El papa Francesc no ha participat en el Via Crucis d’aquest divendres a la nit al Coliseu de Roma “per a conservar la seva salut de cara de la Vigília de demà i de la Santa Missa del Diumenge de Pasqua”. Així ho ha comunicat el Vaticà minuts abans de les 21 hores, quan ja havia començat la transmissió oficial d’una celebració en la qual, per primer cop en el seu pontificat, ha sigut ell mateix qui ha escrit les meditacions.
En el text que ha sigut llegit sota el lema “En oració amb Jesús en el Viacrucis”, el Papa ha rememorat el camí de Jesús cap al Gòlgota, amb meditacions que han explorat en el profund de la fe i amb menys referències a la conjuntura mundial del que s’havia vist en anys anteriors.
Així, en un dels punts més emfàtics de la nit romana, el Papa s’ha referit en la vuitena estació del recorregut de la Creu a les “dones, a les quals has donat esperança; que no tenen veu, però es fan sentir”.
Reconèixer la grandesa de les dones
“Ajuda’ns a reconèixer la grandesa de les dones, les que per Pasqua et van anar fidels i no et van abandonar, les que encara avui continuen sent descartades, patint ultratges i violència. Jesús, les dones que trobes es colpegen el pit i es lamenten per tu. No ploren per elles, sinó que ploren per tu, ploren pel mal i el pecat del món”, ha dit Francesc.
El fil conductor de les catorze estacions ha estat donat a més per l’Any de l’Oració que el Papa Francesc ha volgut convocar com a preparació al Jubileu, un esdeveniment que, com sempre ha dit, té abans que res un caràcter espiritual, i que ha definit l’ethos de les meditacions d’aquesta nit. Entre els qui han portat la creu hi ha hagut migrants, joves, persones amb discapacitats i catequistes, entre altres: és a dir, un veritable poliedre de les preocupacions centrals del magisteri del Papa.
El text de Francesc és un diàleg amb Jesús, una conversa cara a cara amb Crist plena de reflexions, interrogants, introspeccions, confessions i invocacions. Així, s’han succeït les trobades al llarg de la Via Dolorosa, la mirada amorosa de Maria que sota la creu es converteix en Mare de tots els homes, el Cirineu disposat a oferir la seva ajuda al Natzarè condemnat a mort, Josep de Arimatea que ofereix aquest sepulcre on Déu vencerà a la mort: alguns dels 14 temes que s’han tornat a trobar en el final de la prèdica del Papa en una oració, una invocació final que ha repetit catorze vegades el nom de Jesús.
“Jesús, que aquesta oració d’intercessió abraci als germans i germanes de tantes parts del món que pateixen persecució a causa del teu nom; als qui pateixen la tragèdia de la guerra i als qui, traient forces de tu, carreguen amb pesades creus”, ha reclamat després el Papa en les oracions finals.
“Jesús, per la teva creu has fet de tots nosaltres una sola cosa: reuneix en comunió als creients, infon-nos sentiments fraterns i pacients, ajuda’ns a cooperar i a caminar junts; mantingues a l’Església i al món en la pau”, ha afegit després.
Vint-i-cinc mil fidels
El Coliseu, símbol de la persecució dels primers cristians, ha tornat a acollir a milers de fidels —uns 25.000— que han acudit per a participar en un ritu que es remunta al segle XVIII, en temps de Benet XIV, encara que va ser reprès el 1959 per Joan XXIII.
En la primera estació, per a fer reflexionar està el silenci de Jesús davant el “fals procés” que li condemna, un silenci fecund que “és oració, és mansuetud, és perdó, és la via per a redimir el mal, per a convertir els teus sofriments en un do que ens ofereixes”, ha explicat el Papa. Un silenci que l’home d’avui no coneix, perquè no troba temps per a detenir-se i romandre amb Déu i “deixar actuar la seva Paraula”, però que “estremeix”, perquè ensenya que l’oració neix “d’un cor que sap escoltar”.
Després, en la segona estació, la creu amb la qual càrrega Crist recorda experiències que tots vivim: penes, dolor, decepcions, ferides, fracassos, creus que també nosaltres portem. “Jesús, com resar aquí?”, ha preguntat el Papa, donant veu a una petició comuna, com fer-ho quan un se sent aixafat per la vida?
En la tercera estació, Jesús cau, però té forces per a aixecar-se de nou; el que l’empeny cap endavant és l’amor, ha dit Francesc, “perquè el que estima no es queda esfondrat, sinó que torna a començar, el que estima no es cansa, sinó que corre; qui estima vola”.
Després de l’Eucaristia, Crist ens regala a “Maria, l’últim do abans de morir”, segons ha plantejat el Papa meditant sobre la quarta estació: la de Jesús camí del Calvari i la seva Mare, mentre que en la cinquena, el Cirineu que ajuda Jesús a portar la creu fa reflexionar sobre la presumpció de fer-ho només “davant els desafiaments de la vida”.
En les estacions sis i set apareixen primer un gest de consol, el de la Verònica, que passa a la història i que ens situa davant Crist, “Amor no estimat”, que encara avui, cerca “entre la multitud cors sensibles” el seu patiment i el seu dolor, veritables adoradors, en esperit i en veritat. Després Jesús cau per segona vegada, i tornem a veure’ns en Ell quan aixafats per les coses, assetjats per la vida, incompresos pels altres, comprimits “en les arpes de l’ansietat” i assaltats per la melancolia.
“El perdó que allibera el cor”
Després de la vuitena estació dedicada a les dones, Francesc ha proposat en la novena estació a Crist despullat de les seves vestidures, i la invitació del Papa és a veure a Déu fet home “en el patiment”, “en qui està despullat de dignitat, en els cristos humiliats per la prepotència i la injustícia, pels guanys injustos obtinguts a costa dels altres i davant la indiferència general”.
En la desena estació, en tant, ens diu que en la creu, doncs, “mentre el dolor físic és més atroç”, perdonant als que “l’estan clavant a la creu“, Jesús ens ensenya que podem trobar “el valor de triar el perdó que allibera el cor i rellança la vida”.
En el moment més fosc i extrem Jesús crida el seu abandó: quina és la lliçó que cal atresorar? “En les tempestes de la vida: en comptes de callar i aguantar, clamar”, ha suggerit Francesc, que en la dotzena estació s’ha detingut en el lladre que es confia a Crist.
El pontífex ha portat després als fidels amb les seves meditacions a una tretzena estació amb Maria, que als seus braços acull a Jesús mort, al final del Via Crucis, i que ajuda a dir sí a Déu, ella que “forta en la fe”, creu “que el dolor, travessat per l’amor, dona fruits de salvació; que el sofriment amb Déu no té l’última paraula”.
Finalment, en la catorzena estació, Josep d’Arimatea, custodiant el cos de Jesús per a donar-li digna sepultura ens mostra que “tot do fet a Déu rep una recompensa major”, “que l’amor no queda sense resposta, sinó que dona nous començaments”, que donar és rebre, “perquè la vida es troba quan es perd i es posseeix quan es dona”.
Article publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
