“Porto en el cor, cada dia, amb dolor, el patiment de les poblacions a Palestina i Israel, amb milers de morts, persones desolades. La immensa destrucció causada. Penso en els indefensos, que veuen compromès el seu futur. I em pregunto: veritablement es pensa construir un món millor d’aquesta manera? De veritat es pensa a aconseguir la pau? Prou, si us plau, prou!”. El crit d’un Papa amb bronquitis es va sentir aquest diumenge 3 de març en tota la plaça de Sant Pere al final del res de l’Àngelus.
“Aturin-se, tinguin el coratge de continuar les negociacions, a Gaza i en tota la regió, perquè siguin alliberats tots els ostatges i tornin amb les seves famílies, i perquè la població pugui tenir accés a l’ajuda humanitària, va remarcar Francesc, qui va demanar, també, no oblidar “la martiritzada Ucraïna, on “hi ha tant de dolor”.
El pontífex també va recordar que el pròxim dimarts 5 de març se celebrarà la II Jornada Internacional per a conscienciar sobre el desarmament i la no proliferació. “Quants recursos econòmics es malbaraten i continuen augmentant. Desitjo que la comunitat internacional comprengui que el desarmament és un deure moral. Fiquem-nos això al cap. I això requereix el valor per part de tots els membres de la gran família de les nacions, de passar de l’equilibri de la por, al desarmament”.
Del temple-mercat al temple-casa
Dia fred a Roma. Diumenge en el qual els cristians recordaven el moment en què Jesús expulsà als mercaders del temple. “Una escena dura” va proclamar des del balcó, encara amb els efectes de la bronquitis en la veu, el papa Francesc. “La casa de Déu que es converteix en un mercat”, va lamentar el pontífex.
“Aturem-nos precisament en el contrast entre casa i mercat: de fet, es tracta de dos modes diferents de presentar-se davant el Senyor”, va explicar el Papa. “En el temple entès com a mercat, per a estar bé amb Déu n’hi havia prou amb comprar un xai, pagar-lo i consumir-lo en les brases de l’altar. Comprar, pagar, consumir, i després cadascun a casa seva”, va subratllar.
En canvi, “en el temple entès com a casa, succeeix el contrari: es va per a visitar al Senyor, per a estar units a Ell i als germans, per a compartir alegries i dolors“. Més diferència, va assenyalar Bergoglio, perquè “en el mercat es juga amb el preu, a casa no es calcula; en el mercat es busca el l’interès propi, a casa es dona gratuïtament”.
“Jesús és avui dur perquè no accepta que el temple-mercat reemplaci al temple-casa, que la relació amb Déu sigui distant i comercial en comptes de pròxima i plena de confiança, que els llocs de venda substitueixin a la taula familiar, els preus a les abraçades i les monedes a les carícies”, va argumentar el Papa. Perquè, en definitiva, “d’aquesta manera es crea una barrera entre Déu i l’home, i entre germà i germà, mentre que Crist va venir a portar comunió, misericòrdia i proximitat”.
Per això, Francesc va convidar, especialment en Quaresma, a “fer en nosaltres i al nostre voltant més casa i menys mercat”. En primer lloc, respecte a Déu”. Com? Resant molt, com a fills que, sense cansar-se, truquin confiats a la porta del Pare, no com a mercaders avars i desconfiats”.
Cal difondre fraternitat
I, després, “difonent fraternitat”. “Fa molta falta”, va insistir el Papa. “Pensem en el silenci incòmode, aïllador, a vegades fins i tot hostil, que es troba en molts llocs. Per exemple, en els mitjans de transport: tots tancats en els seus pensaments, sols amb els seus problemes, amb les oïdes tapades pels auriculars i els ulls enfonsats en els telèfons mòbils. Un món en el qual no es regala ni tan sols un somriure o un comentari. Per què resignar-nos a això?”.
“Fem nosaltres el primer pas: saludem, cedim el seient, diguem una cosa amable a qui es troba al nostre costat: encara que no ens contestin o algú ens miri malament, haurem fet casa. I això pot valer per a moltes altres circumstàncies de la vida quotidiana“, va replicar Francesc, qui va demanar als milers de fidels presents en la plaça que es preguntessin com és la meva oració. “És un preu que cal pagar o és el moment de l’abandó confiat durant el qual no miro el rellotge? I com són les meves relacions amb els altres ? Sé donar sense esperar res a canvi? Sé fer el primer pas per a trencar els murs del silenci i els buits de les distàncies?”.
*Article publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
