Després de la canonització de Mama Antula i la posterior abraçada amb Javier Milei, el Papa ha saludat aquest diumenge els milers d’assistents que, malgrat el plomós i plujós cel romà, es van fer presents per resar l’Àngelus a la plaça de Sant Pere. Molts d’ells, argentins, han aplaudit la nova santa a petició de Francesc.
En la seva reflexió dominical, Francesc ha recordat les paraules de Jesús al leprós: “Vull, queda net”, una “frase senzillíssima” amb què guareix el malalt. “Heus aquí l’estil de Jesús amb qui pateix: poques paraules i fets concrets“.
Una cosa que Jesús repeteix moltes vegades a l’Evangeli. “Sempre fa així: parla poc i les paraules són seguides de seguida per les accions: s’inclina, agafa de la mà, cura. No s’entreté en discursos o interrogatoris, i encara menys en pietismes i sentimentalismes. Més aviat demostra el pudor delicat de qui l’escolta atentament i actua amb diligència, preferiblement sense cridar l’atenció“, ha assenyalat.
“Vols ajudar-me?”
“És una manera meravellosa d’estimar, cosa que ens fa un bé si s’imagina i s’assimila! Pensem també quan ens trobem a persones que es comporten així: sòbries en les paraules, però generoses en l’acció; reticents a exhibir-se, però disposades a ser útils; eficaces en l’ajuda perquè estan disposades a escoltar”, va dir el Papa.
“Amics i amigues als quals es pot preguntar: “Vols ajudar-me?”, amb la confiança d’escoltar una resposta, gairebé amb les paraules de Jesús: “Sí, vull, soc aquí per a tu”. Aquesta concreció és més important en un món, com el nostre, en què sembla que s’obre camí, cada cop més, una virtualitat evanescent de les relacions” ha subratllat el pontífex, que ha demanat ‘provocar-se‘ davant la Paraula de Déu.
“L’amor necessita concreció, presència, trobada, temps i espai donats: no es pot reduir a belles paraules, a imatges en una pantalla, a selfies d’un moment o a missatges precipitats. Són instruments útils, però no són suficients en l’amor, no poden substituir la presència concreta”, ha clamat, per concloure preguntant-se (i preguntant-nos): “Jo sé escoltar les persones, estic disponible a les seves bones peticions? O poso excuses, postergo les coses, m’amago darrere de paraules abstractes i inútils. Concretament, quan va ser l’última vegada que he anat a visitar una persona sola o malalta, o que he canviat els meus plans per satisfer les necessitats de qui em demanava ajuda?”.
Proximitat, compassió i tendresa
“Avui se celebra la Jornada Mundial del Malalt, que aquest any crida l’atenció sobre la importància de les relacions en la malaltia”, ha indicat el Papa, que ha clamat per la “proximitat” de familiars i personal sanitari. “Estem tots cridats a estar propers als malalts. Vull mostrar la meva proximitat i la de tota l’Església. Proximitat, compassió i tendresa“.
“No podem amagar el fet que hi ha tantes persones a qui se les nega el dret a la cura i la vida. Penso en els que viuen en la pobresa extrema, i en els territoris de guerra. Allà són violats cada dia els drets humans fonamentals. És intolerable. Resem per la martiritzada Ucraïna, per Palestina, per Israel. Resem per Myanmar i per tots els pobles martiritzats per la guerra”, ha acabat.
Àngelus
Estimats germans i germanes, bon dia!
L’Evangeli d’avui ens presenta la sanació d’un leprós (cf. Mc 1,40-45). Al malalt, que ho implora, Jesús li respon: «Vull: queda net» (v. 41). Pronuncia una frase senzillíssima, que posa immediatament en pràctica. De fet, «la lepra se li va treure immediatament i va quedar net» (v. 42). Vet aquí l’estil de Jesús amb qui pateix: poques paraules i fets concrets.
Moltes vegades, a l’Evangeli, ho veiem comportar-se així amb qui pateix: sordmuts (cf. Mc 7,31-37), paralítics (cf. Mc 2,1-12) i d’altres necessitats (cf. Mc 5). Sempre fa així: parla poc ia les paraules els segueixen de seguida les accions: s’inclina, agafa la mà, cura. No s’entreté en discursos o interrogatoris, i encara menys en pietismes i sentimentalismes. Més aviat demostra el pudor delicat de qui l’escolta atentament i actua amb diligència, preferiblement sense cridar l’atenció.
És una manera meravellosa d’estimar, i quant bé ens fa imaginar-ho i assimilar-ho! Pensem també quan ens trobem persones que es comporten així: sòbries en les paraules, però generoses en l’acció; reticents a exhibir-se, però disposades a ser útils; eficaços en lajuda perquè estan disposades a escoltar. Amics i amigues als quals es pot dir: “Vols escoltar-me?” “Vols ajudar-me?”, amb la confiança d’escoltar una resposta, gairebé amb les paraules de Jesús: “Sí, vull, sóc aquí per a tu, per ajudar-te”. Aquesta concreció és més important en un món, com el nostre, en què sembla que s’obre camí, cada cop més, una virtualitat evanescent de les relacions.
Escoltem, en canvi, com ens provoca la Paraula de Déu: «Si un germà o una germana caminen despullats i mancats de l’aliment diari i un de vosaltres els diu: “Aneu en pau, abrigeu-vos i sadolleu-vos”, però no els dóna el necessari per al cos, de què serveix?» (St 2,15-16). Això ho diu l’apòstol Jaume. L’amor necessita concreció, l’amor necessita presència, trobada, necessita temps i espai donats: no es pot reduir a paraules belles, a imatges en una pantalla, a selfies d’un moment oa missatges precipitats. Són instruments útils, que poden ajudar, però no són suficients en l’amor, no poden substituir la presència concreta.
Preguntem-nos avui: Jo sé escoltar les persones, estic disponible a les seves bones peticions? O poso escasses, postergo les coses, m’amago darrere de paraules abstractes i inútils? Concretament, quan va ser l’última vegada que vaig anar a visitar una persona sola o malalta –que cadascú es respongui al cor – o quan va ser l’última vegada que vaig canviar els meus plans per satisfer les necessitats de qui em demanava ajuda?
Que Maria, sol·licita en la cura, ens ajudi a estar preparats i ser concrets a l’amor.
*Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb Religión Digital.
