Les escales de la catedral de Girona van aplegar unes quantes desenes de persones el passat diumenge 6 d’abril per celebrar un emotiu homenatge al poeta i mossèn Bartomeu Barceló i Tortella (Felanitx, 1888 – Barcelona, 1973), per a commemorar el sermó a favor de la llibertat de la nació catalana que cent anys abans, el 6 d’abril de 1925, va fer des de la trona de la catedral.
L’escriptor Bartomeu Mestre va ser l’encarregat d’obrir l’acte amb una explicació dels fets que succeïren arran d’aquell sermó, que no va agradar a les autoritats del moment, en plena dictadura de Primo de Rivera, i va comportar la detenció del mossèn i el fet que es veiés forçat a refugiar-se a Perpinyà.
Mestre, que es va desplaçar expressament fins a Girona des de la localitat de Felantix amb un nodrit grup de veïns, va fer una repassada a la vida i l’obra de l’homenatjat, que ha documentat en l’article publicat a la secció de blocs de Vilaweb sota el títol ‘Tots els itineraris d’un català de Mallorca’.
Promogut per membres de la societat civil de Felanitx i de Girona, l’acte va reunir autoritats com la vicealcaldessa de l’Ajuntament de Girona, Gemma Geis, que va fer referència al vincle entre Barceló i el seu besoncle, el cèlebre mossèn Camil Geis, que va ser testimoni presencial del sermó i en va deixar constància en diversos textos.
També van ser presents en l’homenatge familiars i amics de Barceló, arribats des de Felanitx. Entre ells, el professor Joan Mir, que va parlar del seu vincle familiar, i els fills del pintor Joan Maimó, els germans Joan i Maria Maimó, que també van fer referència a l’amistat que el seu pare tenia amb Barceló i van llegir un dels diversos poemes que el mossèn havia dedicat a la seva família.
D’entre les nombroses adhesions que va rebre l’acte, va destacar la de la batllessa de Felanitx, Catalina Soler, llegida per la tinenta d’alcalde i regidora de Llengua Catalana de l’Ajuntament de Girona, Núria Riquelme, i la del conseller de Cultura Lluís Puig, actualment refugiat a la Catalunya del Nord, com cent anys abans va haver de fer Barceló, que va ser llegida per la diputada Carme Renedo.
Després de la lectura del poema ‘Pluja fina a Sant Pere de Galligants’, que Barceló va dedicar al Monestir de Sant Pere de Galligants, l’acte va concloure amb el tradicional Ball d’homenatge, dansat per l’olotí Àlvar Borrell, d’Olot, amb l’acompanyament de la Gemma Pla al flabiol. “Aquest ball es fa ‘en homenatge a Barceló i a tothom qui s’ha sacrificat, al llarg de la història, per fer que la nació catalana sigui més culta i més lliure”, va dir el conductor de la cerimònia, Jaume Piquer poc abans que el públic cantés l’Himne Nacional de Catalunya.
La jornada de retrobament entre gironins i mallorquins, que s’havia convocat amb el lema ‘Català de Mallorca’, per reivindicar l’expressió que Barceló emprava per identificar-se i signar molts dels seus escrits, va prosseguir després dels parlaments amb una visita guiada a la catedral, i amb un dinar de germanor.
