La delegació a Catalunya de l’ONG jesuïta Entrecultures, de la mà de la tècnica Mireia Serra, ha rebut a dos joves i una educadora d’Hondures que participen en el projecte Generació 21+, una xarxa de joves que treballen per a la ciutadania global. Es tracta de Nahun Alberto Argueta, de 18 anys, Elida Raquel Reyes, de 20, estudiants de l’escola Centro Técnico Loyola a El Progreso (Hondures), i Digna Emerita Orellana, docent a la Casa Nacional de Fe i Alegria. Tot just acaben d’arribar de Madrid, on han participat en jornades amb representants d’altres 11 països diferents.
Què és i que fa la xarxa Generació +21?
Mireia Serra: La xarxa Generación 21+ és un projecte internacional juvenil de persones compromeses amb el canvi social. La iniciativa aplega grups i representants de joves que treballen per a la transformació social en xarxes de participació que tenen lligams amb Fe i Alegria en més de 22 països d’Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Europa. Aquesta xarxa permet posar en contacte i ofereix representativitat internacional a aquests joves, que treballen localment i alhora globalment.
Orellana: Són joves que es caracteritzen per tenir un tarannà de lideratge, capacitat per organitzar-se i voluntat per canviar el món. Analitzen les desigualtats que hi ha en el lloc on viuen i proposen accions per fer front a la realitat que els ocupa. Comparteixen després en aquesta xarxa de joves la seva experiència i això fa que els uns i els altres s’inspirin i l’efecte d’allò que fan sigui multiplicador.
Les accions locals tenen una repercussió, doncs, global. Per exemple, podem organitzar una campanya per treballar les desigualtats que es donen en el nostre context, per causa de gènere. La campanya es farà localment, però en el mateix temps, els altres països també estaran fent una campanya per treballar i sensibilitzar sobre les desigualtats per causa de gènere. Per tant, hi ha una força de treball global en paral·lel. De tots els joves que formen part de Generació 21+.
Les reunions que mantenen són en línia. I el que és més interessant per a mi d’aquesta xarxa és que està liderada completament per joves. Els docents, com jo, només els acompanyem, som com guies en el seu camí que possibilitem i facilitem eines, espais, recursos perquè puguin dur a terme les accions que han pensat per a treballar el tema elegit.
Què és el que volen aquests joves?
Nahun: som joves líders que volem el canvi, volem ser agents de canvi, creadors d’idees, volem comprometre’ns amb aquestes idees i dur-les a la pràctica. Els petits canvis poden provocar transformacions globals. Són accions que defensen una cultura de pau, una transformació local i global. Volem que joves com nosaltres s’animin a participar. Tenim força i ganes de transformar el món.
Podeu explicar alguna acció específica que estigueu fent a Hondures?
Nahun: Hem tornat a construir, a donar vida a espais lúdics o escolars que han estat malmesos. Per exemple, un parc que tingui els gronxadors o els bancs destrossats, on ja no poden jugar els nens. Nosaltres pensem en idees i actuem per fer que aquests espais revisquin. Els reparem. I així és com els nens i nenes poden de nou gaudir d’un lloc per jugar, per compartir, i també poden veure l’exemple de la creativitat dels nostres joves. Una iniciativa que en un futur podrà ser inspiradora també per als infants, que recordaran la força de la creativitat i del treball voluntari que un dia va regenerar aquell parc infantil.
Elida: Una altra acció concreta que duem a terme és la pastoral juvenil. És a dir, hores de voluntariat que invertim de diferent manera. Per exemple, en el Centro Técnico Loyola fem pinyates infantils el Dia dels nens i nenes, i les portem a comunitats llunyanes, comunitats que viuen enmig de la muntanya i de difícil accés. Sovint necessites hores de camí per arribar-hi.
També oferim tutories a escoles públiques, ara, per exemple centrades en els estudiants de sisè. El curs que ve, setè, és important i han de saber fer servir els ordinadors i els programes de tractament de text o de comptabilitat.
Orellana: També hem creat una abonera, un lloc on reciclem les fulles que tenim a l’escola, que en tenim moltes; les assequem, les tractem amb terra que porta adob, i això ho venem per a qui vulgui fertilitzar les plantes. Aquesta acció transforma el nostre entorn local, perquè reciclem els recursos que tenim a l’escola, donem feina, i generem economia. I també una transformació global, perquè cuidem la casa comuna. Tota la comunitat educativa de l’escola Centro Técnico Loyola s’implica en aquesta acció. Cuidem la terra, cuidem l’escola, generem un ingrés.
