El jove activista ecologista, filòsof i periodista Guilherme Cavalli (Riu Gran do Sul, Brasil) participa en la III Caravana sobre ecologia integral, organitzada per la xarxa Eclesial Panamazónica (REPAM), la xarxa Iglesias y Minería, i el Comitè Indigenista Missioner (CIMI) de la Conferència de Bisbes Catòlics del Brasil (CNBB) per a conscienciar a les esglésies i institucions europees sobre els riscos dels projectes miners i extractivistes que proliferen en moltes de les comunitats pageses i indígenes d’Amèrica Llatina.
Cavalli va detallar que durant la caravana, que inclou diferents països de la Unió Europea, han cridat l’atenció al Parlament Europeu sobre la necessitat que els pobles del sud global siguin escoltats en posar en marxa la política verda que impulsa el bloc europeu. “Per a trencar amb el colonialisme, fins i tot jurídic, cal tenir en compte el dret de les comunitats en primer lloc. Llatinoamèrica té dret a la seva sobirania, autodeterminació i autonomia”, va manifestar a Flama des de Brussel·les.
Com va néixer la idea d’impulsar aquestes caravanes per l’ecologia integral?
La Caravana va sorgir com una necessitat que es percebia des de la xarxa Iglesias y Minería per a reforçar el diàleg entre el nord i el sud global, comprenent la urgència que tenim de canvis sistèmics i estructurals imprescindibles. En un món globalitzat, les violències es perpetuen des d’un aspecte financer de suport a projectes a Amèrica Llatina que moltes vegades venen des del nord. A nosaltres ens impulsa el missatge del papa Francesc, sobre una fraternitat universal i amistat global que poden ser construïts a partir d’aquests diàlegs entre aquests dos espais.
Quins són els objectius que s’han plantejat en aquesta tercera edició?
Venim amb un enfocament especial sobre la ‘transició minera i energètica’. Les nostres pors des dels territoris llatinoamericans són que ‘model’ de consum sigui impulsat a costa del sacrifici dels territoris del sud global, en una lògica on alguns organismes com el Banc Mundial ja diuen que per a 2050 l’extracció del liti creixerà un 500%. És a dir, s’intensificaran les violències dels projectes extractius en els territoris d’Amèrica Llatina, especialment a l’Argentina, Xile i Bolívia, coneguts com ‘el triangle del liti’, però no solament perquè observem violències creixents al Brasil i el Perú. Volem oferir una mirada alternativa a aquestes narratives perquè desitgem plantejar la urgència de repensar els models de producció extractivista per uns altres d’economia circular des de la vocació dels territoris i les seves dinàmiques locals.
Recentment, va ser assassinat un líder ecologista a Hondures. Quina és la situació de seguretat que viuen els defensors de la casa comuna als països on té presència la xarxa Iglesias y Minería?
Fa tres setmanes vam perdre a Juan (Juan López, activista ambiental hondureny, coordinador de la pastoral social de la Diòcesi de Trujillo. NdR). Juan és un ‘eco-màrtir’ d’aquest model d’economia en els territoris. La seva mort representa la criminalització de les comunitats, la persecució dels lideratges, especialment els femenins, que pateixen en els seus cossos la creixent violència fins i tot sexual en els seus territoris. Llavors tenim múltiples capes de violència contra aquells que busquen altres models de vida i de relació amb la mare terra.
El fet de dir ‘no’ als projectes extractivistes intensifiquen les violències. En les últimes setmanes, hem perdut 4 persones que feien part de la xarxa Iglesias y Minería, de la xarxa Eclesial Panamazónica (REPAM) i del Comitè Indigenista Missioner (CIMI) que són les tres organitzacions que proposen la caravana. Aquestes morts estan enllaçades perquè eren lideratges que defensaven els seus territoris enfront d’una economia que té com a base el desplaçament de les poblacions aquests territoris de poblacions, ja siguin guaranís, sigui Juan a Hondures, siguin comunitats afro descendents. Aquests són martiris diaris. A vegades es mata als defensors, però les mineries tenen els seus ‘martiris blancs’, que va matant i emmalaltint a la gent.
Quin ha estat el resultat de les visites al seu pas per algunes ciutats d’Espanya?
Vam estar a Bilbao, Valladolid, Càceres i Madrid, i ha estat justament el lloc on hem pogut entaular diàlegs a diferents nivells. Primer amb les esglésies, on es proposa la urgència de revisió sobre l’economia i administració dels béns de l’Església i universitats catòliques perquè aquests diners no estiguin enllaçats amb la violència que hi ha en els territoris. Tenim un mapatge que identifica els bancs, fons de pensió i inversió que estan donant suport a aquest model d’economia en invertir els seus diners en les indústries extractives que estan en els territoris. A Espanya, bancs privats tenen diners en la mineria Val on es percep la violació de drets humans als pobles indígenes al Brasil i altres països, llavors un dels punts que vam tocar amb les esglésies en territori espanyol va ser aquest.
