El papa Francesc convida a estar a prop dels ancians i reconèixer el paper insubstituïble que tenen en la família, en la societat i en l’Església, perquè d’aquesta manera, assegura, també nosaltres rebrem molts dons, moltes gràcies, moltes benediccions.
Ho fa en el seu missatge per a la IV Jornada Mundial dels Avis i la Gent Gran 2024, que es commemorarà en totes les diòcesis del món el pròxim 28 de juliol sota el lema ‘No m’abandonis al temps de la vellesa’.
En el text, que ha fet públic la Santa Seu aquest dimarts 14 de maig, el pontífex demana, a l’actitud egoista que porta al descart i a la solitud dels ancians, “contraposar el cor obert i el rostre alegre de qui té la valentia de dir ‘No t’abandonaré!’ i d’emprendre un camí diferent”.
“Déu mai abandona els seus fills. Ni tan sols quan l’edat avança i les forces flaquegen, quan apareixen els cabells blancs i l’estatus social decau, quan la vida es torna menys productiva i corre el perill de semblar-nos inútil”, assegura Francesc, tot recordant que “la Sagrada Escriptura, en conjunt, és una narració de l’amor fidel del Senyor, del qual emergeix una certesa consoladora”.
En un missatge en què torna a posar de manifest la seva predilecció per la gent gran, Francesc, de 87 anys, denuncia que “amb molta freqüència la solitud és l’amarga companya de la vida dels qui com nosaltres són grans i avis”.
En aquest sentit, alerta de les “múltiples causes d’aquesta solitud”. “En molts països, sobretot en els més pobres, els ancians estan sols perquè els seus fills s’han vist obligats a emigrar”, assenyala Francesc, que pensa també en “les nombroses situacions de conflicte” que fa que els ancians es quedin sols “perquè els homes han estat cridats a combatre i les dones, sobretot les mares amb nens petits, deixen el país per a donar seguretat als fills”.
“A les ciutats i als pobles devastats per la guerra, moltes persones grans es queden soles, com a únics signes de vida en zones on sembla regnar l’abandó i la mort”, lamenta el pontífex.
Reconèixer la dignitat “més enllà de tota circumstància”
El Papa insisteix en la idea que avui en dia “està molt estesa la creença que els ancians fan pesar sobre els joves el cost de l’assistència que ells requereixen, i d’aquesta manera lleven recursos al desenvolupament del país i, per tant, als joves”.
Recordant el recentment publicat document Dignitas Infinita, assegura que la solitud i el descarti dels majors no són casuals ni inevitables, són més aviat fruit de decisions —polítiques, econòmiques, socials i personals— que no reconeixen la dignitat infinita de tota persona més enllà de tota circumstància i en qualsevol estat o situació en què es trobi”.
Després de recuperar el passatge bíblic en què Rut decideix romandre al costat de l’anciana Noemí quan moren el seu marit i els seus fills, Francesc finalitza el missatge d’aquesta IV Jornada Mundial convidant a “no deixar de mostrar la nostra tendresa als avis i als majors de les nostres famílies”. “Visitem els que estan desanimats o que ja no esperen que un futur diferent sigui possible“, conclou Francesc.
