Quan Francesc Comelles (Barcelona, 1978) era petit i sentia el nom d’un tal Pere Casaldàliga a la catequesi de la parròquia Sant Ildefons de Barcelona, estava lluny d’imaginar que un dia també ell acabaria fent de missioner —en el seu cas, laic— a l’Amazònia i al servei d’un organisme fundat per un grup de bisbes entre els quals hi havia el religiós claretià català.
Ara, després de més de vint anys instal·lat a Manaos, capital de l’estat de l’Amazones, on va arribar per primer cop a inicis de la dècada de 2000 per participar en un projecte de cooperació amb una associació indígena local, Comelles ha tingut ocasió de tornar a la seva ciutat natal com a testimoni de la campanya anual de Mans Unides, que enguany porta per lema “Compartir és la nostra major riquesa”.
Abans d’arribar a la ciutat comtal, però, ha passat per Madrid, on s’ha trobat amb missioners de diversos països que també participen en la campanya. “És bonic pensar que no estem sols en la nostra feina amb els pobles indígenes i veure que comptem amb Mans Unides, que no només ens facilita recursos sinó que també treballa per sensibilitzar la societat mantenint”, confessa Comelles a Flama en una conversa a la delegació barcelonina de l’entitat catòlica.
El missioner català, que es va casar i formar la seva família al Brasil, porta a terme la seva funció al Consell Indigenista Missioner (CIMI) des de l’any 2014, impulsant projectes de desenvolupament a diverses regions de l’Amazònia: al Riu Negre, a la Vall de Javari i més recentment al riu Madeira. Des del 2024, ha centrat la seva tasca a donar suport a les actuacions en els territoris dels pobles Mura i Maraguà. El primer, viu sotmès a la pressió d’una empresa minera canadenca que pretén explorar les seves terres per produir fertilitzants (potassi) provocant la divisió del poble. El segon, defensa el seu territori no reconegut, de les invasions de buscadors d’or i empreses de turisme.
Un sentit nou a l’evangelització
El Consell Indigenista Missioner és una organització vinculada a la Conferència Nacional de Bisbes del Brasil (CNBB). Va ser creada l’any 1972 per donar un nou sentit a la tasca de l’Església catòlica amb els pobles indígenes en un moment àlgid de la dictadura militar, quan el govern del Brasil va apostar per grans projectes d’infraestructures i va promoure la integració dels pobles originaris a la societat dominant com a única via possible.
En aquells anys, un grup d’antropòlegs es van reunir a Barbados per demanar que l’Església sortís dels territoris indígenes, colonitzats segles enrere amb la creu i l’espasa. Davant d’aquesta demanda, un grup de bisbes del Brasil, entre ells Pere Casaldàliga, van reconèixer que l’anterior model d’evangelització havia generat problemes, però que sortir d’allà equivalia a abandonar els indígenes a la seva sort. De manera que els prelats van decidir que l’Església es quedaria per ajudar els pobles a empoderar-se i teixir el seu propi futur. I així va ser com va començar el CIMI.
El valor dels pobles indígenes per a l’Església
“En uns moments en què el Govern deia que l’any 2000 els indígenes s’haurien integrat en la societat nacional, i en un país on la diversitat cultural era mal vista, l’Església va reconèixer el valor cultural i ambiental dels pobles indígenes”, resum Comelles, convençut que amb un nord global marcat per “l’alt nivell de consum i l’explotació desmesurada dels recursos naturals”, l’estil ancestral de vida de les comunitats originàries poden aportar “una llum d’esperança a la humanitat”.
En la seva pràctica amb els pobles originaris, el Consell Indigenista Missioner assumeix l’objectiu de presenciar i anunciar profèticament la Bona Nova servint els projectes de vida dels pobles indígenes i denunciant les estructures de dominació, violència i injustícia. El lema del seu cinquantè aniversari, celebrat el 2022, va ser precisament ‘50 anys de resistència, misticisme i utopia’, paraules que han marcat la història de l’organisme. “La mística —apunta Comelles— és molt important per les comunitats originàries de l’Amazònia i també per a nosaltres com a cristians; es tracta d’una mística militant que ens dona força per resistir als enfrontaments desiguals amb la indústria extractivista i caminar esperançats cap a aquest ideal somiat que és la utopia”.
Un ideal que des del Consell Indigenista Missioner es persegueix en sintonia amb l’interès del papa Francesc per la cura de la casa comuna, que s’ha vist reflectit en importants documents del magisteri com són l’Exhortació Apostòlica postsinodal, Estimada Amazònia, i l’encíclica Laudato Si. “Des del CIMI hem col·laborat activament en els processos d’escolta impulsats en el marc del sínode de l’Amazònia i, més recentment, sobre el de la sinodalitat. Ho hem fet anant amb els nostres equips a les aldees a visitar les comunitats per preguntar-los sobre quina és la presència que esperen de l’Església en els seus territoris”, explica Comelles.
El CIMI compta actualment amb 170 missioners laics i religiosos. Tots ells treballen braç a braç en diverses regions del país, teixint una presència solidària, compromesa i que adapta el missatge cristià a la cultura local sense perdre la seva essència. El seu president actual és el cardenal Leonardo Steiner, arquebisbe de Manaos. En aquest punt, Comelles considera “imprescindible i positiu” que l’Església tingui bisbes i cardenals que, com en el cas de Steiner, es “dediquin intensament als problemes que afronten els pobles oprimits”.
El sentit de la vida, en grup
Mentre conviu amb uns pobles que, amb la marxa de Bolsonaro com a president, van recuperant la seva participació en els espais de construcció de polítiques públiques, aquest català pare de dues filles i avi d’un nen de curta edat, té previst de gaudir d’unes vacances a Barcelona, entre els seus familiars. Després, tornarà a Manaos, a la ribera del Riu Negre, al costat d’una població que “troba sentit a la vida vivint-la en grup”. “Comparteixen el treball, el descans, el menjar, això és el que els fa feliços”, apunta Comelles.
En consonància amb el lema de la campanya de Mans Unides, el missioner destaca la noblesa de sentiments dels indígenes de l’Amazònia i el seu tarannà inherent que els mou a compartir. “Són l’imperi de la generositat. Van a pescar junts i els qui més pesquen, regalen peixos en abundància als qui pesquen menys o no pesquen: tot el contrari del que fan els bancs”, sentencia.
Recordant, però, que per compartir primer “cal tenir una mica”, Comelles adverteix que la societat és forta en la mesura que sap compartir els béns de què es disposa. “Quan no es tenen diners —afegeix—, es tenen les persones, que es cuiden les unes a les altres. Els indígenes tenen fills sense necessitat de posseir targeta bancària, perquè el que volen deixar-los com a llegat és la selva i el riu, que els proporcionaran tot el que necessiten per viure”, diu Comelles, que finalitza expressant el seu convenciment que “els pobles indígenes són fruits de la llavor del Regne”.
