“Encomano Timor-Leste i tots els seus habitants a la protecció de la Immaculada Concepció, la seva Patrona celestial invocada amb el títol de Verge d’Aitara. Que ella els acompanyi i ajudi sempre en la missió d’edificar un país lliure, democràtic, solidari i alegre, on ningú se senti exclòs i tots puguin viure en pau i amb dignitat”, va dir el papa Francesc en arribar a aquest país.
El castellà tindrà el seu espai en la gira papal per Àsia i Oceania. A la seva arribada a Timor Oriental, Francesc va decidir utilitzar la seva llengua materna per dirigir-se als representants polítics i de la societat civil al palau presidencial de Dili, amb un discurs en què va reivindicar la lluita d’aquest petit país per assolir la seva independència, alhora que va reclamar “una reconciliació plena amb els germans d’Indonèsia“.
“Àsia i Oceania es toquen i, en cert sentit, es troben amb Europa, geogràficament llunyana, però propera pel paper que ha tingut en aquestes latituds durant els darrers cinc segles”, va començar el Papa, recordant el paper dels primers missioners dominics que van arribar de Portugal al segle XVI. Un camí d’anada i tornada perquè “el cristianisme, nascut a Àsia, va arribar a aquestes llunyanes regions del continent a través de missioners europeus, cosa que dóna testimoni de la seva vocació universal i de la seva capacitat d’harmonitzar-se amb les cultures més diverses, que, en trobar-se amb l’Evangeli, arriben a una síntesi nova, més elevada i profunda”.
“Aquesta terra, adornada amb muntanyes, selves i planes, envoltada per un mar resplendent, rica en fruits i fustes precioses i fragants, és una terra que suscita en l’ànima sentiments de pau i alegria“, va proclamar Francisco, qui va recordar el passat de “convulsions i violència que solen produir-se quan un poble es llança a la recerca de la seva plena independència i aquesta recerca d’autonomia és negada o frustrada”.
Així, el Papa va recordar els anys viscuts des de la declaració d’independència de Timor (1975) fins a l’arribada efectiva de la mateixa (2002). Timor Est “ha viscut els anys de la seva passió i de la seva prova més gran”. “A partir d’aquí, el país va saber ressorgir, trobant un camí de pau i obertura cap a una nova fase, que pretén ser de desenvolupament, de millora en les seves condicions de vida, de potencialització —a tots els nivells— de l’esplendor natural d’aquest territori, així com dels seus recursos naturals i humans”, va glossar el Papa, qui va reivindicar que “no van perdre l’esperança, i també perquè, després de dies foscos i difícils, finalment ha despuntat una albada de pau i llibertat”. Un objectiu per al qual “els ha estat de gran ajuda estar arrelats en la fe catòlica”.
En aquest sentit, el Papa va agrair “el vostre diligent compromís per assolir una reconciliació plena amb els germans d’Indonèsia“. “Vau mantenir ferma la vostra esperança fins i tot enmig de l’aflicció i, gràcies al caràcter del vostre poble i a la vostra fe, vau transformar el dolor en goig”.
“Tant de bo que també en altres situacions de conflicte, en diferents parts del món, prevalgui el desig de pau i de purificació de la memòria, per curar les ferides, i combatre l’odi amb la reconciliació i la confrontació amb la col·laboració”, va demanar.
Alhora, va reconèixer a Timor Est haver incorporat “el document nacional la Declaració sobre la Fraternitat Humana“, que hi ha al pla d’estudis a les seves escoles. “També vull exhortar-vos a continuar, amb renovada confiança, la sàvia construcció i consolidació de les institucions de la vostra República, de manera que els ciutadans puguin sentir-se efectivament representats en elles i siguin plenament idònies per servir al poble de Timor Est”, va afegir el pontífex.
