La vida de Pato, renom del jove camerunès Mbengue Nyimbilo Crepin, de trenta-un anys, ha donat un tomb inesperat en poc temps. Després de no haver pogut evitar la mort de la seva dona, Fati, ni de la seva filla de sis anys, Marie, fa un any al desert de Tunísia, on els tres havien arribat fugint de Líbia, el passat 10 de juliol Pato va poder signar un contracte laboral com a vigilant dels Museus Vaticans.
Ho va fer per voluntat expressa del papa Francesc, que ha reconegut en successives ocasions haver seguit de prop la història del jove des que va trascendir als mitjans de comunicació una fotografia de Fati i Marie estirades al desert, després de morir en condicions inhumanes. Una imatge de totes dues que va donar la volta al món —abans, fins i tot, que Pato s’assabentés de la terrible notícia— i que es va convertir en l’estímul perquè el jove, que va aconseguir refugiar-se a Itàlia, pogués explicar el seu cas públicament.
Després d’aquella agònica situació, en què mare i filla no van poder complir la missió de tornar a Líbia per evitar morir a Tunísia, Pato va rebre l’oferiment de visitar el papa Francesc. Això va ser el passat mes de novembre. El passat 2 de juliol, es va tornar a produir una nova trobada entre Bergoglio i el camerunès, que va tornar a la residència del Papa amb un grup de migrants africans i Mattia Ferrari, sacerdot que ha participat en nombroses missions de rescat organitzades per l’ONG italiana Mediterranea Saving Humans.
