El papa Francesc va denunciar el passat diumenge, dia en què complia 87 anys, l’atac de l’exèrcit israelià contra la parròquia de la Sagrada Família de Gaza, on el dia anterior van morir dues dones, mare i filla, a conseqüència dels trets d’un franctirador. Durant l’agressió, com va recordar el Papa, també va resultar danyada la casa de les Germanes de la Mare Teresa, on s’allotgen una cinquantena de menors discapacitats, i el seu generador va rebre l’impacte d’un projectil.
“Continuo rebent notícies molt greus i doloroses de Gaza. Civils desarmats estan sent bombardejats i tirotejats. I això ha ocorregut fins i tot dins del recinte parroquial de la Sagrada Família, on no hi ha terroristes, sinó famílies, nens, malalts i discapacitats, monges“, va lamentar Francesc després del res de l’Àngelus.
“Una mare i la seva filla, la Sra. Nahida Khalil Anton i la seva filla Samar Kamal Anton, van ser assassinades i altres persones van ser ferides per franctiradors quan anaven al bany“, va relatar el pontífex des del balcó del Palau Apostòlic, visiblement commogut per la tragèdia en el si d’aquesta comunitat amb la qual, des de fa setmanes, ha mantingut contacte telefònic regular.
“Algunes diuen: ‘És el terrorisme, és la guerra’. Sí, és guerra, és terrorisme. Per això diu l’Escriptura que ‘Déu posa fi a les guerres… trenca els arcs i fallida les llances'”, va afirmar Francesc, que va tornar a demanar pregàries per la pau i no oblidar el patiment de tantes persones a causa de la guerra a Ucraïna, Palestina i Israel i altres zones de conflicte. “Que la proximitat del Nadal enforteixi el nostre compromís d’obrir camins de pau”, va expressar Bergoglio.
Un dia abans, el Patriarcat Llatí de Jerusalem va confirmar els fets ocorreguts a la Sagrada Família a través d’un comunicat denunciant que la filla havia estat assassinada mentre intentava ajudar a l’anciana mare, prèviament ferida pels franctiradors. L’atac, segons el patriarcat, també va deixar diversos ferits, un dels quals es troba en estat molt greu. Els fets van tenir lloc després d’una nit d’intensos bombardejos als voltants de la parròquia, que van provocar desenes de morts.
Des de l’inici de la invasió militar israeliana, unes sis-centes persones han intentat sobreviure refugiades a les instal·lacions de la parròquia de la Sagrada Família de Gaza, situada al barri de Zeitoun, al nord de l’enclavament. Moltes d’elles hi van arribar procedents de l’església ortodoxa de Sant Porfiri, bombardejada durant les primeres setmanes de l’ofensiva. La gran majoria no tenen on anar, ja que els seus habitatges han quedat destruïts a conseqüència dels bombardejos de les darreres setmanes.
“Més enllà de la tragèdia”
“La situació ja va més enllà de la tragèdia”, va dir als mitjans vaticans, per la seva banda, Gabriel Romanelli, el rector de la parròquia llatina, poques hores després de l’atac. “Després dels dies de treva, la zona del Zeitoun s’ha tornat molt convulsa, amb molts bombardejos”, va dir el clergue, que des de l’inici del conflicte es troba bloquejat a Betlem.
Romanelli, que fa un mes ja va confirmar la mort a trets d’una altra membre de la comunitat,
va explicar que la situació es va tornar especialment crítica la nit anterior a l’atac, quan tres persones van resultar ferides a l’església llatina. També va relatar que una persona ferida a les cames va ser tractada per un dels metges refugiats a la parròquia amb els pocs recursos que tenia disponible.
“La mare assassinada, Nahida, i la seva filla, Samar, eren molt bones persones”, va recordar Romanelli. “Nahida era mare d’una família nombrosa, amb molts fills, gairebé tots casats… Entre els fills solters estava Samar, la dona que va ser assassinada. Samar era la cuinera de la Llar de les Germanes de la Mare Teresa. Tant la mare com la filla participaven en totes les activitats”, va relatar el pare Romanelli.
