El paper de l’Esperit Sant en la tasca evangelitzadora de l’Església va ser el tema de la catequesi del Papa en l’audiència general d’aquest dimecres, 4 de desembre, en una plaça de Sant Pere que, per primera vegada, també va poder escoltar la traducció de les paraules de Francesc al xinès, prova de l’interès que aquest pontificat dona a les relacions amb el gegant asiàtic i al paper de l’Església catòlica al país.
El Papa va assenyalar en aquesta catequesi els “dos elements constitutius de la predicació cristiana: el seu contingut, que és l’Evangeli, i el seu mitjà, que és l’Esperit Sant”. Va començar indicant el Papa, qui va insistir després que “si no volem tornar a caure en l’error denunciat per l’apòstol Pau de posar la llei per sobre de la gràcia i les obres per sobre de la fe, hem de partir sempre de la proclamació del que Crist ha fet per nosaltres. Per això, en l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium vaig insistir tant en el primer dels dos, és a dir, en el kerygma o «anunci», del qual depèn tota aplicació moral”.
Predicar amb la unció de l’Esperit Sant significa transmetre, juntament amb idees i doctrina, vida i convicció profunda. Significa confiar no en «discursos persuasius de saviesa, sinó en la manifestació de l’Esperit i el seu poder» (1 Co 2,4), com va escriure sant Pau.
“Però, com posar-ho en pràctica si no depèn de nosaltres, sinó de la vinguda de l’Esperit Sant?”, es va preguntar el Papa. Hi ha dues coses que depenen de nosaltres, va prosseguir. La primera és la pregària, va dir. “La segona”, va aprofundir el Papa, “és no predicar-nos a nosaltres mateixos, sinó a Jesús, el Senyor”, perquè “no voler predicar-nos a nosaltres mateixos també implica no donar sempre prioritat a les iniciatives pastorals promogudes per nosaltres i vinculades al nostre propi nom, sinó col·laborar de bon grat, si se’ns demana, en les iniciatives comunitàries o que se’ns encomanin per obediència”.
En aquest punt, el Papa, improvisant, com sol fer sovint, va recordar alguna cosa en què insisteix als capellans: les claus perquè una homilia compleixi el seu objectiu: “Amb més de deu minuts, la predicació es desfà, desapareix, s’esvaeix, i això ho dic als predicadors… Tantes vegades veiem homes que, quan comença la predicació, surten fora a fumar-se un cigarret… Una idea, un acte i una proposta per fer. Això ha de ser la predicació. I en no més de deu minuts”.
A l’hora dels saluts, el Papa va recordar el temps d’Advent que acaba de començar i, de nou, va demanar, “si us plau, continuar resant per la pau. La guerra és una derrota humana, la guerra no resol els problemes, la guerra és dolenta, la guerra destrueix…”.
“Resem per tots els països en guerra, no oblidem la martiritzada Ucraïna, no oblidem Palestina, Israel, Myanmar… Tants nens morts, tants innocents morts… Resem perquè el Senyor ens faci assolir la pau. Resem sempre per la pau, resem sempre per la pau”, va concloure la súplica del Papa, sempre present en les seves audiències, així com en els àngelus dels diumenges.
Catequesi íntegra del papa Francesc
Estimats germans i germanes, bon dia!
Després d’haver reflexionat sobre l’acció santificadora i carismàtica de l’Esperit, dediquem aquesta catequesi a l’obra evangelitzadora de l’Esperit Sant, és a dir, al seu paper en la predicació de l’Església.
La Primera Carta de Pere defineix els apòstols com «els qui anunciaren l’Evangeli per mitjà de l’Esperit Sant» (cf. 1,12). En aquesta expressió trobem els dos elements constitutius de la predicació cristiana: el seu contingut, que és l’Evangeli, i el seu mitjà, que és l’Esperit Sant. Diguem alguna cosa de tots dos.
En el Nou Testament, la paraula «Evangeli» té dos significats principals. Pot referir-se a qualsevol dels quatre evangelis canònics: Mateu, Marc, Lluc i Joan, i en aquesta accepció, l’Evangeli significa la bona nova proclamada per Jesús durant la seva vida terrenal. Després de Pasqua, la paraula «Evangeli» adquireix el nou significat de bona nova sobre Jesús, és a dir, el Misteri Pasqual de la mort i resurrecció de Crist. Això és el que l’apòstol anomena «evangeli» quan escriu: «No m’avergonyeixo de l’evangeli, perquè és poder de Déu per a la salvació de tot aquell que creu» (Rm 1,16).
