El papa Francesc ha animat les parelles cristianes a mantenir la perseverança en l’amor, el matrimoni, i a viure “com una sola carn” amb “respecte, fidelitat i senzillesa”. En la seva aparició per al res de l’Àngelus al balcó del Palau Apostòlic, Francesc ha reflexionat sobre el valor de l’amor entre home i dona, als quals ha recomanat discutir “tant com vulguin”, però “amb la condició que facin les paus abans que acabi el dia”.
El Papa també ha instat els matrimonis a estar oberts al do de la vida a trevés dels fills. “Per als esposos és essencial estar oberts al do de la vida, al do dels fills, que són el fruit més bell de l’amor, la benedicció més gran de Déu, font d’alegria i d’esperança per a cada llar i per a tota la societat”, ha advertit Francesc.
Catequesi íntegra
Benvolguts germans i germanes, feliç diumenge!
Avui en l’Evangeli de la litúrgia (Mc 10,2-16) Jesús ens parla de l’amor conjugal. Com altres vegades, alguns fariseus li fan una pregunta provocadora sobre un tema controvertit: el repudi de la dona per part del marit. Voldrien arrossegar-lo cap a una polèmica, però Ell no ho permet, és més, aprofita l’ocasió per cridar la seva atenció sobre un discurs més important: el valor de l’amor entre home i dona.
En l’època de Jesús la condició de la dona en el matrimoni estava en gran desavantatge respecte a la de l’home: el marit podia tirar, repudiar la dona, fins i tot per motius banals i això es justificava amb interpretacions legalistes de les Escriptures. Per això, el Senyor recondueix als seus interlocutors a les exigències de l’amor. Els recorda que el Creador va voler que dona i home fossin iguals en la dignitat i complementaris en la diversitat, per a poder ser l’u per a l’altre una ajuda, companyia, però al mateix temps un estímul i un desafiament per a créixer (Gen 2,20-23).
I perquè això succeeixi, subratlla la necessitat que el seu lliurament recíproc sigui ple, que involucri, que no sigui a mitges” —això és l’amor— que sigui l’inici d’una vida nova (Mc 10,7; Gen 2,24), destinada a durar no “fins que no funcioni”, sinó per sempre, acollint-se de manera recíproca i vivint units com “una sola carn” (Mc 10,8; Gen 2,24). Per descomptat, això no és fàcil, requereix fidelitat, també en les dificultats, requereix respecte, sinceritat, senzillesa (Mc 10,15). Requereix estar oberts a la confrontació, a vegades a la discussió, quan sigui necessari, però sempre disposats per al perdó i per a la reconciliació. I recomano: marit i dona, discutiu tot el que vulgueu, amb la condició que es facin les paus abans que acabi el dia. Sabeu per què? Perquè la guerra freda de l’endemà és perillosa. “I digui’m, Pare, com es fan les paus?” – “N’hi ha prou amb una carícia”, però mai acabeu el dia sense fer les paus.
No oblidem, doncs, que per als esposos és essencial estar oberts al do de la vida, al do dels fills, que són el fruit més bell de l’amor, la benedicció més gran de Déu, font d’alegria i d’esperança per a cada llar i per a tota la societat. Tingueu fills! Ahir vaig tenir un gran consol. Era el dia de la Gendarmeria i vaig veure un gendarme amb els seus vuit fills. Era bellíssim veure’ls. Si us plau, estigueu oberts a la vida, al que Déu us mani. No oblidem que per als esposos és essencial estar oberts al do de la vida.
Benvolgudes germanes, benvolguts germans, l’amor és exigent, sí, però és bell i com més ens deixem implicar més descobrim en ell la veritable felicitat. I ara que cadascun es pregunti en el seu cor: Com és el meu amor? És fidel? És generós? És creatiu? Com són les nostres famílies? Estan obertes a la vida, al do dels fills?
Que la Mare de Déu ajudi als esposos cristians. Ens dirigim a Ella en unió espiritual amb els fidels reunits en el Santuari de Pompeia per a la tradicional Súplica a La nostra Senyora del Sant Rosari.
