“Que la teva visita ens ajudi a créixer en comunió”, va dir el papa Francesc a Teodor II, papa dels cristians coptes, dimecres 10 de maig durant l’audiència general a la plaça de Sant Pere del Vaticà. I el cert és que, més enllà de commemorar el “Dia de l’amistat copte-catòlica” i del 50è aniversari de la històrica reunió entre el Pau VI i Shenouda III, la trobada entre Francesc i Teodor II va suposar una nova fita en les relacions entre les dues esglésies i va servir per reforçar els lligams després de diverses desavinences en la passada dècada.
Dijous 11, un dia després de l’audiència general, els dos papes van reunir-se de nou, aquest cop en una audiència privada. Després d’una breu conversa, Francesc i Teodor II van presentar les seves respectives delegacions i van pronunciar els seus discursos. Francesc va subratllar la necessitat de mirar sempre endavant en el camí ecumènic, “cultivant en els nostres cors una sana impaciència i un ardent desig d’unitat”.
Bergoglio també va fer referència a la importància de la trobada entre Pau VI i Shenouda l’any 1973 —la primera entre un bisbe de Roma i un papa de l’Església ortodoxa copta—, que va conduir a la creació de la Comissió Mixta Internacional entre les dues esglésies i la signatura, el 1979, dels Principis per guiar la recerca de la unitat.
“La trobada entre Pau VI i Shenouda va suposar la signatura d’un importantíssim document d’acord cristològic que solucionava el malentès de Calcedònia (451) amb què es condemnava Eutiques i se separaven les esglésies monofisites de la resta. En aquest document s’afirma una unitat de fe cristològica formulada amb expressions diferents”, explica Jaume Flaquer, professor a la Facultat de Teologia de Granada i director de la seva Càtedra Andalusa per al diàleg de Religions.
Consolidar els vincles entre l’Església catòlica i l’Església ortodoxa copta és, segons Flaquer, molt significatiu en aquests moments. “Cal tenir en compte —assenyala el jesuïta— que la ruptura de relacions entre el Vaticà i al-Azhar d’Egipte pel discurs de Benet XVI a Ratisbona (refet després) va portar també a un trencament amb el món copte, perquè Tawadros II, pressionat pel govern egipci, va criticar molt durament Benet XVI per ‘immiscir-se’ en els afers interns del país. Per tant, la restauració de les relacions amb al-Azhar —i molt més— la signatura del Document sobre la Fraternitat Humana, havia de portar al nou apropament amb el món copte que es ara es dona i que en part també és possible perquè, al contrari del que passava en temps de Benet XVI, el poder polític d’Egipte està interessat en tota condemna de l’islamisme”.
Sigui com sigui hi ha encara molt camí per recórrer en la pretesa unitat entre les dues esglésies: “L’església copta no dona la comunió als catòlics, considera herètic celebrar l’eucaristia amb pa sense llevat, i torna a batejar els catòlics que volen casar-se amb coptes”, remarca Flaquer.
La canonització dels màrtirs coptes
El gest de major rellevància de la trobada entre Francesc i Teodor II dijous passat va arribar quan el bisbe de Roma va anunciar, amb el consentiment del papa copte, la inclusió dels 21 màrtirs de Líbia en el martirologi romà “com a signe de la comunió espiritual que uneix les nostres dues Esglésies”.
Els màrtirs (20 coptes egipcis i un cristià ghanès) van ser assassinats pel Daesh en una platja de Líbia el 15 de febrer de l’any 2015. La seva beatificació té un precedent, ja que, tal com va explicar Vatican News, l’any 2001 el martirologi va ser actualitzat amb diversos sants ortodoxes que daten del període posterior a la ruptura, l’any 1054, entre les esglésies d’orient i occident.
En qualsevol cas, la inclusió dels coptes al compendi oficial de màrtirs catòlics va ser vista com un acte “profundament ecumènic” que, en opinió del periodista John L. Allen Jr., “canvia el curs de la història”. Segons expressa el vaticanista nord-americà al portal Crux Now si bé les conseqüències d’aquest acte tan poc freqüent només es veuran amb el pas del temps, de moment el que es pot afirmar és que aquesta decisió situa el papa Francesc “en plena continuïtat amb el papa Joan Pau II”. No en va, va ser el papa polonès qui va firmar l’any 1979 amb Shenouda III els principis per guiar la recerca de la unitat entre l’Església catòlica i l’Església copta ortodoxa; i des de la dècada de 1990, Wojtyla va començar a demanar la commemoració cristiana conjunta dels nous màrtirs.
Una altra de les possibles conseqüències a curt termini seria, segons Allen, que aquesta decisió podria fer augmentar la pressió perquè el papa argentí beatifiqui i canonitzi nous màrtirs a Orient Mitjà, com ara els 48 catòlics caldeus executats per militants islàmics a l’església de La nostra Senyora de la Salvació de Bagdad (Iraq) el 31 d’octubre de 2010.
