Francesc va demanar aquest passat diumenge un alto el foc per Nadal en tots els fronts de guerra i va reiterar el seu missatge de pau, esperança i reconciliació per a terres del món castigades pels conflictes com Moçambic, Ucraïna i el Pròxim Orient. Ho va fer després del res de l’Àngelus, que en aquesta ocasió, excepcionalment, va protagonitzar des de l’interior de la seva residència, com a mesura de prevenció per evitar emmalaltir abans de la imminent celebració de Nadal.
El que no va canviar va ser la constant preocupació del Papa per tots aquells que experimenten el patiment causat per la guerra i la violència. Així, en la seva salutació, referint-se a Moçambic, immers en la violència, va demanar la pregària perquè “el diàleg i la recerca del bé comú, sostinguts per la fe i la bona voluntat, prevalguin sobre la desconfiança i la discòrdia”.
“La malmesa Ucraïna continua patint atacs a ciutats, que de vegades fan malbé escoles, hospitals i esglésies. Que les armes callin i que sonin les nadales!”, va exclamar el pontífex, que més tard va denunciar la crueltat que pateixen els infants a Gaza. “Metrallaments i bombardejos contra hospitals i escoles… Quanta crueltat!”.
Finalment, Francesc va impartir la benedicció de les estatuetes del Nen Jesús que infants i joves van portar a la plaça de Sant Pere i que en acabat col·locarien als pessebres, un “gest senzill, però important”, com va definir el Papa, que va concloure amb l’esperança que ningú oblidarà els seus avis i que “ningú es queda només aquests dies”.
Catequesi íntegra
Benvolguts germans i germanes, bon dia!
Lamento no estar a la plaça amb vostaltres, però m’estic millorant i s’han de prendre precaucions.
Avui l’Evangeli ens presenta a Maria que, després de l’anunci de l’àngel, visita a Isabel, la seva parenta anciana (Lc 1, 39-45), que també espera un fill. Així, és la trobada de dues dones felices pel do extraordinari de la maternitat: Maria acaba de concebre a Jesús, el Salvador del món (Lc 1, 31-35), i Isabel, malgrat la seva avançada edat, porta en el seu si a Joan, que prepararà el camí que precedirà al Messies (Lc 1, 13-17), Joan Baptista.
Ambdues tenen moltes raons per alegrar-se, i tal vegada podríem sentir-les llunyanes en ser protagonistes de miracles tan grans, que normalment no ocorren en la nostra experiència. El missatge que l’evangelista vol donar-nos, pocs dies abans de Nadal, és aquest, és diferent. En efecte, la contemplació dels signes prodigiosos de l’acció salvífica de Déu no ha de fer-nos sentir mai llunyans d’Ell, sinó ajudar-nos a reconèixer la seva presència i el seu amor prop de nosaltres, per exemple en el do de cada vida, de cada nen, de la seva mare. El do de la vida… He llegit en el programa “A Sua immagine” una cosa bella que estava escrit: Cap nen és un error! El do de la vida…
En la plaça, molt probablement hi ha avui mares amb els seus fills, i potser també n’hi ha algunes que es troben en la «dolça espera d’un». Si us plau, no siguem indiferents a la seva presència, aprenguem a admirar-nos de la seva bellesa i, com van fer Isabel i Maria, aquella bellesa de les dones encinta, beneïm a les mares i lloem a Déu pel miracle de la vida. A mi m’agrada —m’agradava, perquè ara no puc fer-ho— quan en l’altra diòcesi caminava en bus, quan pujava al bus una dona embarassada, immediatament li donaven el lloc per a asseure’s: un gest d’esperança i de respecte!
Germans i germanes, aquests dies ens agrada crear un ambient festiu amb llums, adorns i música de Nadal. Recordem, no obstant això, expressar sentiments d’alegria cada vegada que ens trobem amb una mare que porta al seu fill en braços o en la seva falda. I quan això ens succeeixi, orem en el nostre cor i diguem també, com Isabel: «Beneïda tu entre les dones i beneït el fruit del teu ventre» (Lc 1, 42); cantem com María: «Proclama la meva ànima la grandesa del Senyor» (1, 46), perquè tota maternitat sigui beneïda, i en cada mare del món sigui agraït i exaltat el nom de Déu, que confia als homes i a les dones el poder de donar la vida als fills.
Dins d’un moment beneirem les figures del «Nen Déu», jo he portat el meu. M’ho va regalar l’arquebisbe de Santa Fe; va ser fet per aborígens equatorians… aquestes figures del «Nen Déu» que vostès han portat. Podem preguntar-nos, llavors: Dono gràcies al Senyor perquè es va fer home com nosaltres, per a compartir en tot, excepte en el pecat, la nostra existència? Lloo al Senyor i el beneeixo per cada infant que neix? Soc gentil quan trobada a una mare en dolça espera? Sostinc i defenso el valor sagrat de la vida dels petits des de la seva concepció en el si matern?
Que Maria, la Beneïda entre totes les dones, ens faci capaces d’experimentar sorpresa i gratitud davant el misteri de la vida que neix.
