Els purs, els escribes i els fariseus, els “estrictes observadors de les normes”, han estat els elegits en la reflexió del Papa a l’Àngelus d’aquest diumenge. Prenent l’Evangeli en què Jesús és acusat d’impuresa per no rentar-se les mans, el Papa ha convidat a reflexionar sobre el significat de la “puresa”, també a l’Església d’avui. Ho ha fet abans d’anar-se’n de viatge, com li han recordat uns fidels amb una gran pancarta: “Bon viatge, papa Francesc”, es llegia. El mateix pontífex ho recordava després de la seva reflexió dominical, demanant oracions per al que serà el viatge més llarg del seu pontificat.
Una puresa, ha assenyalat el Papa, que “no està lligada a ritus externs, sinó sobretot a actituds interiors”. I és que, ha afegit, “per ser pur, no serveix de res rentar-se les mans diverses vegades, si després s’allotgen mals sentiments com l’avarícia, l’enveja i la supèrbia, o males intencions com l’engany, el robatori, la traïció i la calúmnia”.
“Això és ritualisme, que no fa créixer en la bondat; al contrari, de vegades pot portar a descuidar, o fins i tot a justificar, en un mateix i en els altres, opcions i actituds contràries a la caritat, que fereixen l’ànima i tanquen el cor”, ha denunciat el Papa, posant exemples del dia a dia.
“No es pot, per exemple, sortir de la Santa Missa i, ja al parvis de l’església, aturar-se amb xerrameques malvades i despietades sobre tot i tots (….). La xerrameca és una cosa lletja“, ha afegit. “O mostrar-se piadós en l’oració, però després a casa tractar els membres de la pròpia família amb fredor i desaferrament, o descuidar els pares ancians, que necessiten ajuda i companyia”, ha incidit. “Això és una doble vida, que no es pot tenir, és el que feien els fariseus”.
Tampoc, “ser aparentment molt just amb tothom, potser fins i tot fer una mica de voluntariat i alguns gestos filantròpics, però després a l’interior cultivar l’odi cap als altres, menysprear els pobres i els últims, o comportar-se deshonestament al propi treball”.
En actuar així, ha subratllat el pontífex, “la relació amb Déu es redueix a gestos externs, i a l’interior, romanem impermeables a l’acció purificadora de la seva gràcia, demorant-nos en pensaments, missatges i comportaments sense amor”.
“No, no estem fets per això, sinó per a la veritable puresa: la puresa que Déu ens dona, si li permetem que rebutgi de nosaltres tota ombra d’egoisme, supèrbia i judici, per modelar-nos a imatge del seu Fill Jesús, que va donar la seva vida per nosaltres”, ha acabat el Papa, que com tots els diumenges ha finalitzat amb algunes preguntes: “Visc la meva fe amb coherència? En els meus sentiments, paraules i obres, faig concret en la meva proximitat i en el respecte als meus germans i germanes el que dic a la pregària?”.
“No s’ha de discutir sobre l’statu quo de Jerusalem”
Abans de demanar oracions als fidels amb motiu del seu viatge a Indonèsia, Francesc ha mostrat la seva “preocupació” pel “conflicte a Palestina i Israel” que, segons ha afirmat, “corre el risc d’ampliar-se” a altres ciutats, i a la franja de Cisjordània. En aquest sentit, ha dit, “faig una crida perquè no s’aturin les negociacions i cessi el foc immediatament, que s’alliberi els ostatges i s’ajudi a la població de Gaza”, recordant que s’estan propagant malalties, com la pòlio, i que es necessiten vacunacions urgents, especialment per als nens, com ja s’està encarregant de posar en relleu Càritas.
Alhora, ha reclamat no tocar l’estatus actual de Jerusalem. “Que hi hagi pau a Terra Santa i a Jerusalem, que la ciutat santa sigui un lloc de trobada on cristians, hebreus i musulmans se sentin respectats i acollits, i que ningú posi en discussió l’status quo dels llocs sagrats“, ha clamat.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb Religión Digital.
