En la seva catequesi de l’audiència general d’aquest dimecres, centrada en el naixement a Betlem, Francesc –que de nou va cedir la lectura a Pierluigi Giroli, oficial de la Secretaria d’Estat, “la pròxima vegada podré”, va assenyalar al·ludint als efectes encara de la seva bronquitis– va recordar el passatge en què “el Messies tan esperat, el Fill del Déu Altíssim, es deixa censar, és a dir, comptar i registrar, com qualsevol altre ciutadà. Se sotmet al decret d’un emperador, Cèsar August, que es creu l’amo de tota la terra”.
Segons la narració evangèlica, va continuar la catequesi papal, “Lluc ens mostra així que Déu no ve al món amb proclames sonores, no es manifesta amb enrenou, sinó que comença el seu viatge en la humilitat”, i els primers testimonis d’aquest naixement són “homes amb poca cultura, amb mala olor pel contacte constant amb els animals, que viuen al marge de la societat”.
Per això, el Papa va animar a “demanar també per nosaltres la gràcia de ser, com els pastors, capaços de sorpresa i lloança davant Déu, i capaços de custodiar allò que Ell ens ha confiat: els nostres talents, els nostres carismes, la nostra vocació i les persones que Ell posa al nostre costat. Demanem al Senyor saber discernir en la feblesa la força extraordinària del Nen Déu, que ve per renovar el món i transformar les nostres vides amb el seu projecte ple d’esperança per a tota la humanitat”.
A l’hora de les salutacions, el Papa va tornar a llegir el discurs en el cas dels dirigits als de llengua espanyola i també italiana, i en aquest últim cas, va assenyalar que “penso en tants països que estan en guerra, fem tot el possible per la pau, no us oblideu que la guerra és una derrota“.
“No hem nascut per matar, sinó per fer créixer els pobles. Que es trobin camins de pau. Si us plau, que la vostra pregària diària sigui per aconseguir la pau”, va clamar insistint en la seva crida a “preguem per l’Ucraïna martiritzada, per Palestina, Israel, Myanmar, Kivu, Sudan del Sud… Si us plau, preguem per la pau, fem penitència per la pau”, va exhortar Francesc.
Text íntegre de la catequesi del Papa
Estimats germans i germanes!
En el nostre camí jubilar de catequesi sobre Jesús, la nostra esperança, avui ens aturem en l’esdeveniment del seu naixement a Betlem.
El Fill de Déu entra a la història esdevenint el nostre company de viatge i comença a viatjar quan encara és al ventre de la seva mare. L’evangelista Lluc ens explica que, tot just concebut, va anar de Natzaret fins a la casa de Zacaries i Isabel; i després, quan es va completar l’embaràs, de Natzaret a Betlem per al cens. Maria i Josep es van veure obligats a anar a la ciutat del rei David, on també havia nascut Josep. El Messies tan esperat, el Fill del Déu Altíssim, es deixa censar, és a dir, comptar i registrar, com qualsevol altre ciutadà. Se sotmet al decret d’un emperador, Cèsar August, que es creu l’amo de tota la terra.
Lluc situa el naixement de Jesús en “un temps que es pot determinar amb precisió” i en “un entorn geogràfic indicat amb exactitud”, de manera que “l’universal i el concret es toquen recíprocament” (Benet XVI, La infància de Jesús, 2012, 77). Ens mostra així la humilitat d’un Déu que entra en la història i no desestabilitza les estructures del món, sinó que vol il·luminar-les i recrear-les des de dins.
Betlem significa “casa del pa”. Allà es van complir per a Maria els dies del part i allà va néixer Jesús, pa baixat del cel per saciar la fam del món (cf. Jn 6,51). L’àngel Gabriel havia anunciat el naixement del Rei messiànic amb el signe de la grandesa: “Heus aquí que concebràs en el teu si i donaràs a llum un fill, al qual posaràs per nom Jesús. Ell serà gran i serà anomenat Fill de l’Altíssim, i el Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, i regnarà sobre la casa de Jacob per sempre, i el seu regne no tindrà fi” (Lc 1,32-33).
Tanmateix, Jesús neix d’una manera totalment inèdita per a un rei. De fet, “mentre eren en aquell lloc, se li van complir els dies del part. Va donar a llum el seu fill primogènit, el va embolicar amb bolquers i el va col·locar en un pessebre, perquè no hi havia lloc per a ells a l’hostatgeria” (Lc 2,6-7). El Fill de Déu no neix en un palau reial, sinó a la part del darrere d’una casa, a l’espai on hi ha els animals.
Lluc ens mostra així que Déu no ve al món amb proclames sonores, no es manifesta amb enrenou, sinó que comença el seu viatge en la humilitat. I qui són els primers testimonis d’aquest esdeveniment? Uns pastors: homes amb poca cultura, amb mala olor pel contacte constant amb els animals, que viuen al marge de la societat. Tanmateix, exerceixen l’ofici pel qual Déu mateix es dona a conèixer al seu poble (cf. Gn 48,15; 49,24; Sl 23,1; 80,2; Is 40,11). Déu els escull perquè siguin els destinataris de la notícia més meravellosa que mai hagi ressonat en la història: “No tingueu por: perquè us anuncio una gran alegria per a tot el poble: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un Salvador, que és el Crist, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un nen acabat de néixer embolicat amb bolquers, ajagut en un pessebre” (Lc 2,10-12).
El lloc on cal acudir per conèixer el Messies és un pessebre. Passa, en efecte, que, després de tanta espera, “per al Salvador del món, per a Aquell en vista del qual tot va ser creat (cf. Col 1,16), no hi ha lloc” (Benet XVI, La infància de Jesús, 2012, 80). Els pastors s’assabenten així que, en un lloc molt humil, reservat als animals, neix per a ells el Messies tan esperat, per ser el seu Salvador, el seu Pastor. Aquesta notícia obre els seus cors a la sorpresa, a la lloança i a la proclamació joiosa.
Germans i germanes, demanem també nosaltres la gràcia de ser, com els pastors, capaços de sorpresa i lloança davant Déu, i capaços de custodiar allò que Ell ens ha confiat: els nostres talents, els nostres carismes, la nostra vocació i les persones que Ell posa al nostre costat. Demanem al Senyor saber discernir en la feblesa la força extraordinària del Nen Déu, que ve per renovar el món i transformar les nostres vides amb el seu projecte ple d’esperança per a tota la humanitat.
Article de José Lorenzo publicat en co·laboració amb ‘Religión Digital’
