Ara fa poc més d’una dècada que el dibuixant Francis Marín va arribar al Maresme amb la seva família procedent de Sevilla a la recerca de noves oportunitats. Després d’una breu etapa a Orrius, es van instal·lar a Premià de Mar, i va ser en aquella localitat costanera on, en un moment d’incertesa va concebre una obra que va marcar un abans i un després en la seva trajectòria personal i professional: El evangelio ilustrado según San Juan. “A mesura que avançaven els dibuixos, vaig comprendre que aquella obra tenia un propòsit i que no hi havia cap editorial que donés cabuda al projecte. Aleshores vaig decidir crear l’editorial Kyrie”, recorda Marín.
Més de deu anys després, l’il·lustrador ha retornat a la seva terra natal, on compagina la seva feina per a diferents editorials amb la de director de la col·lecció de llibres il·lustrats Kyrie, que ha passat a formar part del grup editorial Ciudad Nueva, un reconegut segell d’espiritualitat creat l’any 1981 pel Moviment dels Focolars.
Quins projectes té entre mans en aquests moments?
Actualment, estic esperant que arribin de la impremta els primers exemplars de Fábulas sursudanesas de la tradición Nuer, una bella obra que acabo d’il·lustrar per a l’editorial Mundo Negro. És la tercera obra d’una col·lecció que va començar amb les Fábulas etíopes de la tradición Guyi i que va tenir molt d’èxit. Des de llavors, he anat il·lustrant la gran feina antropològica, ètnica i cultural que fan els combonians a través de la seva editorial, preservant el patrimoni cultural d’aquestes tribus africanes, que en la majoria dels casos no tenen res registrat.
Pel que fa a la col·lecció de llibres il·lustrats de Kyrie, aquest passat 11 d’agost, festivitat de Santa Clara de Asís, hem acabat una obra que esperem que surti entre setembre i octubre. Està ambientada en la trobada de Sant Francesc d’Assís amb el sultà Al-Kamil, que va tenir lloc a Egipte en 1219. Una trobada que l’Església avui dia celebra com a paradigma del diàleg interreligiós.
Una de les seves darreres col·laboracions va ser la il·lustració de la coberta del llibre ‘Abbá. La oración de Jesús de Nazaret’. Com va ser el procés de creació d’aquesta obra?
La veritat és que el resultat de la il·lustració de la coberta de l’obra ABBA, l’oració de Jesús va ser una sorpresa també per a mi. Situar-me en Jesús orant va ser una cosa molt especial. José Chamorro, l’autor, em va facilitar solament una sinopsi o introducció del llibre; per tant, podia apreciar l’obra a grans trets, però no tenia la informació completa del contingut. Per això el que vaig fer va ser centrar-me en la meva relació i oració amb Jesús, i fou partint de la meva experiència que vaig poder conduir la il·lustració, que després va encaixar perfectament amb el text de José Chamorro. Posteriorment, en les presentacions amb l’editorial Sant Pablo, que era la que ho editava, José em contava que li agradava posar la il·lustració com una icona bizantina, per a convidar a entrar en aquest diàleg amb Déu.
L’any passat també va col·laborar amb el jesuïta i teòleg Xavier Melloni il·lustrant el llibre ‘El ermitaño‘. Què destacaria del fet d’haver treballat amb ell en aquesta obra?
Col·laborar amb Melloni és sempre un regal; ja ho va ser quan va fer un bell pròleg per al llibre que havia il·lustrat sobre el poema ‘Pastorcico’, de Sant Joan de la Creu. En aquell moment va haver-hi una connexió profunda entre ell i jo; ell entenia el més profund del grafisme d’aquesta obra, va saber expressar-lo amb paraules i mirar profundament, més enllà de la imatge. D’aquesta bella experiència va quedar la porta oberta a col·laborar amb un text seu.
Així va succeir: vaig il·lustrar ‘El ermitaño’, un poema seu que s’obre i es connecta. L’ermità és una creu, una línia vertical a Déu i una altra horitzontal al germà.
La meva experiència amb el text de Xavier Melloni va ser interessant. Al començament, les il·lustracions eren fosques, i a mesura que avançava, anava apareixent la llum. Si pogués descriure-ho en una imatge, era com entrar en un frondós bosc on les seves paraules a poc a poc anaven esbrossant el camí, que s’obria entre els llamps de llum que es colaven pels arbres, fins a acabar a la part alta de la muntanya, en una bella contemplació.
Dins del conjunt de la teva obra, quin lloc ocupa ‘El evangelio ilustrado según san Juan’?
Aquesta obra és el centre; d’aquí parteix tota la resta, perquè aquesta obra va ser per a mi la trobada profunda amb la meva vocació. Amb ella vaig saber quina podria ser la millor manera d’habitar el món, per a portar la Bellesa a tots els llocs. Que l’espectador, el lector, l’experimentin en posar-se davant d’una obra que hagi il·lustrat.
Quina recepció tenen aquest tipus de llibres entre el públic?
Kyrie era una editorial petita i independent que tenia un públic fidel i conscient. El perfil dels seus lectors eren persones en cerca, amb inquietuds espirituals i amb un amor pel llibre ben editat i bell. Ara que Kyrie s’ha fusionat amb Ciudad Nueva i s’ha convertit en el segell de llibres il·lustrats del grup editorial, la intenció és que s’obri a un públic més extens i amb interessos més diversos, per descomptat sense perdre la identitat ni la línia editorial de Kyrie. Aquesta va ser una de les consideracions més rellevants en la fusió.
Podria dir-me quines són les claus a l’hora d’il·lustrar la Paraula de Déu?
No sé si són claus o no, però jo no puc deixar d’il·lustrar sense que sigui un acte de meditació, de contemplació o d’oració. Per a mi, il·lustrar és pregar.
Vostè va marxar de Premià de Mar l’any 2020, en plena pandèmia de covid, després de viure-hi més de set anys. Troba a faltar aquest municipi del Maresme?
Premià de Mar sempre estarà en el meu cor. La parròquia de Sant Cristòfol i el seu rector d’aquell moment, mossèn Bernat, van ser l’entorn perfecte perquè succeís el que va succeir. Allí, en aquella església, vaig il·lustrar Evangelio ilustrado según san Juan, davant del sagrari. Va ser un regal de Déu, així que sempre portaré en el meu cor el lloc on Ell va voler fer-me aquest bell regal.
Manté contacte amb el rector de la parròquia?
Continuo tenint contacte amb mossèn Bernat, que fa poc va celebrar el seu 25è aniversari com a sacerdot, i amb alguns parroquians; tinc bons amics a Premià, amb els quals continuo en contacte i veig de tant en tant. Mentre vivia allí, em van donar un premi com a il·lustrador a Barcelona i em van presentar com a il·lustrador premianenc. Soc un sevillà adoptat per Premià de Mar des del cor.