La predicació de Jesús, i més tard la dels apòstols, també conté tots els deures morals que se’n deriven, començant pels Deu Manaments i acabant amb el «nou» manament de l’amor. Però, si no volem tornar a caure en l’error denunciat per l’apòstol Pau, de prioritzar la llei sobre la gràcia i les obres sobre la fe, hem de partir sempre de la proclamació del que Crist ha fet per nosaltres. Per això, en l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium vaig insistir tant en el primer dels dos, és a dir, en el kerygma o «anunci», del qual depèn tota aplicació moral.
De fet, «en la catequesi té un rol fonamental el primer anunci o kerygma, que ha d’ocupar el centre de l’activitat evangelitzadora i de tot intent de renovació eclesial. […] Quan aquest primer anunci es qualifica com a “primer”, no vol dir que estigui al començament i després es pugui oblidar o substituir per altres continguts que el superen. És el primer en un sentit qualitatiu, perquè és l’anunci principal, aquell que sempre cal tornar a escoltar de diverses maneres i aquell que sempre cal tornar a anunciar d’una forma o altra al llarg de la catequesi, en totes les seves etapes i moments. […] No cal pensar que en la catequesi el kerygma és abandonat a favor d’una formació suposadament més “sòlida”. Res no és més sòlid, més profund, més segur, més dens i més savi que aquest anunci» (Evangelii gaudium, nn. 164-165).
Fins ara hem vist el contingut de la predicació cristiana. Tanmateix, també hem de tenir en compte els mitjans de l’anunci. L’Evangeli s’ha de predicar «per mitjà de l’Esperit Sant» (1 Pe 1,12). L’Església ha de fer precisament el que Jesús va dir al començament del seu ministeri públic: «L’Esperit del Senyor és sobre meu; per això m’ha ungit i m’ha enviat a anunciar bones noves als pobres» (Lc 4,18). Predicar amb la unció de l’Esperit Sant significa transmetre, juntament amb idees i doctrina, vida i convicció profunda. Significa confiar no en «discursos persuasivament savis, sinó en la manifestació de l’Esperit i el seu poder» (1 Co 2,4), tal com va escriure sant Pau.
És fàcil de dir -es podria objectar-, però com posar-ho en pràctica si no depèn de nosaltres, sinó de la vinguda de l’Esperit Sant? En realitat, hi ha una cosa que depèn de nosaltres, més aviat dues, i les mencionaré breument. La primera és la pregària. L’Esperit Sant ve sobre aquells que resen, perquè el Pare celestial -està escrit- «dóna l’Esperit Sant als qui li ho demanen» (Lc 11,13), sobretot si li ho demanen per anunciar l’Evangeli del seu Fill! Ai de predicar sense resar! Un es converteix en allò que l’Apòstol anomena «bronzes que ressonen i címbals que retrunyen» (cf. 1 Co 13,1).
Per tant, el primer que depèn de nosaltres és pregar. El segon no és predicar-nos a nosaltres mateixos, sinó Jesús el Senyor (cf. 2 Co 4,5). No cal detenir-nos en això, perquè qualsevol que es dediqui a l’evangelització sap bé què significa en la pràctica no predicar-nos a nosaltres mateixos. Em limitaré a una aplicació particular d’aquesta exigència. No voler predicar-nos a nosaltres mateixos també implica no donar sempre prioritat a les iniciatives pastorals promogudes per nosaltres i vinculades al nostre nom, sinó col·laborar de bon grat, si se’ns demana, en les iniciatives comunitàries, o que se’ns encomanin per obediència.
Que l’Esperit Sant ensenyi a l’Església a predicar així l’Evangeli als homes i dones d’avui!
Salutació en català
Estimats germans i germanes:
Avui reflexionem sobre la relació entre l’Esperit Sant i l’evangelització. Podem dir que en la predicació cristiana hi ha dos elements constitutius: el contingut, que és l’Evangeli; i el mitjà, que és l’Esperit Sant. Tots dos van íntimament units; és a dir, la Paraula de Déu es transmet amb la unció de l’Esperit Sant; sense l’Esperit faltaria l’ànima, la vida de la predicació, només es difondrien idees o preceptes per complir.
Ara bé, podríem preguntar-nos: si l’acció evangelitzadora depèn de l’Esperit Sant, podem fer alguna cosa nosaltres? Com és possible col·laborar en l’acció evangelitzadora de l’Església? Hem de tenir en compte sobretot dos principis: un és la pregària i l’altre és estar atents a no predicar-nos a nosaltres mateixos, sinó a Jesús. Això significa que, abans d’afrontar un apostolat, necessitem pregar, invocar l’Esperit Sant perquè ens assisteixi. I aquesta missió ha d’estar centrada en Crist, no en els nostres propis desitjos o necessitats.
Salutació cordial als pelegrins de llengua catalana. Que Jesús us beneeixi i la Verge Santa us protegeixi!
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
