“Centenars de milions de menors es veuen obligats a treballar i molts d’ells estan exposats a feines especialment perilloses, tot i no tenir l’edat mínima per sotmetre’s a les obligacions de l’edat adulta. Sense parlar dels nens i nenes que són esclaus del tràfic per a la prostitució o la pornografia, i dels matrimonis forçats.” En la seva segona catequesi sobre els infants aquest any 2025, Francesc va tornar a condemnar de manera enèrgica tota mena d’abusos contra els infants, incidint en aquesta ocasió de manera explícita en l’explotació laboral i apel·lant a prendre consciència d’aquestes xacres “per no ser còmplices”.
“El maltractament infantil, sigui quina sigui la seva naturalesa, és un acte menyspreable i atroç. No és simplement una xacra de la societat i un crim; és una gravíssima violació dels manaments de Déu. Cap infant no hauria de patir abusos. Un sol cas ja és massa”, va reiterar el Papa, davant del qual va considerar “necessari, per tant, despertar les consciències, practicar la proximitat i la solidaritat concreta amb els infants i joves abusats i, alhora, crear confiança i sinergies entre aquells que es comprometen a oferir-los oportunitats i llocs segurs on créixer serens”.
“I, tanmateix, quan al carrer, al barri de la parròquia, aquestes vides perdudes es presenten davant la nostra mirada, sovint mirem cap a una altra banda“, va recordar el Papa. Així mateix, va reiterar el que demana Jesús: “Que ens aturem a escoltar el sofriment dels qui no tenen veu, dels qui no tenen educació. Lluitar contra l’explotació, especialment la infantil, és la manera de construir un futur millor per a tota la societat.”
“Què puc fer jo? En primer lloc, hauríem de reconèixer que, si volem erradicar el treball infantil, no podem ser-ne còmplices. I quan ho som? Per exemple, quan comprem productes que utilitzen mà d’obra infantil. Com puc menjar i vestir-me sabent que darrere d’aquest menjar o d’aquesta roba hi ha infants explotats, que treballen en comptes d’anar a l’escola? Prendre consciència del que comprem és un primer acte per no ser còmplices del treball infantil.”
“També cal recordar a les institucions, incloses les eclesiàstiques, i a les empreses la seva responsabilitat: poden marcar la diferència dirigint les seves inversions a empreses que no utilitzin ni permetin la mà d’obra infantil“, va demanar també el Pontífex. Improvisant en diverses ocasions, Francesc va recordar alguns exemples d’aquesta terrible explotació, com els nens que, en alguns països d’Amèrica Llatina, són “utilitzats per collir nabius” i “els esclavitzen des de petits per collir-los per les seves mans tendres”.
Igualment, va lamentar dolorosament el cas de Loan, un nen segrestat a l’Argentina i del qual no se sap on és. “Una de les hipòtesis —va prosseguir el Papa— és que va estar portat per treure-li els òrgans, per fer trasplantaments. I sapigueu-ho, això es fa, per això voldria recordar avui aquest nen, en Loan”.
A l’hora de les salutacions als fidels, i després d’un breu espectacle de circ, el Papa es va fer ressò del terratrèmol registrat a Myanmar, manifestant la seva proximitat a les víctimes. Així mateix, va demanar que no els falti “la solidaritat de la comunitat internacional” i va demanar no oblidar “la martiritzada Ucraïna, Myanmar, Palestina, Israel, i tants països que estan en guerra. Preguem per la pau i, si us plau, també preguem pels fabricants d’armes, perquè tinguin compassió als seus cors, ja que són aquestes armes les que ajuden a matar.“
Text de l’Audiència General
Estimats germans i germanes, estimats nens i nenes, bon dia!
També avui parlarem dels infants. La setmana passada ens vam detenir en com, en la seva obra, Jesús va parlar repetidament de la importància de protegir, acollir i estimar els més petits.
