Fra Octavi Vilà va arribar a la plaça dels Apòstols de Girona, el passat diumenge a la tarda, vestit amb l’hàbit cistercenc. Una indumentària com la que uns minuts abans lluïen, en aquest indret, una desena de monjos del monestir de Santa Maria de Solius, que no es van perdre la celebració a la seu gironina, i que entraven per la porta del temple entre personalitats polítiques, culturals, civils i religioses de tota Catalunya. “Mai hi havia hagut tanta expectació per l’arribada d’un nou bisbe”, admetia un capellà diocesà de Girona mentre feia cua per entrar al temple, on una estona més tard miler i mig de persones van rebre Octavi Vilà entre alabances i aplaudiments.
Amb l’aforament complet dins la catedral, la plaça dels Apòstols evidenciava, també, l’expectació que despertava l’ordenació i presa de possessió del nou líder espiritual de Girona amb una imatge per al record: prop de dos centenars de persones —algunes, fins i tot, amb banderes parroquials— van seguir en directe a través d’una pantalla gegant l’ordenació, controlada en tot moment per un ampli dispositiu policial a l’exterior. Mentre això passava, el recinte era imperceptiblement controlat des del cel per diversos aparells aeris.
Persones provinents de tot el territori diocesà català, però també d’arreu d’Espanya i d’Europa, van poder escoltar les primeres paraules de salutació del nou bisbe, que es va atrevir a fer-les, també, en basc, francès i italià, considerant la presència en la cerimònia de Joseba Segura, bisbe de Bilbao, Thierry Scherrer; bisbe de Perpinyà-Elna, i de Mauro-Giuseppe Lepori, abat general del Cister.
Això passava abans que l’emoció dels fidels anés en augment i que, en el moment del lliurament de la mitra i el bàcul, el nerviosisme s’empoderés, fins i tot, del mateix Vilà, qui va ensopegar amb la part inferior de la casulla —corregint la situació mil·lèsimes de segon més tard— en un dels graons del presbiteri.
Una celebració amb protagonisme tarragoní
Abans de l’acte, el degoteig de cares provinents de diversos espais diocesans de Tarragona va ser constant. Des de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, fins a la directora del Museu del Port de la ciutat, Mercè Toldrà, passant per un grup de vint-i-quatre feligresos de la Conca de Barberà desplaçats amb autocar, representants, amics i coneguts de qui va ser abat del Monestir de Santa Maria de Poblet no van dubtar a fer sentir a Vilà com si fos a casa. “Ja em sento aquesta terra com casa meva”, va manifestar al final del seu discurs el nou bisbe, que va evidenciar els enormes reptes de futur que té a les mans.
La cerimònia es va acabar amb una llarga filera de persones que van voler felicitar Vilà. Els primers a atansar-s’hi, al ras de la mateixa nau, van ser convidats com ara l’expresident Jordi Pujol o representants de totes les institucions de Girona. En un darrer tram de la filera, sacerdots i diaques de la diòcesi que representarà el bisbe nascut a Tarragona decidien no esperar la llarga estona de cua per poder conversar breument amb ell. “Si no ho faig ara, ja m’espero que vingui a la meva parròquia“, admetia un diaca permanent en petit comitè. El diàleg amb tots els carismes de Girona serà la primera tasca d’Octavi Vilà.
