Entre els milers de periodistes que aquests dies s’apleguen al voltant del Vaticà per explicar la mort del papa Francesc, es troba el capellà mexicà Jorge Enrique Mújica, director editorial, des de fa quatre anys, de l’agència de notícies ZENIT, amb seu a Roma.
“El funeral d’un papa és un moment informativament extraordinari, marcat per una espontània sensació de celebració que s’aproxima al que hauria de ser la mort per a un cristià”, reconeix aquest sacerdot dels Legionaris de Crist en una conversa amb Flama a la plaça de Sant Pere del Vaticà.
Segons Mújica, “dramatitzar la mort contradiu la fe cristiana“, ja que “si es creu en Jesús ressuscitat, la mort no és més que un pas cap a la vida eterna”. “Després de visitar les restes mortals del papa Francesc, vaig sentir tristor, però també satisfacció: tots ens enfrontarem a aquest moment, i quina meravella poder fer-ho amb una alegria esperançada, malgrat el dol, que també cal aprendre a viure”, diu.
Tot i el deure periodístic de cobrir el funeral, Mújica assegura que també viu aquest esdeveniment històric també com a sacerdot, considerant la seva missió i pensant en “la plenitud” amb què el Papa va complir la seva. “Francesc, després de discernir-ho, va decidir morir envoltat de la gent i no aïllat, tal com havia viscut el seu pontificat: a prop del poble”, apuntava.
Durant els últims dies de Setmana Santa, Mújica s’ha vist “profundament impactat” en veure el Papa sortint al balcó i passejant pel Papamòbil, tot i que li havien recomanat dos mesos de convalescència evitant al màxim el contacte amb la gent. “Potser, en sentir-se a prop del final, el Sant Pare va prioritzar allò que el feia feliç i li donava sentit: continuar amb la seva missió”, apunta.
Pel que fa a la jornada de comiat prevista per aquest dissabte 26 d’abril, preveu viure-la amb alegria i amb la consciència que “es tracta tant d’un comiat com d’una benvinguda”. Així, destaca que el fet que uns dels últims a acomiadar-se del Papa siguin les persones pobres i necessitades és un gest “profundament eloqüent i coherent amb el testimoni vital del pontífex”.
Amb la presència confirmada de 130 delegacions internacionals, Mújica assenyala que, al capdavall, tots som persones, humans, i que “la vida del Papa hauria de fer-nos més conscients de la nostra condició de fills de Déu”. Davant l’horitzó del futur, mostra una alegria expectant: “No sabem encara qui serà el proper Papa, però confio en les sorpreses que l’Esperit Sant pugui aportar. Aquest moment de comiat no només tanca una etapa del papat, sinó que obre un horitzó d’esperança i memòria”, assenyala.
Finalment, sobre el repte dels més de 2.200 periodistes acreditats a Roma, Mújica apunta que el principal desafiament és fugir del que tothom pot explicar. Lamenta que sovint no es dona prou espai a les religioses que han viscut de prop el pontificat i considera que encara hi ha moltes històries per descobrir i compartir, especialment aquelles que reflecteixen el vessant més humà i emotiu de la convivència amb el Papa Francesc. Un exemple d’això és la història del nebot del Papa que serà present al funeral: es diu Mauro i ha aconseguit desplaçar-se a Roma des de l’Argentina gràcies a donatius.
