La catedral de Girona ha acollit aquest dimarts 12 de desembre al matí la missa exequial del bisbe emèrit de la diòcesi, Mons. Carles Soler Perdigó, que va morir el passat dissabte 9 de desembre, a 91 anys, a la residència sacerdotal bisbe Sivilla de Girona. La cerimònia de comiat de qui va pastorejar el bisbat entre 2001 i 2008 ha estat presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas, i concelebrada per l’administrador diocesà, Mn. Lluís Suñer, la major part dels bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya, l’abat emèrit de Montserrat, el P. Josep Maria Soler i una setantena de preveres.
Entre les tres-centes persones que han donat l’últim adéu al prelat hi ha hagut també familiars, membres de la cúria diocesana i autoritats civils, entre elles l’alcalde de Girona, Lluc Salellas; el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Carles Armengol, i el director dels serveis territorials del Departament de Justícia a Girona, Sergi Palomeras.
Durant l’homilia Mons. Joan Planellas ha fet un repàs a la llarga trajectòria pastoral del bisbe Carles, i ha advertit que “ell llarg nombre d’encàrrecs pastorals que va acceptar i desenvolupar en tants anys de ministeri” van ser una mostra “de tota una vida entregada a la causa de l’Evangeli de nostre Senyor Jesucrist”, com acostumava a dir el difunt prelat. Planellas ha remarcat també la predisposició de Soler per donar suport a iniciatives que “aglutinessin persones, que fomentessin comunitat i que impliquessin vivències conjuntes i vida d’Església”.
La tasca desenvolupada pel bisbe Carles Soler durant el Concili Provincial Tarraconense, celebrat l’any 1995 i del qual va ser secretari general, ha estat un altre dels aspectes destacats per Planellas. “En un moment en què es parlava poc de ‘sinodalitat’, [el bisbe Carles] va maldar ―ja en la seva mateixa fase prèvia― per reunir tot el Poble sant de Déu en l’Esperit Sant, per tal de fer de les nostres Esglésies el santuari de la presència de Déu enmig dels homes i, al mateix temps, que poguessin esdevenir fortes en el testimoniatge de Jesús, enmig dels neguits i esperances de la nostra societat”, ha advertit l’arquebisbe de Tarragona.
D’altra banda, Planellas ha recordat que en les seves últimes voluntats el bisbe Carles demanava “ser acollit amorosament per la Benaurada santa Maria, mare de Jesús i nostra” i que sempre s’havia sentit “estimat per Déu”, però que es reconeixia i es confessava “pecador necessitat de misericòrdia, que humilment i confiadament” implorava.
L’homilia ha finalitzat amb uns versos dels Goigs a la Mare de Déu dels Àngel i, un cop acabada la missa, s’ha procedit a donar sepultura al cos del bisbe Carles Soler, al centre de la nau, entre el presbiteri i l’orgue, molt a prop del seu successor, el bisbe Francesc Pardo.
Així, Carles Soler ha esdevingut el segon prelat que ha rebut sepultura a la catedral de Girona en poc menys de dos anys. L’anterior va ser el mateix Pardo, les despulles del qual descansen al temple des del 4 d’abril de 2022. Des de llavors, la diòcesi espera el nomenament d’un nou bisbe.
En aquest sentit, i paral·lement a la celebració del funeral de Soler, el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, s’ha pronunciat sobre el tema des de Madrid, on ha participat a la tribuna Nova Economia Fòrum. “Espero que arribi aviat el bisbe de Girona. No patiu, que a Roma ho saben, però el procés no és fàcil. Tingueu paciència, que l’Advent és temps d’esperança i d’espera”, ha afirmat el purpurat aragonès.
Testament espiritual de Mons. Carles Soler
Demano, i confio obtenir del bon Déu, morir en el si de la santa Mare Església catòlica, en l’anhel de l’abraçada de Jesucrist nostre Senyor i Salvador. Ser acollit amorosament per la Benaurada santa Maria, mare de Jesús i nostra. Sempre m’he sentit estimat per Déu, però em reconec i confesso pecador necessitat de misericòrdia, que humilment i confiadament imploro.
Dono gràcies a Déu pels dons amb els que m’ha volgut afavorir en tot moment, especialment pel do de l’episcopat. Sincerament he volgut correspondre servint l’Església. Però no he encertat sempre la manera i sovint ha estat escassa la meva disponibilitat i entrega i he deixat que s’hi barregés presumpció i vanitat. Gràcies també a vosaltres, que m’heu estimat i afavorit amb la vostra amistat i lleial col·laboració i el vostre servei. Que Déu, nostre Senyor, us ho recompensi abundosament.
Perdono de cor tots els que em poden haver ofès i demano perdó als qui jo hagi pogut ofendre, desatès o no els he donat testimoni coherent de la meva fe i amor fratern en Jesucrist.
Barcelona, 14 de setembre de 2017
