El nom del filòsof, teòleg i assagista Francesc Torralba (Barcelona, 1967) ha estat associat, en les últimes entrevistes que ha concedit, amb el de Joseph Ratzinger en haver estat guardonat, per part de la Fundació Vaticana Joseph Ratzinger-Benet XVI, amb el premi que du el nom de qui va ser Papa durant gairebé vuit anys. Pocs dies abans de viatjar fins al Palau Apostòlic del Vaticà per recollir el guardó en mans del cardenal i secretari d’Estat, Pietro Parolin, el també director de la Càtedra Ethos a la Universitat Ramon Llull ha manifestat que aquesta notícia l’esperona per continuar investigant amb responsabilitat i disciplina. En l’actualitat, és l’autor de més de 1.800 articles i ha publicat més d’un centenar de llibres.
Quan encara vivia Benet XVI, el seu principal biògraf, Peter Seewald, deia d’ell que, com a professor, semblava que Jesús aparegués a les seves classes i, com a prefecte, que cobria la modernitat amb la veritat del cristianisme. ¿Creu que va ser un Papa que deia el que pensava i feia el que deia?
No sóc capaç d’emetre un judici d’aquestes característiques. Parteixo sempre de la fe en la honestedat de la persona i en l’autenticitat del seu testimoni. Joseph Ratzinger ens va deixar, entre moltes altres coses, un llibre excel·lent sobre Jesús de Natzaret que transcendirà el temps, però, a la vegada, va establir un diàleg cos a cos amb grans pensadors moderns, com Immanuel Kant i contemporanis, com Karl Marx. En la seva obra mira de discernir els aspectes positius de la racionalitat moderna i, a la vegada, els aspectes negatius del progrés científic i tecnològic.
¿Creu que observar la fe des de la raonabilitat és una de les principals gràcies que rebem de Benet XVI, teològicament parlant?
Un dels projectes més audaços de l’obra de Joseph Ratzinger és repensar el concepte de raó amb la finalitat d’eixamplar-la. Ratzinger sosté que cal ampliar el concepte de raó i no restringir-la únicament al seu ús instrumental. La raó ens permet calcular, mesurar, però també entreveure qui som, de què estem fets, què hem vingut a fer al món o bé quin és el sentit de la nostra existència. La seva preocupació fonamental és dotar d’estat epistemològic el discurs teològic, metafísic, ètic i jurídic.
¿Creu que el pitjor que li va poder passar com a pensador, a Benet XVI, va ser el fet d’esdevenir Papa?
Joseph Ratzinger no va deixar mai de ser un pensador. Per això la història el recordarà sempre com el Papa-teòleg. Prova d’això que diem són les tres encícliques que ens va deixar com a llegat: Deus caritas est, Spe salvi i Caritas in veritate, sense comptar el text que va servir com a base de la primera encíclica del Papa Francesc, Lumen fidei. A la primera cita de la primera encíclica, Ratzinger es refereix directament a Friedrich Nietzsche i estableix un diàleg cos a cos amb el principal mestre de la sospita, però en la segona encíclica recull el llegat filosòfic de la primera generació de l’Escola de Frankfurt, Theodor Adorno i Max Horkheimer, i analitza si és possible articular un discurs sobre l’esperança que tingui legitimitat intel·lectual.
¿Benet XVI ha estat el Papa que millor ha entès la laïcitat i ha dialogat amb ella, allunyant-se de la confrontació?
No sóc capaç d’afirmar-ho amb contundència, però llegint la seva obra puc assegurar que ha pensat molt a fons què significa ser cristià en un context culturalment presidit per l’eclipsi de Déu, en paraules de Martin Buber. Per un procés accelerat de secularització que exigeix a la comunitat cristiana replantejar seriosament el seu llenguatge, el seu lloc en el si de la cultura a fi i efecte que es transformi en el que Joseph Ratzinger anomena una minoria creativa.
El Papa Francesc fa una crítica al paradigma tecnocràtic en la seva última exhortació apostòlica, tal com va fer el seu predecessor, segons el qual el poder tecnològic governa, en ple segle XXI, la realitat, el bé i la veritat. ¿Discursos com els seus poden fer front a una situació tan arrelada com aquesta?
Cal distingir tecnologia i tecnocràcia. Joseph Ratzinger reconeix i valora positivament la tecnologia que se situa al servei de la persona humana i de la seva promoció, especialment quan pot ser un instrument per millorar la qualitat de vida de les persones i, sobretot, de les més vulnerables. El que critica amb vehemència és el paradigma tecnocràtic que consisteix a convertir la tecnologia en el nou messies, en el centre de gravetat de la societat, en el remei màgic a tots els nostres mals individuals i col·lectius.
En les últimes Jornades de Teologia del Bisbat d’Urgell va referir-se a la tecnologia per posar sobre la taula el concepte de prudència: va dir que, a vegades, una tecnologia ben aplicada és raonable, però, en altres ocasions, no tant, i cal regular-la, ja que pot eixamplar els sentits i les potències interiors de les persones. ¿La intel·ligència espiritual pot ser l’oposició a una intel·ligència artificial, en auge però sempre superada per la raó humana?
La intel·ligència artificial generativa ens habilita per fer una sèrie d’operacions, de càlculs i de processos que la intel·ligència humana no pot fer al mateix ritme ni amb la mateixa precisió. La intel·ligència espiritual és exclusiva i única de la condició humana i ens habilita per una sèrie d’operacions que no pot fer la màquina ni l’animal. Ens permet interrogar-nos pel sentit de la nostra vida, meravellar-nos de la realitat que ens embolcalla, transcendir la immediatesa, examinar els nostres actes i valorar-los, sentir la presència del misteri, pregar i meditar.
Déu va voler fer Papa a un professor alemany per posar en primer pla la unitat entre raó i fe, tenint en compte un compromís amb la veritat. En uns temps en què amb tanta freqüència la falsedat i la mentida estan a l’ordre del dia, ¿aquestes es converteixen en el primer obstacle per conèixer millor la veritat de cadascú?
Diu Plató que el filòsof experimenta l’eros per la veritat. En l’obra de Joseph Ratzinger hi ha un compromís amb la veritat. Parteix del fet que l’ésser humà està dotat d’un logos que li permet copsar elements d’aquesta veritat, però que la veritat última sempre el transcendeix, perquè la raó humana és, com deia Immanuel Kant, limitada.
