“Ja hem parlat de la fe i de l’esperança, avui toca la caritat”. El papa Francesc va dedicar la catequesi d’aquest dimecres a la tercera virtut teologal, la culminació de l’itinerari Catequesis. Vicis i Virtuts, iniciat en les anteriors setmanes.
A la plaça de Sant Pere, amb un sol imponent, el Papa va voler parlar de l’amor, que sempre està de moda. “Fins i tot, avui dia, l’amor està en boca de molts influencers i en les tornades de moltes cançons”.
“Però, i l’altre amor?”, es va preguntar, citant la carta de Pau als corintis. “No l’amor que puja, sinó el que baixa; no el que pren, sinó el que dona; no el que apareix, sinó el que està amagat”. I és que “a Pau li preocupa que a Corint -com també entre nosaltres avui- hi hagi confusió i que, de la virtut teologal, la que ens ve només de Déu, en realitat no hi hagi rastre”, va destacar Francesc, que va incidir en els diferents tipus d’amor.
“En realitat, els cristians són capaços de tots els amors del món: també s’enamoren, més o menys com tothom. També experimenten la bondat de l’amistat. Així mateix, experimenten l’amor a la pàtria i l’amor universal a tota la humanitat”, va explicar. “Però hi ha un amor més gran, que ve de Déu i es dirigeix a Déu, que ens empeny a estimar Déu, a convertir-nos en els seus amics, i ens impulsa a estimar el proïsme com Déu l’estima, amb el desig de compartir l’amistat amb Déu”.
“Aquest amor”, va afegir, “per causa de Crist, ens porta on humanament no aniríem: és amor pels pobres, per qui no és amable, pels que no ens volen i no són agraïts. És amor per qui ningú estimaria; fins i tot per l’enemic”. Això és “teologal”, és a dir, “ve de Déu, és obra de l’Esperit Sant en nosaltres”, va subratllar el Pontífex, que va recordar el sermó de la muntanya de Jesús. “Estimeu els vostres enemics, feu el bé i presteu sense esperar res a canvi”.
Així, “l’amor es revela com a una virtut teologal i pren el nom de ‘caritat’, un amor “difícil, fins i tot impossible de practicar si no es viu en Déu”, va advertir Francesc, insistint que “en nom d’un ideal o d’un gran afecte, fins i tot podem ser generosos i realitzar actes heroics. Però l’amor de Déu va més enllà d’aquests criteris. L’amor cristià abraça el que no és amable, ofereix el perdó, beneeix els qui maleeixen”.
“Estem acostumats a respondre amb un insult i una maledicció als insults i malediccions”, va lamentar el Papa, qui va reivindicar la “porta estreta” de l’amor “per on hem de passar per entrar al Regne de Déu. Perquè al capvespre de la vida no serem jutjats per l’amor genèric, sinó precisament per la caritat”, va assenyalar, recordant el famós Mateu 25, un dels eixos del pontificat de Francesc. “Això és el gran de l’amor, endavant i ànim”, va concloure.
“Dirigeixo el meu pensament a les poblacions d’Afganistan per les fortes pluges que han causat molta mort, sobretot d’infants, i la destrucció de moltes cases, demano per les víctimes, i demano a la comunitat internacional que ofereixi l’ajuda necessària per a la recuperació”, va assenyalar Francesc en les seves salutacions posteriors.
“Convido a no oblidar els qui viuen la guerra a Palestina, a Ucraïna i per tots els pobles que pateixen per la guerra”, va culminar. “Tots junts, amb el cor gran, preguem perquè hi hagi una pau, perquè la guerra és sempre una derrota, sempre”.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb Religión Digital
