El passat divendres 4 d’abril, Guillem Terribas, llibreter i activista cultural català, va pronunciar la conferència “Qui perd els orígens, perd la identitat“, organitzada per la Confraria del Sant Sepulcre de Girona i celebrada a l’Aula Magna de la Casa de Cultura de la ciutat dels quatre rius. Durant aquesta intervenció, Terribas va voler compartir una reflexió profunda i sentida sobre les arrels cristianes de la nostra cultura i la necessitat de preservar-les. A través del seu relat personal, ha fet un viatge per les tradicions i els records.
Però més enllà de la creença religiosa, Terribas defensa la importància de mantenir viu el relat dels nostres orígens, de conèixer i explicar per què celebrem allò que celebrem. Per què toquen les campanes? Què representa la Setmana Santa? Qui són els personatges que omplen els retaules de les nostres esglésies? Per a ell, aquestes preguntes no poden quedar sense resposta.
Amb un to proper i carregat de memòria, el ponent ens convida a entendre que la nostra identitat col·lectiva es construeix també a partir d’aquesta mirada cristiana, i que perdre’n el fil ens pot deixar orfes de referents. A través d’anècdotes com la seva amistat inesperada amb l’actor que va interpretar Jesús al film L’Evangeli segons Sant Mateu de Pier Paolo Pasolini, o el record de les primeres vegades llegint en públic a missa, Terribas ens acosta a la idea que recordar és sinònim de respecte.
Quins referents culturals, siguin literaris, cinematogràfics o personals, l’han ajudat a construir la seva pròpia identitat?
Com he explicat, he crescut amb una educació judeocristiana, amb referents que van des de l’art fins al cinema. Sobretot, hi ha un tipus de cinema que m’ha influït profundament i que connecta directament amb el meu passat. Però també he estat sempre una persona molt curiosa: m’ha interessat tot, he escoltat molt, he observat molt, i això ha marcat la meva manera de veure i entendre el món.
He tingut la sort de poder fer de la meva passió una manera de viure. Durant els quaranta-quatre anys que he estat al capdavant de la llibreria, he conegut tota mena de persones, escriptors i personatges que m’han enriquit com a lector i com a persona. Considero que ha sigut la millor escola que he tingut.
El cinema, a més, és una peça clau a la meva vida. M’ha ajudat a conèixer ciutats, autors, idees… Vaig descobrir Shakespeare i Mozart a través del cinema. He après moltíssim tancant en una sala. He conegut, i acabo en aquest sentit, escoltant i observant.
Quina responsabilitat creu que tenim com a ciutadans en preservar els orígens i transmetre’ls a les generacions futures?
Home! Tal com explicava durant la conferència, hi ha expressions, símbols i referències que, si no les transmetem i no expliquem d’on venen, acabaran perdent-se. Si no tenim una cultura que ho expliqui, ni que sigui de manera senzilla i contextual, tot això es va esborrant.
Hem d’explicar-ho des d’una perspectiva cultural i històrica, igual com s’explica la història de Catalunya o d’Europa. Hi ha una herència cristiana que forma part de la nostra civilització, i és important conèixer-la. No hem de tenir por de dir que hem estat educats dins una cultura cristiana. La meva ho és, com n’hi ha d’altres que són musulmanes, budistes o de qualsevol altra religió. I no passa res. Senzillament, aquesta manera de veure el món m’agrada i la reivindico.
A l’escola, per exemple, s’hauria d’explicar amb naturalitat per què Miquel Àngel pintava verges i escenes bíbliques. Perquè el mecenatge venia de l’Església, que volia preservar i transmetre un relat. Quan pinta “La Creació”, el que està fent és posar en imatges la Bíblia. I això forma part de la història de l’art, de la cultura i de qui som.
Per a mi, no hi ha éssers superiors ni inferiors, només persones. Què passarà després? Ja ho veurem. I si hi ha alguna cosa, fantàstic. I si no, tampoc no passa res.
Si hagués de quedar-se amb una paraula, un sol gest o un sol símbol que representi els nostres orígens, quin seria i per què?
Crist va dir moltes coses, però una de les frases que més m’inspira és: “Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat”. I també aquella idea tan senzilla i potent: “No facis als altres el que no voldries per a tu”. Tant si creus com si no, viure seguint aquests valors et pot ajudar a tenir una vida més plena i amb menys conflictes. Per mi, aquests principis haurien de ser innats. Jesucrist va deixar frases magnífiques, i aquestes, especialment, m’emocionen.
Quins tres elements creu que representen la nostra identitat com a cristians?
En primer lloc, la Bíblia, perquè llegint-la podem entendre la nostra història, amb totes les seves llums i ombres, però sempre amb una base profundament humana. En segon lloc, les esglésies, com a espais on l’art s’ha conservat i ha evolucionat gràcies a la protecció del cristianisme. Són testimoni viu de la nostra cultura. I finalment, la figura de Crist com a home més enllà de la fe.
Hi ha alguna manera de descobrir-lo?
Cadascú ha de descobrir-lo a la seva manera. Una forma pot ser llegint els Evangelis, com deia Pier Paolo Pasolini. Ell, tot i no ser creient, va trobar-hi una gran bellesa poètica i una manera de viure. Llegint-los, cadascú pot connectar amb el Crist que més li parli o l’interpel·li.
Quin és l’equilibri que hi ha entre no oblidar els orígens i la vida moderna?
Si oblidem els orígens, no sabrem d’on venim, cap a on anem ni què estem fent. Llavors seria el caos. Es perdrien valors, comportaments i compromisos que han permès l’evolució de la humanitat. Si no mirem enrere, no podrem entendre el present ni construir el futur. És com construir un edifici sense fonaments: si no tens una base sòlida, els pisos no es mantindran.
