El papa Francesc ha reflexionat sobre la seva recent visita a Marsella per participar en la tercera edició de les Trobades del Mediterrani. Ho ha fet aquest dimecres 27 de setembre en el transcurs de l’audiència general a la plaça Sant Pere del Vaticà, on ha assegurat que de la reunió a la ciutat francesa ha sorgit un “missatge d’esperança” i una mirada més “humana” vers el Mediterrani i els pobles que l’envolten. El pontífex també ha reiterat un cop més la idea central del seu missatge amb motiu de la Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat, que es va celebrar diumenge passat. “Les persones, amb tota dignitat, poden optar per emigrar o no emigrar”.
Catequesi
Estimats germans i germanes!
A la fi de la setmana passada vaig estar a Marsella per a participar en la conclusió de les Trobades del Mediterrani, que van implicar els bisbes i als alcaldes de la zona mediterrània, juntament amb molts joves, perquè la mirada estigués oberta al futur. De fet, l’esdeveniment de Marsella es titulava “Mosaic d’esperança”. Aquest és el somni, aquest és el repte: que el Mediterrani recuperi la seva vocació, de ser laboratori de civilització i de pau.
El Mediterrani, com sabem, és bressol de civilitzacions, i un bressol és per a la vida! No és tolerable que es converteixi en una tomba, ni tan sols en un lloc de conflicte. La mar Mediterrània és el més oposat a l’enfrontament entre civilitzacions, la guerra i el tràfic d’éssers humans. És just el contrari, perquè el Mediterrani comunica Àfrica, Àsia i Europa; el nord i el sud, Orient i Occident; les persones i cultures, els pobles i les llengües, les filosofies i les religions. Per descomptat, la mar és sempre d’alguna manera un abisme que cal superar, i també pot arribar a ser perillós. Però les seves aigües guarden tresors de vida, les seves onades i els seus vents porten tot tipus de vaixells.
Des de la seva riba oriental, fa dos mil anys, va sortir l’Evangeli de Jesucrist.
El seu anunci, naturalment, no passa per la màgia i no es realitza d’una vegada per sempre. És el fruit d’un camí en el qual cada generació està cridada a caminar de sobte, llegint els signes dels temps en què viu.
La trobada de Marsella va venir després de les similars celebrades a Bari en 2020 i a Florència l’any passat. No va ser un esdeveniment aïllat, sinó el pas endavant d’una ruta, que va començar en els “Colloqui Mediterrani” organitzats per l’alcalde Giorgio La Pira, a Florència, a finals dels anys 50 del segle passat. Un pas endavant per respondre, avui, a la crida llançada per Sant Pau VI en la seva encíclica Populorum progressio, a promoure «un món més humà per a tots, un món en què tots tinguin alguna cosa a donar i rebre, sense que el progrés dels uns constitueixi un obstacle per al desenvolupament dels altres» (núm. 44).
De l’esdeveniment de Marsella, què ha sortit? Ha sortit una mirada al Mediterrani que jo qualificaria simplement d’humà, no ideològic, no estratègic, no políticament correcte ni instrumental, humà, és a dir, capaç de referir-se tot al valor primari de la persona humana i de la seva inviolable dignitat. Després al mateix temps va sortir una mirada d’esperança. Això és avui molt sorprenent: quan escolta els testimonis que han travessat situacions inhumanes o que les han compartit, i d’ells rep una “professió d’esperança”. I també és una mirada de fraternitat.
Germans i germanes, aquesta esperança, aquesta fraternitat, no ha de «volatilitzar-se», no, al contrari, ha d’organitzar-se, concretar-se en accions a llarg, mitjà i curt termini. Perquè les persones, amb tota dignitat, puguin triar emigrar o no emigrar. El Mediterrani ha de ser un missatge d’esperança.
Però hi ha un altre aspecte complementari: cal retornar l’esperança a les nostres societats europees, especialment a les noves generacions. En efecte, com podem acollir a uns altres si no tenim nosaltres primer un horitzó obert al futur? Dels joves pobres d’esperança, tancats en el privat, preocupats per gestionar la seva precarietat, com poden obrir-se a la trobada i a la compartició? Les nostres societats sovint malaltes d’individualisme, consumisme i evasions buides necessiten obrir-se, oxigenar l’ànima i l’esperit, i llavors podran llegir la crisi com una oportunitat i afrontar-la de manera positiva.
Europa necessita retrobar passió i entusiasme, i a Marsella puc dir que els he trobat: en el seu pastor, el cardenal Aveline, en els sacerdots i en els consagrats, en els fidels laics compromesos en la caritat, en l’educació, en el poble de Déu que ha demostrat una gran calor en la missa de l’Estadi Vélodrome. Els dono les gràcies a tots ells i al President de la República, que amb la seva presència va donar fe de tota l’atenció de França a l’esdeveniment de Marsella. Que la Mare de Déu, que els marsellesos veneran com a Notre Dame de la Garde, acompanyi el camí dels pobles del Mediterrani, perquè aquesta regió es converteixi en el que sempre ha estat cridada a ser: un mosaic de civilització i d’esperança.