Fa poc us vau trobar amb joves d’11 països diferents a Madrid. Amb què us quedeu d’aquestes jornades?
Elida: A mi m’ha impressionat la multiplicitat de temes que hem tractat. Tots ells crucials. Destacaria el que he après i compartit sobre les desigualtats que genera la salut mental. També em sembla essencial abordar el tema de l’emergència climàtica o les desigualtats de gènere. Igualment, destacaria el repte que tenim de pensar com frenar la violència que tants infants i dones pateixen a les seves llars.
Nahun: A mi m’ha encantat aprendre sobre com altres cultures treballen els mateixos temes que nosaltres, però de forma diferent. També em sembla important el manifest que hem generat, que m’enduc a Hondures per compartir amb la resta de companys i companyes. Em comprometo a què es duguin a terme els punts que hem acordat.
També, durant la nostra estada, m’ha agradat el fet que compartíssim habitació amb joves de la mateixa xarxa però d’altres països. A mi m’ha tocat en Pax, del Tchad. Ha estat divertit veure com ell parlant francès, i jo parlant en espanyol, podíem arribar a entendre’ns mitjançant traductors del mòbil. Però també perquè, al final, hi ha una sèrie de valors i accions que ens uneixen més enllà dels països, els idiomes, o les cultures.
Orellana: A Madrid, els joves tenien els seus grups de reflexió i de treball. I nosaltres, els acompanyants dels joves, els mestres, professors i docents, tenim també els nostres espais. En especial, m’ha ressonat que, en una de les dinàmiques proposades, ens preguntéssim que ens va moure en origen a ser docents. Ha estat recordar la vocació que tenim i compartim. Una vocació que va lligada al servei, al compromís cap als altres. Som docents que acompanyem els joves a fer de les seves idees accions, i així treballar per un món més cohesionat i just.
I, a Barcelona, què esteu fent?
Orellana: Hem vingut per conèixer altres escoles que estan en xarxa amb nosaltres. Aquest matí hem anat a visitar l’escola de Jesuïtes Gràcia – Kostka, ens ha impactat la seva espiritualitat viva i ignasiana. Hi ha joves amb idees molt potents, se’ns ha contagiat la seva alegria, motivació i ganes de fer. També tindrem l’oportunitat de parlar amb un grup de Magis, reflexionarem sobre com es vincula la fe a l’acció.
Nahun i Elida, esteu en els darrers anys d’escola. A què voldreu dedicar-vos professionalment?
Naum: No saps quantes vegades m’he fet aquesta pregunta al llarg d’aquest curs. I en especial durant aquests dies. Ara em toca sortir de l’escola sí. M’he especialitzat en àrea de refrigeració i aire condicionat. Per tant, em posaré a treballar així que pugui.
Tanmateix, m’agradaria continuar amb el projecte Generació 21+. Tornar a l’escola i treballar perquè aquesta iniciativa de Fe i Alegria continuï viva i més joves tinguin l’oportunitat de vincular-s’hi. Si tenim fe, canviarem el món.
Elida: Comparteixo el que diu el Nahun. Per la meva banda, he estudiat mecànica industrial, i desitjo començar a treballar. També voldria mantenir-me en la xarxa Generació 21+.
Quines són les barreres que un jove d’Hondures es pot trobar en el moment d’implicar-se en xarxes amb Generació+21?
Nahun: Crec que la barrera més evident, en el nostre cas, és la manca de temps. Ens hem de posar a treballar per poder-nos costejar uns estudis. El temps és valuós i, per tant, de vegades, no ens és possible invertir-lo de forma voluntària. Destacaria també l’increment de les maras. Joves que decideixen entrar en aquests grups violents i delinqüents, amb armes, drogues, etc.
Orellana: A més de la manca de temps, que com apunta el Nahun és la més gran de les dificultats, també hi ha manca d’espais i recursos. Aquest factor pot arribar a excloure a joves que potser sí que estarien interessants en participar de la xarxa Generació 21+.
Elida: Sí, per exemple, en el meu cas, no puc participar de les reunions virtuals tan sovint com voldria. I això és perquè visc en una àrea rural on no ens arriba el senyal d’internet. No em puc connectar des de casa, com aquell qui diu. M’he de desplaçar uns quants quilòmetres.
El testimoni d’aquests joves d’Hondures inspira i recorda que, amb energia i determinació, cap repte és insuperable. La seva història convida a unir-se a ells en un viatge cap a un futur més esperançador i inclusiu, on cada acció compta i cada persona té el poder de fer la diferència.
