No hi ha discussió sobre la crida a “tots” que va fer el papa Francesc durant la cerimònia d’acollida de la Jornada Mundial de la Joventut. “Sans i malalts”, “justos i pecadors”, tots tenen cabuda en l’Església. Ho va reiterar el mateix pontífex en la trobada que va mantenir amb els jesuïtes de Portugal durant la Jornada Mundial de la Joventut, el contingut de la qual ha sigut publicat per Civiltà Cattolica. “Tots estan convidats. Amb la metodologia pastoral que convingui a cadascun. Això sí, no cal ser ingenus, i obligar-los a vegades a una pastoral per a la qual encara no estan madurs, o no són capaços”, va assegurar el Papa durant la conversa, després de ser preguntat per un membre de la companyia sobre com ha de ser l’actuació pastoral amb persones homosexuals. “Per a acompanyar espiritualment i pastoral a les persones es requereix molta sensibilitat i creativitat. Però tots, tots, tots estan cridats a viure a l’Església: mai oblidin això”, va explicar Francesc.
Aprofitant la pregunta, el pontífex va tornar a recordar el cas de Sor Geneviève, una monja de Charles de Foucauld que viu amb altres dues monges en una caravana al costat del Circ de Roma. “Un dia les vaig visitar”, va explicar el Papa. “Allà tenen la seva capelleta, la cuina, el lloc on dormen, tot molt ben organitzat. I aquesta monja treballa molt amb noies transsexuals. Un dia em va dir: ‘les puc portar a l’audiència general?’. ‘Per descomptat’, li vaig dir, ‘per què no?’. I sempre venen grups de noies trans. La primera vegada que van venir, ploraven. Els vaig preguntar per què. Una d’elles em va dir: ‘no havia pensat mai que el Papa em podia rebre!’. Després de la primera sorpresa ja es van acostumar a venir. Alguna m’escriu, i jo li contesto per mail. Tots estan convidats! Em vaig adonar que aquestes persones se senten rebutjades, i això és realment dur”.
Durant l’entrevista Francesc també va compartir amb els jesuïtes lusos “les coses que més li pesen al cor”, així com les seves alegries. En aquest sentit, el pontífex va reconèixer que l’alegria més present per ell en aquests moments és la preparació del Sínode. “L’alegria de veure com dels petits grups parroquials, els petits grups d’esglésies, van sorgint reflexions molt boniques i hi ha gran ferment”, va subratllar, tot recordant que el Sínode no és una invenció seva sinó del papa Pau VI. “Al final del Concili Vaticà II es va adonar que l’Església Catòlica havia perdut la sinodalitat. Llavors va dir: ‘cal fer alguna cosa’, i va crear la Secretaria per al Sínode dels Bisbes. En tot aquest temps es va anar progressant lentament. A vegades, de manera molt imperfecta”, va reconèixer Bergoglio.
“Eren moltes les imperfeccions, però també, era un camí que es caminava. Quan es van complir 50 anys de la creació de la Secretaria, vaig signar un document redactat per teòlegs experts en teologia sinodal. Si volen veure un resultat bufó després de 50 anys de camí, vegin aquest document. I en aquests últims deu anys continuem progressant, fins a arribar, crec, a una expressió madura del que és la sinodalitat”, va advertir Bergoglio, tot subratllant que “en un Sínode, el protagonista és l’Esperit Sant. Ell és el protagonista. Llavors, cal fer de manera que sigui l’Esperit el que guiï les coses”.
Pel que fa a les preocupacions, Francesc va mencionar les guerres. “Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, no ha parat d’haver-hi guerres a tot el món. I avui veiem el que està succeint en el món. No cal afegir paraules”, va lamentar.
