Sisena catequesi del Papa sobre l’Esperit Sant, en aquesta ocasió, sobre el baptisme de Jesús, en la segona audiència general després de la represa de la seva activitat després de la pausa estiuenca de Francesc, de nou a l’Aula Pau VI, on ha explicat la simbologia de la unció amb oli perfumat.
En aquest sentit, el Papa ha assenyalat que “sabem que, per desgràcia, de vegades els cristians no difonen la fragància de Crist, sinó la mala olor del seu propi pecat. No ho oblidem mai, el pecat ens allunya de Jesús –ha improvisat– i no oblidin que el diable sovint entra per les butxaques. Però això, no ens ha de distreure del nostre compromís de realitzar, en la mesura de les nostres possibilitats i cadascun en el seu ambient, aquesta sublim vocació de ser la bona olor de Crist en el món“.
“La fragància de Crist –ha prosseguit– emana dels ‘fruits de l’Esperit’, que són ‘amor, alegria, pau, magnanimitat, benignitat, bondat, fidelitat, mansuetud, domini de si’ (Gal 5,22). Si ens esforcem per cultivar aquests fruits, aleshores, sense que en siguem conscients, algú sentirà alguna cosa de la fragància de l’Esperit de Crist al seu voltant”.
“És bonic trobar una persona bona, una persona que no és envejosa”, ha tornat a improvisar el Papa.
En aquest sentit, el Papa va assenyalar que “sabem que, per desgràcia, a vegades els cristians no difonen la fragància de Crist, sinó la mala olor del seu propi pecat. No ho olvidem mai, el pecat ens allunya de Jesús –improvisà el papa- i no oblideu que el diable sovint entra per les butxaques. Però això no ens ha de distreure del nostre compromís de realitzar, en la mesura de les nostres possibilitats i cadascú en el seu ambient, aquesta sublim vocació de ser la bona olor de Crist al món”.
“La fragància de Crist -prosseguí el Papa- emana dels ‘fruits de l’Esperit’, que són «amor, alegria, pau, magnanimitat, benignitat, bondat, fidelitat, mansetud, domini de si» (Gal 5,22) .Si ens esforcem per cultivar aquests fruits, llavors, sense que seguim conscients, algú sentirà alguna cosa de la fragància de l’Esperit de Crist a nostre voltant”.
“És bonic trobar una persona bona, una persona que no és envellosa”, va tornar a improvisar el Papa.
A l’hora de les salutacions, Francesc, dirigint-se als pelegrins polonesos, ha afirmat que “el nostre món, marcat per guerres i divisions, necessita més que mai els fruits de l’Esperit Sant”, per la qual cosa els ha animat a “portar l’amor, la pau i la bondat a la vida quotidiana i que les seves oracions concedeixin al món el do de la tan desitjada pau”.
També ha tingut paraules per als catequistes, la jornada dels quals se celebra aquest dimecres, assenyalant que “en alguns llocs són els primers a portar la Paraula“, i finalment ha demanat que “no oblidem la martiritzada Ucraïna, no ens oblidem de Myanmar ni dels països que estan en guerra. I no oblidem Palestina, Israel… Que hi arribi la pau”, ha conclòs el Papa.
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb Religión Digital.
Catequesi
Estimats germans i germanes, bon dia!
Avui reflexionem sobre l’Esperit Sant que ve sobre Jesús en el baptisme al Jordà i es difon des d’ell al seu cos, que és l’Església. A l’Evangeli de Marc es descriu així l’escena del baptisme de Jesús: «En aquells dies, Jesús va venir de Natzaret de Galilea i va ser batejat per Joan al Jordà. I de seguida, en sortir de l’aigua, va veure el cel obert i l’Esperit que baixava cap a ell com un colom. I es va sentir una veu del cel: ‘Tu ets el meu Fill, el meu estimat: en tu he posat la meva complaença’» (Mc 1,9-11).
Tota la Trinitat es va reunir en aquell moment a la vora del Jordà. Hi ha el Pare que es fa present amb la seva veu; hi ha l’Esperit Sant que baixa sobre Jesús en forma de colom; i és aquell a qui el Pare proclama com el seu Fill estimat. És un moment fonamental de la Revelació i de la història de la salvació.
Què va passar en el baptisme de Jesús que va ser tan important perquè tots els evangelistes ho relatin? La resposta la trobem en les paraules que Jesús pronuncia poc després a la sinagoga de Natzaret, amb clara referència a l’esdeveniment del Jordà: «L’Esperit del Senyor és sobre mi; per això m’ha ungit» (Lc 4,18).
Al Jordà, Déu Pare “va ungir amb l’Esperit Sant”, és a dir, va ungir Jesús com a Rei, Profeta i Sacerdot. De fet, els reis, profetes i sacerdots eren ungits amb oli perfumat a l’Antic Testament. En el cas de Crist, en lloc de l’oli físic, hi ha l’oli espiritual que és l’Esperit Sant, en lloc del símbol hi ha la realitat.
Jesús era ple de l’Esperit Sant des del primer moment de la seva Encarnació.
Aquella, però, era una “gràcia personal”, incomunicable; ara, en canvi, rep la plenitud del do de l’Esperit per a la seva missió que, com a cap, comunicarà al cos que és l’Església. Per això l’Església és el nou poble real, profètic i sacerdotal. El terme hebreu “Messies” i el corresponent grec “Crist”, tots dos referits a Jesús, signifiquen “ungit”. El nostre mateix nom de “cristians” serà explicat pels Pares en el sentit literal de “ungits a imitació de Crist”[1].
Hi ha un salm a la Bíblia que parla d’un oli perfumat que s’escampava sobre el cap del gran sacerdot Aaron i baixava fins a la vora del mantell (cf. Sal 133,2). Aquesta imatge poètica, utilitzada per descriure la felicitat de viure junts com a germans, ha esdevingut una realitat espiritual i mística en Crist i l’Església. Crist és el cap, el nostre Summe Sacerdot, l’Esperit Sant és l’oli perfumat i l’Església és el cos de Crist en què es difon.
Hem vist per què l’Esperit Sant, a la Bíblia, està simbolitzat pel vent i, de fet, en pren el seu propi nom, Ruah. També val la pena preguntar-se per què està simbolitzat per l’oli, i quina lliçó pràctica en podem extreure. A la Missa del Dijous Sant, en consagrar l’oli anomenat Crisma, el bisbe, referint-se als qui rebran la unció en el Baptisme i la Confirmació, diu: «Que aquesta unció els penetri i santifiqui, perquè, alliberats de la seva corrupció nativa i consagrats com a temple de la seva glòria, difonguin la fragància d’una vida santa». És una aplicació que es remunta a sant Pau, que escriu als Corintis: «Perquè som davant Déu l’olor de Crist» (2Co 2,15).
Sabem que, per desgràcia, de vegades els cristians no difonen la fragància de Crist, sinó la mala olor del seu propi pecat. Però això no ens ha de distreure del nostre compromís de realitzar, en la mesura de les nostres possibilitats i cadascun en el seu ambient, aquesta sublim vocació de ser la bona olor de Crist al món.
La fragància de Crist emana dels “fruits de l’Esperit”, que són “amor, alegria, pau, magnanimitat, benignitat, bondat, fidelitat, mansuetud, domini de si” (Gal 5,22). Si ens esforcem per cultivar aquests fruits, aleshores, sense que en siguem conscients, algú sentirà alguna cosa de la fragància de l’Esperit de Crist al nostre voltant.
[1] Cf. Sant Ciril de JERUSALEM, Catequesi mistagògica, III,1.
