Ens trobem en una cruïlla de la civilització i, davant del drama migratori al mar Mediterrani, cal escollir entre la fraternitat i la indiferència. Aquest va ser un dels missatges que va llençar el papa Francesc durant les seves primeres hores a la ciutat de Marsella, on es va desplaçar el divendres 22 de setembre per participar en la tercera edició de les Trobades del Mediterrani.
En una cerimònia celebrada davant el Memorial dels mariners i migrants dispersos al mar, al costat dels líders religiosos, Francesc va tornar a fer una nova crida a la responsabilitat vers els nombrosos “germans i germanes ofegats en la por, juntament amb les esperances que portaven en el cor”. “No podem resignar-nos a veure éssers humans tractats com a mercaderia de canvi”, va lamentar el pontífex.
Francesc va recordar que és un deure d’humanitat, de civilització, socórrer les persones que corren el risc d’ofegar-se al mar, i en aquest sentit va demanar no acostumar-se a considerar els naufragis com a simples notícies i els morts en el mar com a xifres. “No, són noms i cognoms, són rostres i històries, són vides trencades i somnis trencats. No podem resignar-nos a veure éssers humans tractats com a mercaderia de canvi, empresonats i torturats de manera atroç; ni continuar presenciant els drames dels naufragis, provocats per uns contraban repugnant i pel fanatisme de la indiferència”.
Amb el rostre afectat pel dolor, i agraint la presència de totes les persones reunides en memòria “d’aquells que no van sobreviure, que no van ser salvats”, el Papa va assegurar que davant d’un drama d’aquestes dimensions, no serveixen les paraules, sinó els fets. “Però abans —va dir— fa falta humanitat: silenci, plor, compassió i oració”. Des d’aquest punt de vista, va instar a deixar-se “commoure” per la tragèdia de “massa persones”, que “fugint dels conflictes, la pobresa i les catàstrofes naturals,” troben entre les ones del Mediterrani el rebuig definitiu a la seva cerca d’un futur millor.
Denunciant per enèsima vegada l’enorme cementiri en què s’ha convertit el Mediterrani i on molts es veuen privats “fins i tot del dret de tenir una sepultura“, Francesc va assegurar que, en aquest context, “l’única a ser sepultada és la dignitat humana”. “El cel ens beneirà si en la terra i en la mar sabrem cuidar dels més febles, si sabrem superar la paràlisi de la por i el desinterès que condemna a mort amb guants de seda”, va expressar.
“L’amor per l’estranger en nom de Déu”
En sintonia amb l’esperit que inspira les Trobades del Mediterrani, el papa Francesc va remarcar que en “les arrels dels tres monoteismes mediterranis està l’hospitalitat, l’amor per l’estranger en nom de Déu“. En aquest punt, va fer una crida als representants de les diferents religions a donar exemple, tot i que “sovint les relacions entre els grups religiosos no són fàcils, perquè la larva de l’extremisme i la pesta ideològica del fonamentalisme corroeixen la vida real de les comunitats”.
Per contrarestar aquest sentiment, el Papa va recordar unes paraules de Sant Cesari d’Arles: “Que ningú guardi en el seu cor sentiments d’odi cap al seu proïsme, sinó d’amor, perquè el que tingués odi, encara que sigui a un sol home, no podrà estar tranquil davant Déu. Déu no escolta la seva oració mentre guardi rancor en la seva ànima”.
Després d’agrair a tots els qui es posen en el “cap a la trobada amb el seu compromís solidari i concret en favor de la promoció humana i la integració”, Francesc els va demanar continuar endavant “sense desanimar-se, perquè aquesta ciutat sigui per a França, per a Europa i per al món un mosaic d’esperança.”
“Germans, germanes, afrontem units els problemes, no fem naufragar l’esperança, formem junts un mosaic de pau! I m’alegra veure aquí a punts de vosaltres que aneu a la mar a salvar, a rescatar migrants, i que moltes vegades us impedeixen anar perquè al vaixell li falta alguna cosa, li falta això altre… Són els gestos d’odi contra el germà, disfressats d”equilibri’. Gràcies per tot el que feu, va concloure.
Violació d’un “dret marítim elemental”
Per la seva banda, durant la salutació prèvia, l’arquebisbe de Marsella, Jean-Marc-Aveline, no va estalviar crítiques a la política migratòria de la UE. “Quan els homes, les dones i els nens que no saben res de navegació, que fugen de la misèria i de la guerra, són robats dels seus béns per traficants deshonestos, que els condemnen a mort i els fan pujar a vells i perillosos vaixells, això és un crim!”, va exclamar.
En aquesta línia, el prelat francès va carregar contra les institucions polítiques que prohibeixen a les organitzacions no governamentals i també als vaixells que creuen en aquestes aigües rescatar els naufragis. “És un crim igualment greu i una violació del dret marítim internacional més elemental”, va asseverar.
