La capacitat de perdó de Déu és incalculable i excedeix qualsevol mesura. Aquest va ser el nucli del missatge que va deixar el papa Francesc durant la seva reflexió prèvia al res de l’Àngelus el passat diumenge 17 de setembre. A partir del passatge evangèlic proposat per la litúrgia, el pontífex va recordar que “fora del perdó no hi ha esperança ni pau”, i que, per tant, “és bo perdonar-ho tot i sempre”.
Catequesi
Benvolguts germans i germanes, bon dia!
Avui l’Evangeli ens parla de perdó (cf. Mt 18,21-35). Pere pregunta a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar el meu germà, si peca contra mi? Fins set vegades?» (v. 21).
Set, en la Bíblia, és un nombre que indica la integritat, i per tant Pere és molt generós en els supòsits de la seva pregunta. Però Jesús va més enllà i li respon: «No et dic fins a set, sinó fins a setanta vegades set» (v. 22). Li diu, per tant, que quan es perdona no es calcula, que és bo perdonar-ho tot i sempre! Igual que Déu fa amb nosaltres, i com està cridat a fer qui administra el perdó de Déu: perdonar sempre. Això ho dic tant als sacerdots, als confessors: perdoneu sempre com perdona Déu.
Jesús il·lustra després aquesta realitat a través d’una paràbola, que sempre té a veure amb números. Un rei, després d’haver estat pregat, condona a un servent el deute de 10.000 talents: és un valor exagerat, immens, que oscil·la entre 200 i 500 tones de plata: exagerat. Era un deute impossible de pagar, fins i tot treballant una vida sencera: no obstant això, aquell amo, que recorda el Pare nostre, el condona per pura «compasió» (v. 27). Aquest és el cor de Déu: perdona sempre perquè Déu és compassiu. No oblidem com és Déu: és a prop, compassiu i tendre; així és la manera de ser de Déu. Després, però, aquest servent, al qual s’ha pagat el deute, no utilitza cap misericòrdia respecte a un company que li deu 100 diners. Aquesta és també una quantitat important, equivalent a uns tres mesos de salari, com per a dir que perdonar-nos costa diners! – però en res comparable a la xifra anterior, que el seu amo havia condonat.
El missatge de Jesús és clar: Déu perdona incalculablement, excedint qualsevol mesura. Ell és així, actua per amor i per gratuïtat. Déu no es compra, Déu és gratuït, tot és gratuït. Nosaltres no podem pagar-ho, però quan perdonem al germà o a la germana, l’imitem. Perdonar no és doncs una bona acció que es pot fer o no fer: perdonar és una condició fonamental per a qui és cristià. Cadascun de nosaltres, de fet, és un “perdonat” o una “perdonada”: no oblidem això, nosaltres som perdonats, Déu ha donat la vida per nosaltres i de cap manera podrem compensar la seva misericòrdia, que Ell mai no retira del cor. Però, responent a la seva gratuïtat, és a dir, perdonant-nos mútuament, li podem donar testimoniatge, sembrant vida nova al nostre voltant. Fora del perdó, de fet, no hi ha esperança; fora del perdó no hi ha pau. El perdó és l’oxigen que purifica l’aire contaminat per l’odi, el perdó és l’antídot que saneja els verins de la rancúnia, és el camí per a desactivar la ràbia i curar tantes malalties del cor que contaminen la societat.
Preguntem-nos, doncs: crec que he rebut de Déu el do d’un perdó immens? Adverteixo l’alegria de saber que Ell està sempre disposat a perdonar-me quan caic, fins i tot quan els altres no ho fan, fins i tot quan ni jo mateix puc perdonar-me? Ell perdona: crec que Ell perdona? I després: sé perdonar qui m’ha fet mal? En aquest sentit, voldria proposar-vos un petit exercici: intentem, ara, cadascun de nosaltres, pensar en una persona que ens ha ferit, i demanem al Senyor la força per perdonar-la. I perdonem-la per amor del Senyor: germans i germanes, això ens farà bé, ens retornarà la pau al cor.
Maria, Mare de Misericòrdia, ens ajudi a acollir la gràcia de Déu i a perdonar-nos els uns als altres.
