La diòcesi de Menorca, amb seu a Ciutadella i formada per tres arxiprestats, va presenciar el passat 22 d’abril, a les 10 hores, l’ordenació d’un nou bisbe menorquí, fet que no havia succeït des del segle XVIII amb Antoni Vila i Camps. Es tracta de monsenyor Gerard Villalonga, que fins ara hi ocupava el càrrec d’administrador apostòlic.
El nou prelat va prendre possessió de la seu episcopal a la Catedral de Menorca tot ocupant la posició que havia quedat en seu vacant després del nomenament de l’anterior pastor de la diòcesi, monsenyor Francesc Conesa, com a bisbe de Solsona, el gener de 2022. En fer el seu jurament de fidelitat davant el Col·legi de Consultors i el Nunci Bernardito Auza, la primera al·locució del nou bisbe va posar l’accent en agrair la seva presència als cardenals, arquebisbes, bisbes (que, entre tots, sumaven una vintena), preveres i laics, ja que “tots junts som corresponsables amb la missió de l’Església”, va especificar. D’altra banda, va detallar els valors que han definit l’Església i la seva acció pastoral, els quals, va afirmar, “passen per la comunió, la participació i la missió”.
“Avui és un dia gran, una magnífica catequesi sobre l’Església. De vegades és més fàcil marcar els límits negatius per assolir més comprensió: l’Església no és una federació de diòcesis d’un estat descentralitzat, ni les diòcesis són províncies d’un estat unificat; no es regeix pel principi de majories com els nostres parlaments”, va apuntar.
A continuació, monsenyor Villalonga, de 64 anys i especialitzat en Magisteri, va voler recordar la seva mare, Ana Hellín, les paraules de la qual haurien sigut —si hagués presenciat l’esdeveniment— que no s’oblidés dels pobres i els malalts que tingués a la vora, tal com va expressar el seu fill. En aquest sentit, el prelat menorquí va manifestar les tres dimensions que voldrà aportar al seu ministeri: evangelitzadora, cultural i social. Pel que fa a aquesta darrera dimensió, va precisar que es mantindrà un contacte estret amb entitats de l’illa que donen suport a les persones més vulnerables, com ara Càritas Menorca.
Per la seva part, el nunci Auza, que va ressaltar la llarga història de la diòcesi en tractar-se d’una de les que es van evangelitzar en els primers temps del cristianisme, va referir-se a Villalonga i el va definir com una persona que “coneix perfectament la diòcesi que, per la seva petitesa, és com una família, després de ser-hi prevere, vicari i dues vegades administrador diocesà”.
Els moments centrals de la cerimònia van consistir, d’una banda, a celebrar una consagració mitjançant la imposició de mans de tots els bisbes concelebrants, en allò que constitueix la transmissió del poder sacramental, i, de l’altra, a fer la lectura de la butlla pontifícia del nomenament de Gerard Villalonga com a bisbe de Menorca, que va recaure en Francesc Triay, rector de la parròquia de Sant Cristòfol des Migjorn Gran i notari de la Cúria Diocesana.
El nomenament del bisbe menorquí es va fer públic el 14 de febrer passat, el mateix dia que el del bisbe auxiliar de Barcelona, David Abadías.