Posteriorment, amb la Universitat de Valladolid que ens va ajudar estratègies comunes de com les comunitats i les institucions acadèmiques poden estar juntes en la defensa dels drets humans en organismes multilaterals com a Nacions Unides, fent incidència perquè es garanteixin els drets de les comunitats, i també amb agències de cooperació per a repensar nous models de cooperació que no tinguin la idea de creixement, progrés i lucre com a únic punt, sinó que tinguin una visió integral on l’ecologia i la vida de les persones ocupin un lloc central.
Estan impulsant una campanya perquè empreses europees no inverteixin en la mineria als països d’Amèrica Llatina. Quina ha estat la recepció que han tingut a aquest plantejament per part d’empresaris i polítics a Europa?
Iglesias y Minería, al costat d’una desena d’organitzacions estan impulsant una campanya sobre una mirada més àmplia i sistèmica sobre el que està succeint en els territoris afectats per l’economia extractiva. Aquesta urgència de revisió sobre les inversions té com a punt clau visibilitzar com les transnacionals estan martiritzant i impulsant projectes de mort en els territoris. La nostra percepció és que les economies impulsades des del nord tenen aquesta mirada de territoris com a ‘zona de sacrifici’ i que hi ha vides i espais que ‘poden morir’, garantint un model de vida imperial i d’alt consum. Davant això, la Caravana proposa que podem garantir el ‘bon viure’ per a tots, sense sacrificar a ningú i sense garantir un model de consum exacerbat.
Quin és el desafiament més gran que té Amèrica Llatina quant a l’ecologia integral?
El gran desafiament que tenim a Amèrica Llatina és la comprensió d’una ecologia ‘descolonial’, és a dir, sortir de la perspectiva occidental i percebre la possibilitat d’altres relacions amb la mare terra que és la que ens ensenyen els pobles originaris, les comunitats afros i pageses. Percebre i desconstruir la idea antropocèntrica de l’home per a establir altres cosmologies de construcció conjunta amb la naturalesa. Això ens ajudaria a trencar amb la idea que la naturalesa està al nostre servei. La cura de la mare terra és codependent de la humanitat. Aquesta mirada més integral i descolonial sobre l’ecologia és un gran repte, i que s’estén i s’aprofundeixi també a Europa és important.
Com els ha servit el magisteri del papa Francesc i la doctrina social de l’Església per a assumir la defensa d’una ecologia integral als països que estan representats en la caravana?
És bonic percebre com el magisteri del Papa és contemporani i va moltes vegades davant del que fem nosaltres en els nostres territoris, esglésies locals i països. Francesc, des de la seva primera exhortació apostòlica, ja posava un recorregut per a ser fet i denunciava aquestes economies que maten, denunciant la ‘tecnocràcia’ i les violències que són causades per una visió desigual de poder. Aquesta visió seva es va anar aprofundint en successius documents pontificis que ha anat publicant com Laudato Si’, que actualitza aquest missatge en clau ecològica. No es tracta d’un ‘ecologisme verd’ sinó que tracta de canvi de models estructurals, i en Laudato Si’ intensifica aquesta urgència i denúncia sobre una mirada global sobre el canvi climàtic.
El magisteri de Francesc encara no és comprès i necessitem aprofundir abans que sigui massa tard, per a salvaguardar la vida en tota la seva integritat. Per a nosaltres, des dels territoris que acompanyem, des del treball que fem en Iglesias y Minería, REPAM i CIMI, té el suport d’aquest magisteri i profecia que té el bisbe de Roma.
En aquesta caravana podran veure novament al papa Francesc? Què li expressaran al pontífex si tenen l’oportunitat de veure’l?
Estem amb molta esperança de poder tornar a trobar-nos amb el papa Francesc, ja que la petita trobada que vam tenir amb ell en 2023 on vam tenir l’oportunitat de compartir el que s’està fent va ser un missatge d’ànim de part seva. Ell deia “Endavant! Coratge!”, llavors tenim el desig de retrobar-nos amb ell per a dir-li com el seu magisteri, presència i testimoniatge ens anima a estar al costat de la vida enfront de les economies extractives que signifiquen mort per als territoris i enfront d’aquests projectes que no respecten la vida.
Quin seria el missatge per als creients europeus que vulguin conscienciar-se sobre la problemàtica ecològica en el sud global?
El missatge que la Caravana porta per a Europa, i del qual el papa Francesc parla justament, és sobre el deute ecològic. Sabem que moltes de les violències i fractures que ocorren a Amèrica Llatina tenen relació amb el model de consum i producció a Europa. Això no ve d’avui, sinó que és una perspectiva històrica, és una violència històrica. Europa necessita repensar l’escala de consum, l’economia i les relacions de poder entre el nord i el sud global.
