“A Gaza, quan hi ha un tros de terra arenosa disponible, els morts són enterrats allà. Els carrers han esdevingut cementiris”. Així descriu la situació a la Franja de Gaza el P. Gabriel Romanelli, rector de la parròquia llatina de la Sagrada Família, que el passat dilluns 26 de febrer va celebrar a Jerusalem una missa en memòria litúrgica de Sant Porfiri, bisbe de Gaza entre finals del segle IV i començaments del segle V.
En declaracions recollides per Fides, Romanelli explica que durant la missa a Jerusalem, concelebrada amb altres capellans, van resar i invocar un cop més que la comunitat internacional, les autoritats i els governants “facin tot el possible per aturar aquesta massacre” en la qual han mort assassinades sota les bombes més de 30.000 persones i desenes de milers més han resultat ferides i desplaçades dins la mateixa Franja. “Que acabi aquesta guerra que fa mal a tots, tant a Israel com a Palestina. Resem perquè també Porfiri, amb la seva intercessió, retorni un alè de justícia i de pau a aquest tros de Terra Santa que és la Franja de Gaza”, diu el P. Romanelli.
El capellà argentí, que és també membre de l’Institut del Verb Encarnat, glossa la figura del sant, que va néixer a Tessalònica i va arribar a Gaza al final d’un periple vinculat a Terra Santa. “Havia viscut cinc anys a la vall del Jordà com a monjo penitent i ermità. Després va anar a Jerusalem, on se li havia confiat la custòdia de les santes relíquies. Finalment, va ser bisbe de Gaza, on va realitzar una gran labor de proclamació de l’Evangeli“, detalla el sacerdot sobre el sant, les relíquies del qual es troben a l’església greco-ortodoxa de Gaza, greument afectada pels bombardejos. “El sant bisbe —afegeix el capellà— és també el patró de la nostra comunitat religiosa a Gaza. La capella de la rectoria està dedicada al seu nom”.
Romanelli es trobava a Betlem quan es va produir l’atac de Hamàs del 7 d’octubre i no ha pogut tornar encara a la seva parròquia de la Sagrada Família, tot i que manté el contacte diari amb els més de sis-cents feligresos que hi intenten sobreviure al setge militar. “També hi ha algunes famílies cristianes que estan en el sud de la Franja. Són persones de gran fe, esperen i supliquen que acabi aquest calvari de tots els ciutadans, amb l’alliberament de tots els que estan privats de llibertat, d’un costat i d’un altre, i que els ferits, desenes de milers, més de 69.000, siguin curats, els morts enterrats i els seus familiars puguin plorar sobre les seves tombes”, conclou Romanelli.
Mentrestant, Gaza ha arribat als 143 dies de conflicte amb una situació cada cop més desesperada per a la seva població, que és de gairebé dos milions de persones. Segons les darreres informacions del portal israelià Haaretz, mentre una delegació israeliana va arribar a Qatar per discutir l’esquema d’un acord d’alliberament d’ostatges i cessament del foc, el gabinet de guerra d’Israel va aprovar l’entrada directa d’ajuda humanitària al nord de Gaza, on milers de persones pateixen fam i deshidratació severa. En aquest sentit, Human Rights Watch ha advertit que Israel no ha complert una ordre del Tribunal Superior de les Nacions Unides de proporcionar ajuda als habitants de Gaza.
