“Beneeixin i no maleeixin”. El simple títol del discurs que aquest dissabte al matí matí va llegir el papa Francesc als membres de la cúria vaticana era, en si mateix, prou eloqüent. No necessitaria més desenvolupament. No obstant això, n’hi va haver, per espai d’uns quinze minuts, esquitxat de les seves típiques improvisacions i anècdotes, encara que amb un caràcter més positiu i conciliador que en anteriors ocasions, on més que una felicitació nadalenca, aquests discursos suposaven una veritable sacsejada per als curials.
Abans de començar la seva al·locució, el Papa va denunciar que al cardenal Pizzaballa, patriarca llatí de Jerusalem, se l’havia denegat feia un dia el permís per entrar a Gaza a visitar els fidels refugiats a la parròquia de la Sagrada Família, situada al nord de la Franja. “I ahir hi van bombardejar infants, això és crueltat; no és guerra. Vull dir-ho perquè toca el cor“, va assegurar Francesc.
Tot seguit, i abans d’entrar de ple en el seu discurs, el pontífex va agrair les paraules introductòries que li va oferir el cardenal Re, degà del Col·legi Cardenalici en nom de tota la cúria romana. “No envelleix el cardenal Re [té 90 anys] —va bromejar el Papa— i això és bonic: gràcies pel seu exemple de disponibilitat i amor a l’Església”.
“He pensant que en el parlar bé dels altres i no malament, és una cosa que ens concerneix a tots, també al Papa”, va començar dient Francesc, una actitud que “és una expressió de la humilitat, que és el tret essencial de l’encarnació”.
“Una comunitat eclesial viu en joiosa i fraterna harmonia en la mesura en què els seus membres transiten pel camí de la humilitat, renunciant a pensar malament i a parlar mal dels altres“, va prosseguir, convidant en aquest punt a fer l’exercici de transitar per aquesta senda.
“Quin és el camí de la humilitat?”, es va preguntar a continuació. “Comença per acusar-se un a si mateix. Com vaig fer fa uns 20 anys, en una assemblea diocesana a Buenos Aires, així ho proposo avui a tots nosaltres per a practicar aquest camí de la humilitat, segons els ensenyaments dels antics mestres espirituals, particularment sant Doroteu de Gaza. Sí, precisament de Gaza, aquest lloc que ara és sinònim de mort i destrucció, però on en els primers segles del cristians van florir figures lluminoses”.
“En el parlar quotidià, quan algun critica, l’altre pensa, ‘i per casa, com anem?'”, va ironitzar el Papa, recordant una anècdota viscuda. “Ens ajuda a ser humils i acudir al sagrament de la reconciliació”, els va recomanar Francesc, en una de les nombroses improvisacions que va efectuar aixecant els ulls del discurs estampat en el paper.
“A l’Església, signe i instrument de la benedicció de Déu per a la humilitat, tots estem cridats a convertir-nos en artesans de benedicció, no sols a beneir, sinó a ensenyar a beneir”. “Podem imaginar-nos a l’Església com un gran riu que es ramifica en milers i milers de rierols, torrents i rierols, alguna cosa així com la conca amazònica, per a irrigar a tothom amb l’amor de Déu”.
“M’agrada pensar en la cúria romana com en una gran oficina, en la qual hi ha moltes tasques diferents però tots treballen amb una mateixa fi, beneir, difondre en el món la benedicció de Déu i de la mare Església”, va assenyalar, recordant, per a agrair en aquest punt, “el treball amagat del minutant, que en la seva oficina prepara una carta perquè a un malalt, a una mare, a un nen… els arribi la benedicció del Papa. Gràcies per això, perquè jo signo aquestes cartes. I que és això? No és ser artesans de benedicció? Un minutant és un artesà de benedicció”.
“Però hem de ser coherents. No podem escriure benediccions i després parlar malament del germà o la germana. Això arruïna la benedicció. Aquest és el meu desig: que el Senyor ens ajudi en tot moment a ser homes i dones que beneeixen”, va indicar el Papa, per a, a continuació saludar d’un en un als membres de la Cúria vaticana i felicitar-los aquestes dates nadalenques.
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital’