Mirant al present i al futur, el Papa va proclamar els “nous reptes a afrontar i nous problemes a resoldre” per als quals va demanar als governants “que sigui la fe, que els ha il·luminat i sostingut en el passat, la que continuï inspirant el vostre present i el vostre futur”.
Quins són aquests reptes? El Papa va enumerar-ne alguns: “Penso en el fenomen de l’emigració, que constitueix sempre un indicador d’un ús insuficient o inadequat dels recursos, així com de la dificultat d’oferir a tots una ocupació que produeixi un benefici just i que garanteixi a les famílies els ingressos que corresponguin a les seves necessitats bàsiques”. També, “en la pobresa present a moltes zones rurals, i en la conseqüent necessitat d’una acció coral àmplia que impliqui les múltiples forces i diferents responsabilitats, civils, religioses i socials, per posar-hi remei i oferir alternatives viables a l’emigració”.
Finalment, Francesc també va lamentar les “veritables plagues socials, com l’abús en el consum de begudes alcohòliques entre els joves i la seva incorporació a les bandes que, envalentonades pel seu coneixement de les arts marcials, en lloc d’utilitzar-lo al servei dels indefensos, se n’aprofiten per exhibir el poder efímer i perjudicial de la violència”, sense oblidar “tants nens i adolescents ferits en la seva dignitat; tots estem cridats a actuar amb responsabilitat per prevenir tot tipus d’abús i garantir un creixement serè als nostres joves”.
Juntament amb això, una millora en la gestió de les reserves naturals del país, entre les quals va destacar les de petroli i gas, “que podrien oferir possibilitats de desenvolupament sense precedents”, per a la qual cosa va convidar a “una formació especialitzada a aquells que estan cridats a ser, en un futur no gaire llunyà, la classe dirigent del país”.
Què pot fer l’Església? “La Doctrina Social de l’Església no és una ideologia”, va aclarir. “L’Església posa a disposició la seva doctrina social com a base per a aquest procés de formació, que constitueix un pilar insubstituïble sobre el qual desenvolupar els coneixements específics, i en el qual sempre cal recolzar-se per verificar si els nous assoliments beneficiaran veritablement el desenvolupament integral o si seran, pel contrari, un obstacle que produeix desequilibris inacceptables i una elevada proporció de descartats, que queden al marge”, va recalcar el Papa, qui va tornar a animar els timorencs a “tenir confiança i mantenir una mirada esperançada cap al futur”.
“Sou un poble jove, no per raó de la vostra cultura o pel temps d’assentament en aquesta terra, que són molt antics, sinó perquè prop del 65% de la població de Timor Oriental té menys de 30 anys”, va recordar el Papa, animant a “invertir en l’educació, ja sigui a la família o a l’escola“.
Una educació “que posi al centre els nens i els joves, i promogui la seva dignitat”, cosa que, unida a “l’experiència i la saviesa dels més grans”, formen “una barreja providencial de coneixements i impulsos generosos cap al demà”. “Ajunteu els nens amb els avis“, va repetir.
“L’Església catòlica, la seva doctrina social, les seves institucions d’assistència i caritat per als pobres, també les educatives i les d’assistència mèdica, estan al servei de tothom i constitueixen un recurs valuós que permet mirar el futur amb ulls plens d’esperança”, va incidir Francesc, qui va constatar el compromís de l’Església amb el bé comú, i va recordar l’Acord entre la Santa Seu i Timor, del qual es compleixen ara vuit anys.
“Timor Est, que ha sabut afrontar moments de gran tribulació amb pacient determinació i heroisme, viu avui com un país pacífic i democràtic, que està compromès en la construcció d’una societat solidària i fraterna, i desenvolupa relacions pacífiques amb els seus veïns en l’àmbit de la comunitat internacional”, va tancar Francisco, qui es va mostrar confiat que “la vostra nació també serà capaç d’afrontar les dificultats i els problemes actuals amb intel·ligència i creativitat“.
Article publicat de Jesús Bastante en col·laboració amb Religión Digital
