El papa Francesc ha reprès aquest dimecres les audiències generals després del descans estiuenc. En una aula Pau VI plena de fidels, el pontífex ha reflexionat sobre la recent la Jornada Mundial de la Joventut de Lisboa, durant la qual s’ha reunit, entre els dies 2 i 6 d’agost, amb més d’un milió de joves de tot el món.
Segons ha volgut subratllar el pontífex, aquesta JMJ ha sigut “font d’esperança per a la família humana” perquè “ha tornat a posar en moviment els cors i els passos dels joves del món pels camins de l’Evangeli”. “Mentre que a Ucraïna i en altres llocs del món es combat, i mentre en unes certes sales amagades es planifica la guerra, la JMJ ha mostrat a tots que un altre món és possible: un món de germans i germanes, on les banderes de tots els pobles onegen juntes, una al costat de l’altra, sense odi, sense por, sense tancaments, sense armes! El missatge dels joves ha estat clar: ho escoltaran els “grans de la terra?”, ha resumit Francesc.
Text íntegre de l’audiència general
Benvolguts germans i germanes, bon dia!
En els dies passats he anat a Portugal per a participar en la 37a Jornada Mundial de la Joventut; i, en tal ocasió, he pogut també trobar a les autoritats del país i a l’Església local, com també fer una breu peregrinació a Fàtima.
La JMJ de Lisboa, celebrada després de la pandèmia, ha estat sentida per tots com a do de Déu, el qual sempre obre nous horitzons. L’Esperit Sant, l’Esperit de Crist Resuscitat, ha tornat a posar en moviment els cors i els passos dels joves del món pels camins de l’Evangeli, i això és font d’esperança per a la família humana.
Com bé sabem, la pandèmia ha tingut un fort impacte en els comportaments socials: l’aïllament sovint ha degenerat en tancament, i els joves se n’han vist particularment afectats. Amb aquesta Jornada Mundial de la Joventut, Déu ha donat una “empenta” en sentit contrari: la JMJ ha marcat un nou inici de la gran peregrinació dels joves a través dels continents, en nom de Jesucrist. I no és casualitat que hagi estat a Lisboa, ciutat que treu el cap a l’oceà, ciutat símbol de les grans exploracions per mar, del desig humà d’anar més enllà, de descobrir nous mons. Tot això és sinònim de joventut, però no és descomptat, perquè sense una empenta interior també el jove es tanca i es paralitza.
I llavors en la JMJ l’Evangeli va proposar als joves el model de la Mare de Déu. En el seu moment més crític, María no es tanca en si mateixa, sinó que moguda per Déu-Amor «es va aixecar i va partir sense tardança» (Lc 1,39) —aquest era el lema de l’esdeveniment de Lisboa. Era una jove dona, petita i humil, però Déu li va donar la valentia de dir “sí” a la seva crida i posar-se tota ella al servei del seu disseny de salvació. Així María encara avui, en el tercer mil·lenni, guia la peregrinació dels joves després de les petjades de Jesús. Com va fer fa un segle precisament a Portugal, a Fàtima, quan es va dirigir a tres nens encomanant-los un missatge de fe i d’esperança per a l’Església i per al món. Per això, durant la JMJ, vaig tornar a Fàtima, lloc de les aparicions, i al costat d’alguns joves malalts vaig resar perquè Déu sani al món de les malalties de l’ànima: la supèrbia, la mentida, l’enemistat, la violència. I hem renovat la nostra consagració, d’Europa, del món al Cor Immaculat de María.
Els joves del món van acudir a Lisboa nombrosos i amb gran entusiasme. Com en cada JMJ, molts d’ells han viscut experiències d’amistat i fraternitat en les parròquies i en les famílies en moltes parts de Portugal; i després es van reunir a Lisboa per als esdeveniments culminants: la cerimònia d’acolliment, la Vigília i la Missa final. No eren unes vacances, un viatge turístic, i tampoc un esdeveniment espiritual fi en si mateix; la JMJ és una trobada amb Crist visc a través de l’Església, una trobada que fa créixer en la fe i on molts descobreixen la crida de Déu: al matrimoni, a la vida consagrada, al sacerdoci. Per a tots i per a cadascun és l’alegria de descobrir-se anomenats, per gràcia, a formar part del Poble de Déu, un poble diferent, que no té un territori, no té una llengua, no té una nacionalitat, sinó que és enviat a anunciar a tots els pobles l’alegre Evangeli de Crist: que Déu és Pare i mestressa a tots els seus fills.
La meva visita a Portugal, amb motiu de la JMJ, es va beneficiar del seu ambient festiu, de l’ona de joves que va envair pacíficament el país i la seva bella capital. Dono gràcies a Déu per això, pensant especialment en l’Església local que, a canvi del gran esforç realitzat per l’organització i l’acollida, rebrà noves energies per a continuar el seu camí, per a tirar de nou les xarxes amb passió apostòlica. Els joves a Portugal són ja avui una presència vital, i ara, després d’aquesta “transfusió” rebuda per les Esglésies de tot el món, ho seran encara més. I això serà sa per a tot el cos social: com diu l’Evangeli, serà llevat que fa créixer tot el conjunt (cfr Mt 13,33). Portugal, com tota Europa i el món sencer, necessita esperança, una esperança sòlida, fiable; i aquesta no ve d’una joventut qualsevol, sinó de la joventut animada per l’Evangeli, pels joves que han trobat a Crist i el segueixen. Perquè és Jesucrist, només Ell, que renova el món renovant el cor de l’home.
Mentre que a Ucraïna i en altres llocs del món es combat, i mentre en unes certes sales amagades es planifica la guerra, la JMJ ha mostrat a tots que un altre món és possible: un món de germans i germanes, on les banderes de tots els pobles onegen juntes, una al costat de l’altra, sense odi, sense por, sense tancaments, sense armes! El missatge dels joves ha estat clar: ho escoltaran els “grans de la terra”? És una paràbola per al nostre temps, i encara avui Jesús diu: “El que tingui oïdes, que senti! El que tingui ulls, que vegi!”.
Expresso novament la meva gratitud al president de la República i a les altres autoritats civils; al patriarca de Lisboa, al president de la Conferència Episcopal i al bisbe coordinador de la JMJ, a tots els col·laboradors i voluntaris. Gràcies a tots! Per intercessió de la Mare de Déu, el Senyor beneeixi als joves del món sencer i beneeixi al poble portuguès.
