan Pau II van ser grans opositors d’aquesta teologia, però, tot i els seus esforços, no van aconseguir eliminar-la. En canvi, Francesc, amb més sensibilitat, n’ha reconegut el valor”, ha subratllat Solà.
Solà ha afegit que Gutiérrez va combatre una teologia “superespecialista” que només entenia una elit acadèmica, mentre que ell defensava una teologia accessible per a tothom. “Si fèiem una teologia que els pobres del carrer no poguessin entendre, no servia per a res”, assenyala el teòleg mataroní, convençut que la proximitat amb el poble és “un dels grans llegats de la Teologia de l’Alliberament”.
En els pròxims dies, Gustavo Gutiérrez serà homenatjat amb misses i cerimònies a Lima, on es preveu un gran acte d’acomiadament a la Basílica de Santo Domingo. El capellà peruà deixa un llegat crucial en la història de l’Església i en la seva lluita per la dignitat humana. “Gràcies, Gustavo Gutiérrez, per tota la teva aportació”, ha expressat Xavier Morlans.
