El papa Francesc va demanar a tots els pobles del món que “prohibeixin la guerra i afrontin els problemes amb el dret i les negociacions”. Ho va fer aquest passat diumenge després del res de l’Àngelus al balcó del palau apostòlic del Vaticà, des d’on va saludar els membres de l’oficina de Roma de “Emergency”, una organització benèfica que atén les víctimes dels conflictes i la pobresa en nou països d’arreu del planeta.
El pontífex va assenyalar que Emergency defensa l’article 11 de la Constitució italiana, que estableix: “Itàlia repudiarà la guerra com a instrument per a atemptar contra la llibertat d’altres pobles i com a mitjà per a resoldre conflictes internacionals”. “Aquest principi ha de complir-se a tot el món”, va assegurar Francesc, abans de demanar un cop més pregàries per “la martiritzada Ucraïna, Palestina, Israel, Myanmar, Sudan del Sud”.
En relació amb els catastròfics aiguats provocats per la DANA al País Valencià i Castellà la Manxa el passat dimarts 29 d’octubre, el Papa també va tenir un record per a tota la població afectada per la tragèdia. “Continuem resant per València, i les altres comunitats d’Espanya, que pateixen molt en aquests dies. Què faig jo per la gent de València? Res? Ofereixo alguna cosa? Penseu en aquesta pregunta”, va dir Francesc.
Catequesi íntegra
L’Evangeli de la litúrgia d’avui (Mc 12,28-34) ens parla d’una de les moltes discussions que Jesús va tenir en el temple de Jerusalem. Un dels escribes s’acosta i li pregunta: “Quin és el primer de tots els manaments?” (v. 28). Jesús respon posant juntes dues paraules fonamentals de la llei mosaica: “Estima el Senyor, el teu Déu,” i “Estima els altres com a tu mateix” (vv. 30-31).
Amb la seva pregunta, l’escriba busca “el primer” dels manaments, és a dir un principi que estigui en la base de tots els manaments; els jueus tenien molts preceptes i buscaven la base de tots, un que fora el fonamental; tractaven de posar-se d’acord sobre un fonamental, i hi havia discussions entre ells, discussions bones perquè buscaven la veritat. I aquesta pregunta és essencial també per a nosaltres, per a la nostra vida i per al camí de la nostra fe. També nosaltres, de fet, a vegades ens sentim perduts en tantes coses i ens preguntem: però, al final, quina és la més important de totes? On puc trobar el centre de la meva vida, de la meva fe? Jesús ens dona la resposta, unint aquests dos manaments que són els principals. I això és una mica el cor de la nostra fe.
Tots nosaltres —ho sabem— necessitem tornar al cor de la vida i de la fe, perquè el cor és «la font i l’arrel de totes les seves altres potències, conviccions» (Dilexit Nos, 9). I Jesús ens diu que la font de tot és l’amor, que no devem mai separar a Déu de l’home. Al deixeble de tot temps el Senyor diu: en el teu camí el que compta no són les pràctiques exteriors, com els holocaustos i els sacrificis (v. 33), sinó la disposició del cor amb què t’obres a Déu i als germans en l’amor. Germans i germanes, nosaltres podem fer moltes coses, certament, però fer-les només per a nosaltres mateixos i sense amor, i això no està bé; fer-les amb el cor distret o amb el cor tancat, i això no està bé. Totes les coses han de ser fetes amb l’amor.
El Senyor vindrà i en primer lloc ens preguntarà sobre l’amor: “Com has estimat?”. Per això és important fixar en el cor el manament més important. Quin és? Estima el Senyor el teu Déu i estima els altres com a tu mateix. I tots els dies fer el nostre examen de consciència i preguntar-nos: l’amor per Déu i pel proïsme és el centre de la meva vida? La meva oració a Déu m’empeny a anar cap als germans i a estimar-los amb gratuïtat? Reconec en el rostre dels altres la presència del Senyor?
La Mare de Déu, que portava la llei de Déu impresa en el seu cor immaculat, ens ajudi a estimar al Senyor i als germans.
