L’Ascensió del Senyor, celebrada aquest diumenge 12 de maig, va vertebrar l’oració del Regina Coeli del Papa des del balcó del palau apostòlic, fet que Francesc va presentar davant els milers de fidels que li escoltaven en la plaça de Sant Pere “no com un allunyament de nosaltres, sinó sobretot com un mode de precedir-nos cap a la meta“, i que va exemplificar com una pujada fins al cim.
I en aquesta pujada al cim, va recordar el pontífex, “el pas d’un és un pas per a tots, i que ningú ha de perdre’s ni quedar enrere perquè som un cos sol”, uns passos que, en resum, consisteixen a “dur a terme les obres de l’amor: donar la vida, portar l’esperança, mantenir-se allunyat de tot mal i mesquinesa, respondre al mal amb el bé, estar prop de qui pateix”.
En aquest punt, el Papa va llançar les preguntes que cadascun ha de fer-se per a comprovar si s’estan en aquest camí cap a l’ascensió: “Està viu en mi el desig de Déu, del seu amor infinit, de la seva vida, que és vida eterna? O estic aplanat i ancorat en les coses passatgeres, en els diners, en l’èxit, en els plaers? I el meu desig del Cel, m’aïlla, em tanca o em porta a estimar els germans amb ànim gran i desinteressat, a sentir-los companys de camí cap al Paradís?”.
A l’hora de les salutacions, el Papa va tornar a referir-se a un tema que el preocupa en el més profund, el de la guerra; així, va renovar la seva crida “per a un intercanvi de presoners entre Rússia i Ucraïna” i va mostrar de nou, “la disponibilitat de la Santa Seu” per a participar en aquesta qüestió. Igualment, va afirmar que “continuem resant per la pau a Ucraïna, a Palestina, a Israel i a Myanmar”.
Fent també al·lusió a la celebració aquest diumenge de la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, el Papa va demanar “recuperar el camí per a una comunicació plenament humana, i recordant també la celebració del Dia de la Mare, va demanar, a més d’oracions, un “reconeixement per a totes elles” i un aplaudiment —que va ressonar en tota la plaça de Sant Pere— “per a totes les mamàs”.
Les paraules del Papa en l’oració del ‘Regina Coeli’
Benvolguts germans i germanes, bon dia!
Avui, a Itàlia i altres països se celebra la Solemnitat de l’Ascensió del Senyor. L’Evangeli de la Missa afirma que Jesús, després d’haver encomanat als apòstols la tasca de continuar la seva obra, “fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu” (Mc 16,19).
El retorn de Jesús al Pare se’ns presenta no com un allunyament de nosaltres, sinó sobretot com un mode de precedir-nos cap a la meta. Com quan a la muntanya es puja cap al cim: es camina, amb fatiga, i finalment, en un punt del camí, l’horitzó s’obre i es veu el panorama. Llavors tot el cos torna a trobar la força per a afrontar l’última pujada. Tot el cos —braços, cames i tots els músculs— es tiba per a arribar al cim.
I nosaltres, l’Església, som precisament aquest cos que Jesús, ascendit al Cel, arrossega amb si com una “soga”. És Ell qui ens revela i ens comunica, amb la seva Paraula i amb la gràcia dels sagraments, la bellesa de la pàtria cap a la qual ens encaminem. De la mateixa manera també nosaltres, els seus membres, pugem amb alegria al costat d’Ell, el nostre cap, sabent que el pas d’un és un pas per a tots, i que ningú ha de perdre’s ni quedar enrere perquè som un cos sol (Col 1,18; 1 Cor 12,12-27).
Pas a pas, esglaó a esglaó, Jesús ens mostra el camí. Quins són aquests passos a donar? L’Evangeli avui diu: “Anunciar l’Evangeli, batejar, expulsar als dimonis, enfrontar a les serps, sanar als malalts” (Mc 16,16-18); en resum, dur a terme les obres de l’amor: donar la vida, portar l’esperança, mantenir-se allunyat de tot mal i mesquinesa, respondre al mal amb el bé, estar prop de qui pateix. I com més fem això, més ens deixem transformar pel seu Esperit, més seguim el seu exemple i més, com a la muntanya, sentim que l’aire entorn de nosaltres es torna lleuger i net, l’horitzó ampli i la meta a prop, les paraules i els gestos es converteixen en bons, la ment i el cor s’engrandeixen i respiren.
Llavors podem preguntar-nos: Està viu en mi el desig de Déu, del seu amor infinit, de la seva vida que és vida eterna? O estic aplanat i ancorat a les coses passatgeres, als diners, a l’èxit, als plaers? I el meu desig del Cel, m’aïlla, em tanca o em porta a estimar als germans amb ànim gran i desinteressat, a sentir-los companys de camí cap al Paradís?
Que Maria ens ajudi, ella que ja va arribar a la meta, a caminar junts amb alegria cap a la glòria del Cel.
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘.