I tanmateix, encara avui al món, centenars de milions de menors es veuen obligats a treballar, i molts d’ells estan exposats a feines especialment perilloses, tot i no tenir l’edat mínima per sotmetre’s a les obligacions de l’edat adulta. Per no parlar dels nens i nenes que són esclaus de la tracta per a la prostitució o la pornografia, i dels matrimonis forçats. En les nostres societats, lamentablement, els infants pateixen abusos i maltractaments de nombroses formes. El maltractament infantil, sigui quina sigui la seva naturalesa, és un acte menyspreable i atroç. No és simplement una xacra de la societat i un crim; és una gravíssima violació dels manaments de Déu. Cap infant hauria de patir abusos. Un sol cas ja és massa. És necessari, per tant, despertar les consciències, practicar la proximitat i la solidaritat concreta amb els infants i joves abusats i, alhora, crear confiança i sinergies entre aquells que es comprometen a oferir-los oportunitats i espais segurs on créixer serens.
Les pobreses difuses, la manca d’eines socials de suport a les famílies, la marginalitat que ha augmentat en els darrers anys juntament amb l’atur i la precarietat laboral són factors que carreguen sobre els infants més petits el preu més alt a pagar. A les metròpolis, on «mosseguen» la fractura social i la decadència moral, hi ha infants que es dediquen al tràfic de drogues i a les activitats il·lícites més diverses. Quants d’aquests infants hem vist caure com a víctimes sacrificials! De vegades, tràgicament, són induïts a convertir-se en «botxins» d’altres companys, a més de fer-se mal a si mateixos, a la seva dignitat i a la seva humanitat. I, tanmateix, quan al carrer, al barri de la parròquia, aquestes vides perdudes s’ofereixen a la nostra mirada, sovint mirem cap a un altre costat.
Ens costa reconèixer la injustícia social que porta dos infants, que potser viuen al mateix barri o bloc de pisos, a seguir camins i destins diametralment oposats, perquè un d’ells ha nascut en una família desfavorida. Una fractura humana i social inacceptable: entre els que poden somiar i els que han de sucumbir. Però Jesús ens vol a tots lliures i feliços; i si estima cada home i cada dona com el seu fill o filla, estima els més petits amb tota la tendresa del seu cor. Per això ens demana que ens aturem a escoltar el patiment d’aquells que no tenen veu, d’aquells que no tenen educació. Lluitar contra l’explotació, especialment la infantil, és la manera de construir un futur millor per a tota la societat.
Així que ens preguntem: què puc fer jo? En primer lloc, hauríem de reconèixer que, si volem erradicar el treball infantil, no podem ser-ne còmplices. I quan ho som? Per exemple, quan comprem productes que utilitzen mà d’obra infantil. Com puc menjar i vestir-me sabent que darrere d’aquest menjar o d’aquesta roba hi ha infants explotats, que treballen en comptes d’anar a l’escola? Prendre consciència del que comprem és un primer acte per no ser còmplices. Alguns diran que, com a individus, no podem fer gaire. És cert, però cadascú pot ser una gota que, unida a moltes altres gotes, pot convertir-se en un mar. Tanmateix, també cal recordar a les institucions, incloses les eclesiàstiques, i a les empreses la seva responsabilitat: poden marcar la diferència dirigint les seves inversions a empreses que no utilitzin ni permetin el treball infantil. Molts estats i organitzacions internacionals ja han promulgat lleis i directrius contra el treball infantil, però es pot fer més. També insto els periodistes a complir amb la seva part: poden contribuir a sensibilitzar sobre el problema i ajudar a trobar solucions.
I dono les gràcies a tots aquells que no miren cap a un altre costat quan veuen infants obligats a convertir-se en adults massa aviat. Recordem sempre les paraules de Jesús: «Tot allò que vàreu fer amb el més petit dels meus germans, m’ho vàreu fer a mi» (Mt 25,40). Santa Teresa de Calcuta, treballadora alegre a la vinya del Senyor, va ser mare dels infants més desfavorits i oblidats. Amb la tendresa i la cura de la seva mirada, ella pot acompanyar-nos a veure els petits invisibles, els massa esclaus d’un món que no podem abandonar a les seves injustícies. Perquè la felicitat dels més febles construeix la pau de tots.
I amb la Mare Teresa donem veu als infants:
«Demano un lloc segur
on pugui jugar.
Demano un somriure
de qui sap estimar.
Demano el dret a ser un infant, a ser esperança
d’un món millor.
Demano poder créixer
com a persona.
Puc comptar amb tu?» (Santa Teresa de Calcuta)
(Traducció no oficial)
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
