“Avui la guerra és, en si mateixa, un crim contra la humanitat. No ho oblidem. Els pobles necessiten pau. El món necessita pau”. Amb aquestes paraules, expressades aquest diumenge després del res de l’Àngelus, el papa Francesc ha tornat a transmetre la seva proximitat amb les persones que pateixen la crueltat de la guerra a Ucraïna, Israel, Palestina i altres tantes parts del món.
“Al començament de l’any ens hem intercanviat desitjos de pau, però les armes han continuat matant i destruint”, ha lamentat Francesc abans de demanar als fidels que preguin perquè els qui tenen poder sobre els conflictes “reflexionin sobre el fet que la guerra no és la via per a resoldre’ls, perquè sembren mort entre civils i destrueixen ciutats i infraestructures”.
En la seva al·locució abans de resar l’oració mariana, el pontífex ha assegurat que “l’alegria de l’Evangeli és sempre extravertida, contagiosa, mai intimista”. D’aquí neix i reneix sempre el dinamisme de l’evangelització”, ha afegit Francesc. Recordant el passatge de l’evangeli de Joan que narra la trobada de Jesús amb els primers deixebles, el Papa ha convidat els fidels a recordar com va ser la seva primera trobada amb el Senyor i a preguntar-se si són encara “deixebles enamorats que busquen el Senyor” o si, en canvi, s’han acomodat en una “fe feta de costums”.
Catequesi
Benvolguts germans i germanes, bon dia!
L’Evangeli avui ens presenta —segons la narració de Joan— la trobada de Jesús amb els primers deixebles (Jn 1,35-42). Aquesta escena ens convida a fer memòria de la nostra primera trobada amb Jesús, a renovar l’alegria de seguir-lo i a preguntar-nos: què significa ser deixebles del Senyor? El text ens ajuda suggerint-nos tres verbs: buscar, viure, anunciar.
En primer lloc, buscar. Dos deixebles, gràcies al testimoniatge del Baptista, van començar a seguir a Jesús i Ell, “en veure que el seguien, els pregunta: ‘Què busqueu?’” (v. 38). Són les primeres paraules que Jesús els dirigeix: abans de res els convida a mirar en el seu interior, a interrogar-se sobre els desitjos que porten en el cor. El Senyor no vol porsèlits, no vol “seguidors” superficials, sinó persones que s’interroguin i es deixin interpel·lar per la seva Paraula. Per tant, per a ser deixebles de Jesús és necessari abans de res buscar-ho, tenir un cor obert, en cerca, no sadollat ni conforme.
Vegem, per tant, el que buscaven els primers deixebles, a través del segon verb: viure. Ells no buscaven notícies o informacions sobre Déu, o senyals o miracles, sinó que desitjaven trobar el Messies, el Consagrat de Déu, estar amb Ell, escoltar-lo. Per això li pregunten immediatament a Jesús: “On vius?” (v. 38). I Crist els convida a estar amb Ell: “Veniu i veureu” (v. 39). Estar amb Ell, quedar-se amb Ell, això és el més important per al deixeble del Senyor. Som els seus deixebles en la mesura en què li freqüentem, escoltem la seva Paraula, dialoguem amb Ell en l’oració, l’adorem, l’estimem i el servim en els nostres germans. La fe, en suma, no és una teoria, sinó una trobada, és anar a veure on viu el Senyor i habitar amb Ell.
Buscar, viure i, finalment, anunciar. Aquesta primera trobada amb Jesús va ser una experiència tan forta que els deixebles van recordar per sempre l’hora: “Era com l’hora desena” (v. 39). I els seus cors estaven tan plens d’alegria que van sentir immediatament la necessitat de comunicar el do rebut. De fet, un dels dos, Andreu, s’afanya a compartir-ho amb el seu germà Simó, a qui Jesús anomenarà Pere; quan el troba, li diu: “Hem trobat el Messies” (v. 41) i el condueix fins a Jesús. L’alegria de l’Evangeli és sempre extravertida, contagiosa, mai intimista. D’aquí neix i reneix sempre el dinamisme de l’evangelització.
Germans i germanes, també nosaltres avui fem memòria de la nostra primera trobada amb el Senyor. I preguntem-nos: som encara deixebles enamorats, busquem al Senyor o ens hem acomodat en una fe feta de costums? Vivim amb Ell en l’en l’oració, sabem estar en silenci amb Ell? I finalment, sentim la necessitat de compartir la nostra alegria?
Que Maria Santíssima, la primera deixebla de Jesús, ens concedeixi el desig de buscar-lo, d’estar amb Ell i d’anunciar-lo.
