“Busqueu i arrisqueu”. Aquest és el missatge que ha llençat el papa Francesc als membres de la Universitat Catòlica Portuguesa durant el discurs pronunciat aquest dijous al matí a la seu d’aquesta institució universitària amb seu a Lisboa. Davant d’una audiència d’unes 6.000 persones —2.000 de les quals eren a l’interior del recinte universitari—, el pontífex ha reflexionat sobre el significat del terme pelegrí, que, com ha recordat, vol dir “deixar de costat la rutina quotidiana i posar-se en camí amb un propòsit”, travessant els confins i “sortint fora de la pròpia zona de confort” per buscar “un horitzó de sentit”.
En aquest “caminar cap a una meta”, el Papa ha advertit del perill de caminar en un laberint, on no hi ha meta ni tampo sortida. “Desconfiem de les fórmules prefabricades, de les respostes que semblen estar a l’abast de la mà, d’aquestes respostes tretes de la màniga com a cartes de joc trucades; desconfiem d’aquestes propostes que sembla que ho donen tot sense demanar res. La desconfiança és una arma per a poder caminar endavant i no continuar donant voltes”, ha reflexionat durant el discurs, el tercer que ha donat des de la seva arribada a la capital portuguesa el passat dimecres 2 d’agost al matí.
“Estar insatisfet és ser home”, ha dit Bergoglio citant al gran poeta portuguès, Fernando Pessoa. “No hem de tenir por —ha assenyalat— de sentir-nos inquiets, de pensar que el que hem fet no basta. Estar insatisfets —en aquest sentit i en la seva justa mesura—, és un bon antídot contra la presumpció d’autosuficiència i contra el narcisisme. El caràcter incomplet defineix la nostra condició de cercadors i pelegrí”.
Recordant els “enormes desafiaments” d’aquest moment històric i els “gemecs dolorosos” dels nostres dies, Bergoglio ha remarcat la necessitat d’abraçar “el risc de pensar que no estem en una agonia, sinó en un part”. “No en el final, sinó al començament d’un gran espectacle. I fa falta coratge per a pensar això. Siguin, per tant, protagonistes d’una ‘nova coreografia’ que col·loqui en el centre a la persona humana”.
Escoltat amb gran atenció pels membres d’aquesta institució universitària catòlica fundada l’any 1967 i que compta actualment amb i amb 20.000 estudiants i 2.000 professors, Bergoglio ha advertit del “desaprofitament” que suposaria “pensar en una universitat compromesa a formar a les noves generacions només per a perpetuar l’actual sistema elitista i desigual del món, on la instrucció superior és un privilegi d’uns quants. “Si el coneixement no és acollit com a responsabilitat, es torna estèril. Si el que ha rebut una instrucció superior no s’esforça per restituir alguna cosa d’allò amb què ha estat beneficiat, en el fons no ha comprès el que se li ha ofert”, ha sentenciat el Papa.
“Protagonistes del canvi”
El discurs ha esdevingut diàleg quan el Papa s’ha adreçat als quatre estudiants membres del “L’Economia de Francesc” —moviment internacional de joves compromesos en un procés de diàleg inclusiu i de canvi global cap a una nova economia— que han participat en l’acte. “Els agraeixo els seus testimoniatges; tenien tots un to d’esperança, una càrrega d’entusiasme realista, no hi havia en ells queixes ni tampoc il·lusòries fugides cap endavant. Vostès volen ser protagonistes, protagonistes del canvi”, ha destacat Bergoglio abans de confessar que somia que aquesta generació de joves sigui “una generació de mestres en humanitat, en esperança, en compassió i en noves oportunitats per al planeta i els seus habitants”.
Després de recordar la necessitat de reconèixer “la urgència dramàtica de cuidar de la casa comuna” i de remarcar que la fe ha de generar “estils de vida convincents”, el Papa ha convidat els joves a estudiar “apassionadament” el Pacte Educatiu Global, la gran proposta del pontífex impulsada amb l’objectiu d’educar als joves en la fraternitat, per a aprendre a superar divisions i conflictes, promoure l’acceptació, la justícia i la pau.
Per acabar, Francesc ha reivindicat l’essència de la universitat catòlica: “Cada element està en relació amb el tot i que el tot es troba en les parts. D’aquesta manera, mentre s’adquireixen les competències científiques, es madura com a persones, en el coneixement de si mateixos i en el discerniment del propi camí”, ha conclòs.
